Ciber-plagio y software antiplagio

La utilización de las Tecnologías de la Información y la comunicación (TIC) se ha convertido en un elemento vertebrador en los procesos de enseñanza-aprendizaje (E/A) en la Universidad de Alicante. Sólo con mirar algunos datos de la utilización de Campus Virtual podemos hacernos una idea del protagonismo que han adquirido ciertas funcionalidades en la comunicación entre los actores principales del proceso de E/A (tutorías, debates, anuncios, etc.), en el intercambio de materiales y referencias (enlaces, materiales, referencias bibliográficas, etc.) y en los procesos de evaluación (pruebas objetivas y controles).

Son muchos los aspectos positivos que se podrían extraer de la utilización de las TIC en los procesos de E/A: comodidad, asincronía, rapidez en la comunicación, reducción notable de la utilización de papel, etc. Ahora bien, la irrupción de las TIC también ha provocado o facilitado importantes cambios que no pueden valorarse de forma positiva. Es el caso del llamado ciber-plagio académico. Adoptar y presentar como propias ideas, teorías e hipótesis de otros no es algo nuevo, pero las tecnologías asociadas a la Sociedad de la Información (SI), sobre todo Internet y más concretamente el World Wide Web (WWW), facilitan enormemente esta práctica éticamente reprobable y académicamente incorrecta. Este fenómeno parece tan extendido entre los estudiantes que algunos autores hablan de la “Generación Copiar-y-Pegar (Comas et al., 2005).

---

La utilització de les Tecnologies de la Informació i la comunicació (TIC) s’ha convertit en un element vertebrador en els processos d’ensenyament-aprenentatge (E/A) en la Universitat d’Alacant. Només amb mirar algunes dades de la utilització de Campus Virtual podem fer-nos una idea del protagonisme que han adquirit certes funcionalitats en la comunicació entre els actors principals del procés d’E/A (tutories, debats, anuncis, etc.), en l’intercanvi de materials i referències (enllaços, materials, referències bibliogràfiques, etc.) i en els processos d’avaluació (proves objectives i controls).

Són molts els aspectes positius que es podrien extraure de la utilització de les TIC en els processos d’E/A: comoditat, asincronia, rapidesa en la comunicació, reducció notable de la utilització de paper, etc. Ara bé, la irrupció de les TIC també ha provocat o facilitat importants canvis que no poden valorar-se de forma positiva. És el cas de l’anomenat ciber-plagi acadèmic. Adoptar i presentar com a pròpies idees, teories i hipòtesis d’uns altres no és una cosa nova, però les tecnologies associades a la Societat de la Informació (SI), sobretot Internet i més concretament el World Wide Web (WWW), faciliten enormement aquesta pràctica èticament reprovable i acadèmicament incorrecta. Aquest fenomen sembla tan estès entre els estudiants que alguns autors parlen de la “Generació Copiar-i-Pegar (Comes et al., 2005).

cas val foro

Ante esta situación el profesorado cuenta con:

• Estrategias didácticas para el planteamiento de trabajos donde obligatoriamente el alumnado tenga que hacer uso de sus recursos cognitivos para la elaboración de trabajos originales.
• Google [1]: muchos profesores utilizan la búsqueda inversa (search-in-reverse) para intentar saber si una frase y/o un párrafo del trabajo de un alumno/a procede de alguna publicación en Internet. Lá búsqueda inversa consiste simplemente en extraer una frase y/o párrafo, entrecomillarla y buscarla para ver si encontramos coincidencias idénticas.
  

  ---

  [1] Únicamente se nombra Google por ser el buscador más utilizado, pero la referencia amplia sería “buscadores”.

  ---

• Software antiplagio: aplicaciones informáticas que permiten localizar e identificar documentos plagiados a partir del análisis de diferentes fuentes.

Durante estos días he tratado de encontrar, sin éxito, alguna estadística o dato sobre la utilización de este tipo de software en el Sistema Universitario Español (SUE). Por la información que he localizado creo poder afirmar que la utilización del software antiplagio en el SUE no es algo generalizado y, además, por las experiencias localizadas, el tipo de software y las estrategias para la utilización del mismo son bastante variadas.

