¿Que son maquinas virtuales?
Con el avance de la tecnología y el aumento de la capacidad decomputación y almacenamiento de los equipos informáticos, nació una tecnología nueva denominada “virtualización”, consistente en la abstracción entre el hardware (parte física) de una máquina real (máquina servidor o “host”), y una máquina creada y mantenida sobre ésta mediante software (máquina cliente o “guest”).
De esta forma, una máquina puede albergar en su interior, diversas máquinas virtualizadas, con el mismo o diferentes sistemas operativos por medio de un software de virtualización, en nuestro caso VirtualBox, para utilizar otros sistemas operativos, tener un entorno controlado, o simplemente probar nuevas tecnologías.
Què són maquines virtuals?
Amb l’avanç de la tecnologia i l’augment de la capacitat de computació i emmagatzematge dels equips informàtics, va nàixer una tecnologia nova denominada “virtualització”, consistent en l’abstracció entre el maquinari (part física) d’una maquina real (maquina servidor o “host”), i una maquina creada i mantinguda sobre aquesta mitjançant programari (maquina client o “guest”).
D’aquesta forma, una maquina pot albergar en el seu interior, diverses maquines virtualizadas, amb el mateix o diferents sistemes operatius per mitjà d’un programari de virtualizacion, en el nostre cas VirtualBox, per a utilitzar altres sistemes operatius, tenir un entorn controlat,o simplement provar noves tecnologies.
Hace no muchos años, todos los sistemas operativos que deseásemos tener instalados en nuestro sistema, debían instalarse en la máquina que tuviésemos y configurarla sobre el hardware de que dispusiéramos, teniendo que arrancar, apagar y reiniciar la máquina para cambiar de sistema.
Esto llevaba a inconvenientes como el reconocimiento de nuestro hardware, que a veces es una tarea laboriosa. Intentábamos probar el nuevo Microsoft Windows o el nuevo Linux que acababa de salir, sin saber muy bien si nos iba a convencer, o incluso si iba a ceptar todo nuestro hardware correctamente, de forma que una vez instalado podía suceder que no hubiera forma de hacer funcionar el sonido, o la pantalla de forma adecuada, o en el caso de los portátiles sobre todo, problemas con las redes inalámbricas.
Esto se solventó con la invención de una tecnología software que abstraía la capa de hardware de una máquina para poder así, instalar y probar sistemas en un entorno controlado mediante software, que es mucho más flexible.
El el siguiente gráfico se expone un esquema de la virtualización:
Para este tipo de soluciones existen muchos programas en el mercado, el más famoso es el perteneciente a la compañía VMWare, que dispone de una amplísima gama de soluciones, desde herramientas básicas para usuario, hasta virtualizacion completa de servidores en entornos empresariales.
En este caso, vamos a utilizar VirtualBox, de la compañía Oracle (antes Sun Microsystems), actualmente en la versión 4.0.4 que tiene la ventaja de ser software libre, por lo que podremos descargarlo e instalarlo sin ningún problema.
Para descargarnos este programa, accederemos a la página de descargas que tiene Oracle.
Nos saldrá el dialogo de descarga, y los aceptamos:
Si deseamos poder usar Dispositivos USB en las maquinas virtuales, es necesario descargarse también el complemento adecuado:
Una vez descargados ambos ficheros, ejecutamos primero el instalador de VirtualBox, y una vez terminado este, instalamos el complemento y ya podremos crear maquinas virtuales.
En un post posterior se explica el proceso de la creación y configuración de una maquina virtual.
Fa no molts anys, tots els sistemes operatius que desitjàrem tenir instal·lats en el nostre sistema, havien d’instal·lar-se en la maquina que tinguérem i configurar-la sobre el maquinari que disposàrem, havent
d’arrancar, apagar i reinicies la maquina per a canviar de sistema.
Açò portava a inconvenients con el reconeixement del nostre maquinari, que a voltes és una tasca laboriosa. Intentàvem provar el nou Microsoft Windows o el nou Linux que acabava d’eixir, sense saber molt bé si ens anava a convèncer, o fins i tot si anava a acceptar tot el nostre maquinari correctament, de manera que una vegada instal·lat podia succeir que no hi haguera forma de fer funcionar el so, o la pantalla de forma adequada, o en el cas dels portàtils sobretot, problemes amb les xarxes sense fils.
Açò se solucione amb la invenció d’una tecnologia programari que abstreia la capa de maquinari d’una maquina per a poder així, instal·lar i provar sistemes en un entorn controlat mitjançant programari, que és molt mes flexible.
En el gràfic de més amunt s’exposa un esquema de la virtualització.
Perquè usar VirtualBox i com obtenir-ho?
Per a aquest tipus de solucions existeixen molts programes en el mercat, el més famós és el pertanyent a la companyia VMWare, que disposa d’una amplísima gamma de solucions, des d’eines bàsiques per a usuari, fins a virtualizacion completa de servidors en entorns empresarials.
En aquest cas, anem a utilitzar VirtualBox, de la companyia Oracle (abans Sun Microsystems), actualment en la versió 4.0.4 que té l’avantatge de ser programari lliure, per la qual cosa podrem descarregar-ho i instal·lar-ho sense cap problema.
Per a descarregar-nos aquest programa, accedirem a la pàgina de descàrregues que té Oracle.
Ens eixirà el dialogue de descàrrega, i els acceptem:
Si desitgem poder usar Dispositius USB en les maquines virtuals, és necessari descarregar-se també el complement adequat:
Una vegada descarregats ambdós fitxers, executem primer l’instal·l’ador de VirtualBox, i una vegada acabat est, instal·lem el complement i ja podrem crear maquines virtuals.
En un post posterior s’explica el procés de la creació i configuració d’una maquina virtual.