Els següents materials audio-visuals els farem servir com a complementaris per algunes de les activitats pràctiques.
ADIOS, BARBIANA
A Barbiana, una pedania rural italiana, va haver una escola dirigida per un cura que impartia una docència molt característica. Com organitzava les classes, la relació que mantenia amb els seus alumnes, com facilitava la integració de tots i cadascun d’ells, com els motivava per a aprendre, es tot un exemple per a qualsevol docent, siga qual siga el nivell educatiu del que participe.
—
El caso de Gennie
A finals del segle passat, este va ser un cas molt sonat. Jenny va ser trobada per una treballadora social tancada a una habitació, esta apenes vocalitzava cap paraula, li costava mantrindrés de peu, caminar, presentava el desenvolupament cognitiu d’un xiquet de no més de dos anys. Les darreres investigacions van obrir el debat de si existix en el desenvolupament humà un “període critic”, en el que han de donar-se una serie d’aprenentatges, que superat mencionat període s’assoliran amb moltíssima dificultat i mai amb el mateix nivell de desenvolupament. A este capítol de Documentos TV es presenta tota l’evolució de Jenny des de ser alliberada de la seua família.
—
L’adolescencia
L’adolescència, que sabem d’ella? quan es dona i per a què? que em de tindre en compte per a treballar amb adolescents? quines son les claus dels canvis entre xiquets i adolescents? Amb aquest documental, Tres14 presenta una visió de l’adolescència des de els aspectes més socials.
—
Aprenentatge
Present i passat de l’educació. Perspectives a prop del que entenem per aprenentatge, per educació i com ha de progressar esta per a adaptar-se a les exigències del món actual. Este documental de Tres14 ens fa reflexionar a prop de com la neurodidàctica, la pedagogia i les noves tecnologies guanyen una gran importància com a punta de llança dels canvis més que necessaris , que presenta una educació tradicional en plena obsolescència.
—
Pensant en els altres
Es possible el treball de l’intel·ligència emocional des de l’escola, sense deixar de treballar els aspectes més acadèmics? Si hi han proves evidents de que un adult competent, a més de coneiximents teòrics i tècnics, ha de mostrar competències emocionals per a treballar, aprendre i progressar amb els demés, per què no es sistematitza l’estimulació de la intel·ligència emocional a les nostres escoles? Per a començar un projecte com este, fa falta un formació especial per part dels professional intervinents? Este documental pot donar resposta a algunes d’aquestes preguntes, a més de ajudar-nos a formular altres qüestions al respecte.
—
O’Pelouro
O’Pelouro es una escola singular, que no hem d’entendre-la com l’escola ordinària que podem extreure del nostre ideari. Es una escola que ha aconseguit trencar amb l’educació estandarditzada, homogènia, comú del nostre sistema educatiu. L’objectiu pel que lluiten des de O’Pelouro es el de mostrar que es viable que l’escola es convertisca en la clau per a que els alumnes visquen experiències educatives enriquidores, alliberada de estigmes classistes, on es promulga una educació igualitària, des de el respecte i evitant les alienacions d’un sistema educatiu uniforme.
Todos diferentes, todos iguales
—
Las escuelas matan la creatividad
Sir Ken Robins participa a través d’una breu conferència al congres internacional d’educació a Califòrnia. En aquest presenta la seua percepció de com els sistemes educatius poden fer perillar el desenvolupament de la creativitat en els nostres alumnes. A partir d’un discurs dinàmic i fins i tot còmic, podem reflexionar a prop de la rigidesa que en ocasions planteja el nostre currículum escolar, a més ens dona una bona l’oportunitat de replantejar-nos opcions valides per a fomentar la creativitat a les nostres aules.
—
Mentes Peligrosas
La pel·lícula Mentes Peligrosas pot suposar un bon exemple d’aula, on l’aplicació d’unes estratègies adequades per a modificar l’actitud i millorar la implicació en l’aprenentatge d’un grup d’alumnes, es fonamental per a la millora del seu rendiment. Esta ens servirà com a cas pràctic, a partir de la qual plantejar com posar en pràctica els continguts treballats al llarg de l’assignatura.
—
José María Toro ens oferix una visió distinta del que ell entén per educació, de com deurien de funcionar les escoles i de quin es el paper que juguen els docents en eixe canvi. Per a ell, educar es molt més que aprendre continguts, es molt més que assolir objectius curriculars, es créixer com a éssers humans. Per aconseguir aquest lloable objectiu, els docents necessiten una formació molt més complexa de la que reben, no només a nivell tècnic, sinó a nivell motivacional. Els docents de l’actual societat han de sentir-se implicats amb la seua tasca, han d’assumir la seua responsabilitat amb la societat i les noves generacions.
—
La Clase
La classe es una pel·lícula que presenta des de una perspectiva molt realista, com els docents de secundaria han de lidiar amb la diversitat cultural, d’interessos, d’implicació, preocupacions, etc. que poden trobar-se al aula. La realitat dels nostres centres, demana docents amb amplis coneixements en pedagogia, ja que ara mateix el docent que només es un contenidor de coneixements i no sap arribar als seus alumnes, té poques possibilitats de triomfar com a professional de l’educació.