En cuanto al software utilizado, en la mayoría de los casos depende de la compatibilidad con el Entorno Virtual de Enseñanza/Aprendizaje (EVE/A) utilizado en la institución.

En cuanto a las estrategias de utilización del mismo existe bastante consenso para afirmar que este tipo de software debe servir para enseñar al alumnado a utilizar la información de terceros y cómo citarla correctamente más que para encontrar culpables de plagio, es decir,  debe servir más para hacer una labor de E/A que de inquisición.

Software antiplagio

Tanto a nivel individual como institucional se puede elegir entre una amplia variedad de software antiplagio con características diferentes: en algunos necesitamos licencia y otros son gratuitos; algunos chequean el WWW y otros, además, una Base de Datos (BD) local; en algunos necesitas registrarte y en otros no; algunos son exclusivos para imágenes, otros para documentos, otros mixtos; algunos se pueden integrar en un EVE/A y otros no, etc.

Una característica importante, y merecedora de ser tratada aparte, es la fiabilidad de este tipo de software. He realizado diferentes pruebas en diferentes programas con un artículo escrito por mí y accesible en Internet a través de la web de un congreso. Pues bien, en algunos al introducir el texto me ha detectado que es un plagio con un 100 % de coincidencia, remitiéndome a la web del congreso y, en otros, sorprendentemente, me ha dicho que es un trabajo 100 % original, no detectando ninguna coincidencia. Por ello es recomendable probar y/o informarse de la procedencia de este tipo de software.

A continuación enumeraré, de forma breve, algunos programas anti-plagio:

• The plagiarism checker y Article Checker.- Ambas herramientas permiten realizar una búsqueda a través de Google de grandes bloques de texto, lo cual es más fácil que cortar y pegar oración tras oración. Article Checker da la opción de comprobación tanto en Google como en Yahoo.

• Plagium.- Esta herramienta realiza la búsqueda en Google de un texto, pero con la ventaja de que trabaja en varios idiomas. Se puede utilizar de forma gratuita pero te limita el número de caracteres. La versión con licencia, además de permitirte ampliar el número de caracteres que puedes buscar, ofrece otros servicios como el de analizar nuestro propio sitio web y buscar en en WWW a aquellos que nos plagian para así tomar las medidas correspondientes.

• Viper Plagiarism.- Es un explorador anti-plagio. Aunque de uso libre, Viper es un software, por lo tanto es más que una herramienta basada en la Web. Hace falta registrarse para usarlo y,  aunque es un poco lento a la hora de buscar las coincidencias, tiene muchas ventajas: puedes chequear el documento completo, puedes comparar el documento con documentos guardados en local además de con los del WWW, te muestra el porcentaje de plagio, puedes exportar el informe con los resultados, etc.

• Safe Assign.- Es una herramienta gratuita para las instituciones que utilicen el EVE/A Blackboard (el resto tiene que pagar licencia). Además de comparar los trabajos enviados con el WWW hace una búsqueda entre el contenido de su BD. Ésta se nutre de los trabajos enviados anteriormente por el alumnado todas las universidades.

• Turnitin.-  Se puede usar desde cualquier navegador y, además, se integra en los EVE/A Blackboard, Moodle, Angel Learning, Sakai, etc. Es un software que funciona con licencia y el precio de ésta varía entre un tipo de instituciones y otras. Rastrea entre más de 17.000 millones de webs, 200 millones de trabajos de estudiantes, 90.000 millones de periódicos, revistas científicas, libros electrónicos, etc. En el mundo anglosajón es software antiplagio más utilizado junto con Safe Assign. Si una universidad tiene contrato con Turnitin, los trabajos de esa universidad entran en la BD del programa. De esta forma, se puede localizar el plagio con un estudiante de otra institución (si se desea revisar el trabajo habría que pedir permiso expreso a la otra institución).

• CopioNIC (antes Approbo).- Es una aplicación online multiplataforma (Windows, Mac, Linux) que automatiza los procesos para saber qué partes de un texto son originales o no. La comparación se realiza en cualquier formato textual y su funcionamiento es sencillo. Basta con subir el archivo a CopioNIC. En minutos (según la velocidad de conexión) el programa, que funciona desde cualquier navegador de Internet, da su veredicto: si la copia es íntegra o parcial, y de qué fuentes proviene. La búsqueda de documentos se hace en Google, es decir, compara con los millones de webs que indexa el buscador. Es gratuita pero el usuario tiene que registrarse.