—
Rebelión en las aulas
Thackeray, enginyer de color que hi es a l’atur, accepta un treball com a professor de secundaria a un curs d’estudiants blancs i rebels, en una escola de la perifèria, als barris baixos de Londres. Fent-li un primer cop d’ull als seus alumnes, son un grup de xics desordenats, insolents i grossers, encara que al conèixer-los descobreix quer es tracta de joves amb bons sentiments que, no son entesos pels adults i de igual manera no entenen el que els adults esperen d’ells. En un principi, Thackeray intenta imposar-se com a docent utilitzant el mètodes tradicionals que ell mateix ha viscut, però no tardà molt en adonar-se de que no son efectius i canvia d’estratègia per aconseguir motivar-los, implicar-los en el treball que fan al aula i fer pinya entre tot l’alumnat i ell.
—
Diario de la calle
La història de com una jove professora, sense experiència però molt implicada i somiadora, és capaç de motivar per l’estudi de la literatura a un grup d’alumnes considerats difícils i conflictius. El seu argument presenta moltíssimes similituds amb “Rebelión en las Aulas”, únicament que aquesta pel·licula es més actual.
—
Programa: Para todos la 2
Se plantea el programa con una cuestión inicial: ¿Uno es inteligencia desde que nace hasta que muere? Se explica la Teoría de la Inteligencia Múltiples de Howard Gardner. Se explica el modelo de inteligencia y aprendizaje según el modelo de desarrollo de la 8 inteligencias: Inteligencia lingüística, Inteligencia lógico-matemática, inteligencia espacial-kinestésica, inteligencia visual-espacial, Inteligencia musical, Inteligencia naturalista, Inteligencia Interpersonal e Inteligencia intrapersonal.
Además nos permite observa a modo de ejemplo la aplicación en un Centro educativo en sus diferentes niveles (Infantil, Primaria y Secundaria).
Se plantea el programa con una cuestión inicial: ¿Uno es inteligencia desde que nace hasta que muere? Se explica la Teoría de la Inteligencia Múltiples de Howard Gardner. Se explica el modelo de inteligencia y aprendizaje según el modelo de desarrollo de la 8 inteligencias: Inteligencia lingüística, Inteligencia lógico-matemática, inteligencia espacial-kinestésica, inteligencia visual-espacial, Inteligencia musical, Inteligencia naturalista, Inteligencia Interpersonal e Inteligencia intrapersonal.
Además nos permite observa a modo de ejemplo la aplicación en un Centro educativo en sus diferentes niveles (Infantil, Primaria y Secundaria).
Debat a prop de les intel·ligències múltiples
—
El documento recoge momentos de una entrevista con Howard Gardner (Profesor de Cognición y Educación en la Universidad de Harvard). Se trata de un coloquio centrado en la concepción de inteligencia, las estrategias para su evaluación, la evaluación de la misma como algo modificable y mejorable con el trabajo y desarrollo. Se aborda desde la óptica del modelo de las inteligencias múltiple diseñado por Gardner y su equipo. Dicho modelo tiene una clara implicación en la metodología educativa, en la manera de entender el aprendizaje a lo largo de toda la vida teniendo en cuenta que si todos somos distintos hay que dar una formación distinta a cada uno y utilizar todos los recursos humanos y tecnológicos que nos sirven de ayuda.
REDES: Entrevista a Howard Gardner
—
Documental Intel·ligència Emocional
Importància del treball en Intel·ligència Emocional. Aportacions de diversos experts en el tema. Programa de Canal Sud. Durada 8,26 ‘
Aportacions d’experts en el tema sobre la importància del desenvolupament en l’etapa formativa de la Intel·ligència Emociona. Es recullen reflexions sobre la transcendència en l’adaptació de l’individu als diferents entorns socials, acadèmics i professionals.
—
Documental a prop d’una experiència pràctica amb estratègies per a desenvolupar la intel·ligència emocional
Experiència sobre el treball a l’aula de la Intel·ligència Emocional a Infantil.
Descripció de manera breu d’una experiència duta a terme en aules d’Infantil. S’hi estimula el desenvolupament de la Intel·ligència emocional com habilitat necessària per a la millor adaptació del nen o la nena al seu entorn social i acadèmic més proper, en aquesta etapa.
—
Hoy empieza todo
Aquesta pel·lícula tracta la problemàtica habitual en els centres escolars situats en barriades socialment deteriorades. Un exemple molt semblant en quant a condicions de treball es el que, es troben a diari els Centre d’Acció Educativa Singular, coneguts com CAES. Aquestos centres fins i tot funcionen amb unes condicions de ràtio especials per a fer possible un treball efectiu, les seues dotacions econòmiques son superiors als centres ordinari, amb la finalitat de cobrir les necessitats bàsiques no cobertes per les famílies i els efectius d’especialistes molt superiors al que estem habituats.