• Tineye (reverse image search).- En su web se define como un motor de de búsqueda de imágenes inversa. El usuario introduce una imagen y te dice la web de donde está extraida. Es gratuito para uso no comercial

• Compilatio.- Funciona online desde cualquier navegador. No se puede integrar en ningún EVE/A. Funciona con licencia y su precio varía dependiendo del número de estudiantes de la institución.

• Etcétera.

El uso de un software de este tipo para ayudar a detectar el plagio, no significa en ningún caso la “originalidad” del trabajo o el esfuerzo del alumno. En EEUU, donde llevan años trabajando con software antiplagio de forma generalizada en muchas universidades existen personas que se dedican a elaborar trabajos para otros estudiantes por una parte y, por otra, multitud de sitios como tutor.com, tutorvista.com, tutornext.com y decenas de sitios más en los que se vende ayuda al estudiante pero que muchos utilizan para vender trabajos ya realizados.

Experiencia personal

El curso pasado (2010-2011) en una de las asignaturas que impartía, el alumnado tenía que realizar un trabajo final. Cuando entregaron los trabajos y me puse a leerlos, en algunos casos me llamó la atención la redacción de ciertos párrafos, en otros me sorprendió la diferencia de vocabulario utilizada a lo largo de una misma redacción, pasando de un vocabulario pobre a un vocabulario académico avanzado, etc. Mis sospechas se confirmaron cuando decidí chequear todos los trabajos con un software antiplagio.

En el curso actual (2011-2012) se han alineado todos los elementos para poder realizar una acción formativa y preventiva en cuanto al plagio. Por una parte mis alumnos han cursado la acción formativa Competencias Informáticas e Informacionales (CI2), que imparte de forma conjunta entre el Servicio de Informática y la Biblioteca, donde uno de los objetivos es “aprender a citar las fuentes y a elaborar y presentar un trabajo de clase”.

Por otra, me avalan algunas competencias del grado de maestro en educación primaria donde se enmarcan las asignaturas que imparto. Concretamente:

• CG4: hacer uso de las nuevas tecnologías de la información y la comunicación para aprender, comunicarse y compartir conocimiento.

• CE9: integrar las tecnologías de la información y comunicación en las actividades de enseñanza y aprendizaje guiado y autónomo.

Así, he indicado a los alumnos que junto con la práctica final deben entregarme el informe de Viper antiplagio (he elegido este software por ser gratuito y porque las pruebas realizadas me indican que funciona correctamente). Igualmente les he indicado que me reservo el derecho a hacer un nuevo chequeo de su trabajo “comparándolo” con mi base de datos de trabajos de años anteriores.

De esta forma, por una parte, al utilizar un software antiplagio están adquiriendo una competencia en línea con las enumeradas anteriormente y, por otra, saben de antemano que cuando utilicen cualquier tipo de fuente deben citarla correctamente.

No obstante lo anterior (y esto lo podré comprobar más adelante), tengo la sospecha de que la mera utilización de este tipo de software y el saberse observados, hará que, al menos, tengan más cuidado que el alumnado de otros años a la hora de plagiar.

Referencias

• Comas, Sureda & Urbina (2005): The “Copy and Paste” Generation: Plagiarism Amongst Students, a Review of Existing Literature. Internacional Journal of learning. Volumen 12.

---

cas val foro

Davant aquesta situació el professorat compta amb:

• Estratègies didàctiques per al plantejament de treballs on obligatòriament l’alumnat haja de fer ús dels seus recursos cognitius per a l’elaboració de treballs originals.
• Google [1]: molts professors utilitzen la recerca inversa (search-in-reverse) per a intentar saber si una frase i/o un paràgraf del treball d’un alumne/a procedeix d’alguna publicació en Internet. Lá recerca inversa consisteix simplement a extraure una frase i/o paràgraf, posar-la entre cometes i cercar-la per a veure si trobem coincidències idèntiques.
  

  ---

  [1] Únicament es nomena Google per ser el cercador més utilitzat, però la referència àmplia seria “cercadors”.

  ---

• Programari antiplagi: aplicacions informàtiques que permeten localitzar i identificar documents plagiats a partir de l’anàlisi de diferents fonts.

Durant aquests dies he tractat de trobar, sense èxit, alguna estadística o dada sobre la utilització d’aquest tipus de programari en el Sistema Universitari Español (SUE). Per la informació que he localitzat cree poder afirmar que la utilització del programari antiplagio en el SUE no és alguna cosa generalitzat i, a més, per les experiències localitzades, el tipus de programari i les estratègies per a la utilització del mateix són bastant variades.

Quant al programari utilitzat, en la majoria dels casos depèn de la compatibilitat amb l’Entorn Virtual d’Ensenyament/Aprenentatge (EVE/A) utilitzat en la institució.

Quant a les estratègies d’utilització del mateix existeix bastant consens per a afirmar que aquest tipus de programari ha de servir per a ensenyar a l’alumnat a utilitzar la informació de tercers i com citar-la correctament més que per a trobar culpables de plagi, és a dir, ha de servir més per a fer una labor d’I/Al fet que d’inquisició.

Programari antiplagi

Tant a nivell individual com a institucional es pot triar entre una àmplia varietat de programari antiplagi amb característiques diferents: en alguns necessitem llicència i uns altres són gratuïts; alguns revisen el WWW i uns altres, a més, una Base de dades (BD) local; en alguns necessites registrar-te i en uns altres no; alguns són exclusius per a imatges, uns altres per a documents, altres mixts; alguns es poden integrar en un EVE/A i uns altres no, etc.

Una característica important, i mereixedora de ser tractada a part, és la fiabilitat d’aquest tipus de programari. He realitzat diferents proves en diferents programes amb un article escrit per mi i accessible en Internet a través de la web d’un congrés. Doncs bé, en alguns en introduir el text m’ha detectat que és un plagi amb un 100 % de coincidència, i m’han remès a la web del congrés i, en uns altres, sorprenentment, m’ha dit que és un treball 100 % original, sense detectar cap coincidència. Per açò és recomanable provar i/o informar-se de la procedència d’aquest tipus de programari.

A continuació enumeraré, de forma breu, alguns programes antiplagi:

• The plagiarism checker i Article Checker.- Ambdues eines permeten realitzar una recerca a través de Google de grans blocs de text, la qual cosa és més fàcil que tallar i pegar oració després d’oració. Article Checker dóna l’opció de comprovació tant en Google com en Yahoo.

• Plagium.- Aquesta eina realitza la recerca en Google d’un text, però amb l’avantatge que treballa en diversos idiomes. Es pot utilitzar de forma gratuïta però et limita el nombre de caràcters. La versió amb llicència, a més de permetre’t ampliar el nombre de caràcters que pots cercar, ofereix altres serveis com el d’analitzar el nostre propi lloc web i cercar en el WWW a aquells que ens plagien per a així prendre les mesures corresponents.

• Viper Plagiarism.- És un explorador antiplagi. Encara que d’ús lliure, Viper és un programari, per tant és més que una eina basada en la Web. Fa falta registrar-se per a usar-ho i, encara que és una mica lent a l’hora de cercar les coincidències, té molts avantatges: pots revisar el document complet, pots comparar el document amb documents guardats en local a més d’amb els del WWW, et mostra el percentatge de plagi, pots exportar l’informe amb els resultats, etc.

• Safe Assign.- És una eina gratuïta per a les institucions que utilitzen l’EVE/A Blackboard (la resta ha de pagar llicència). A més de comparar els treballs enviats amb el WWW fa una recerca entre el contingut del seu BD. Aquesta es nodreix dels treballs enviats anteriorment per l’alumnat totes les universitats.

• Turnitin.-  Es pot usar des de qualsevol navegador i, a més, s’integra en els EVE/A Blackboard, Moodle, Angel Learning, Sakai, etc. És un programari que funciona amb llicència i el preu d’aquesta varia entre un tipus d’institucions i unes altres. Rastreja entre més de 17.000 milions de webs, 200 milions de treballs d’estudiants, 90.000 milions de periòdics, revistes científiques, llibres electrònics, etc. En el món anglosaxó és programari antiplagio més utilitzat juntament amb Safe Assign. Si una universitat té contracte amb Turnitin, els treballs d’aqueixa universitat entren en la BD del programari. D’aquesta forma, es pot localitzar el plagi amb un estudiant d’una altra institució (si es desitja revisar el treball caldria demanar permís exprés a l’altra institució).

• CopioNIC (abans Approbo).- És una aplicació online multiplataforma (Windows, Mac, Linux) que automatitza els processos per a saber quines parts d’un text són originals o no. La comparació es realitza en qualsevol format textual i el seu funcionament és senzill. N’hi ha prou amb pujar l’arxiu a CopioNIC. En minuts (segons la velocitat de connexió) el programa, que funciona des de qualsevol navegador d’Internet, dóna el seu veredicte: si la còpia és íntegra o parcial, i de quines fonts prové. La recerca de documents es fa en Google, és a dir, compara amb els milions de webs que indexa el cercador. És gratuïta però l’usuari ha de registrar-se.

• Tineye (reverse image search).- En la seua web es defineix com un motor de de recerca d’imatges inversa. L’usuari introdueix una imatge i et diu la web d’on està extreta. És gratuït per a ús no comercial.

• Compilatio.- Funciona online des de qualsevol navegador. No es pot integrar en cap EVE/A. Funciona amb llicència i el seu preu varia depenent del nombre d’estudiants de la institució.

• Etcètera.

L’ús d’un programari d’aquest tipus per a ajudar a detectar el plagi, no significa en cap cas la “originalitat” del treball o l’esforç de l’alumne. A EUA, on porten anys treballant amb programari antiplagio de forma generalitzada en moltes universitats existeixen persones que es dediquen a elaborar treballs per a altres estudiants d’una banda i, per una altra, multitud de llocs com a tutor.com, tutorvista.com, tutornext.com i desenes de llocs més en els quals es ven ajuda a l’estudiant però que molts utilitzen per a vendre treballs ja realitzats.

Experiència personal

El curs passat (2010-2011) en una de les assignatures que impartia, l’alumnat havia de realitzar un treball final. Quan van lliurar els treballs i em vaig posar a llegir-los, en alguns casos em va cridar l’atenció la redacció de certs paràgrafs, en uns altres em va sorprendre la diferència de vocabulari utilitzada al llarg d’una mateixa redacció, passant d’un vocabulari pobre a un vocabulari acadèmic avançat, etc. Les meves sospites es van confirmar quan vaig decidir chequear tots els treballs amb un programari antiplagio.

En el curs actual (2011-2012) s’han alineat tots els elements per poder realitzar una acció formativa i preventiva quant al plagi. D’una banda els meus alumnes han cursat l’acció formativa Competències Informàtiques i Informacionales (CI2), que imparteix de forma conjunta entre el Servei d’Informàtica i la Biblioteca, on un dels objectius és “aprendre a citar les fonts i a elaborar i presentar un treball de classe”. Per una altra, m’avalen algunes competències del grau de mestre en educació primària on s’emmarquen les assignatures que impartisc. Concretament:

• CG4: fer ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació per aprendre, comunicar-se i compartir coneixement.

• CE9: integrar les tecnologies de la informació i comunicació en les activitats d’ensenyament i aprenentatge guiat i autònom.

Així, he indicat als alumnes que juntament amb la pràctica final han de lliurar-me l’informe de Viper antiplagi (he triat aquest programari per ser gratuït i perquè les proves realitzades m’indiquen que funciona correctament). Igualment els he indicat que em reservo el dret a fer una nova revisió del seu treball “comparant-ho” amb la meva base de dades de treballs d’anys anteriors.

D’aquesta forma, d’una banda, en utilitzar un programari antiplagi estan adquirint una competència en línia amb les enumerades anteriorment i, per una altra, saben per endavant que quan utilitzin qualsevol tipus de font han de citar-la correctament.

No obstant l’anterior (i això ho podré comprovar més endavant), tinc la sospita que la mera utilització d’aquest tipus de programari i el saber-se observats, farà que, almenys, tinguen més cuidat que l’alumnat d’altres anys a l’hora de plagiar.

 

Referèncias

• Comas, Sureda & Urbina (2005): The “Copy and Paste” Generation: Plagiarism Amongst Students, a Review of Existing Literature. Internacional Journal of learning. Volum 12.