¿Qué sistemas operativos podemos virtualizar?
En principio, la abstracción de hardware que proporciona VirtualBox lo hace ideal para utilizar cualquier sistema operativo, pero en la página web de VirtualBox podemos encontrar una lista con los sistemas virtualizables y sus restricciones en caso de haberlas.
En nuestro caso, vamos a instalar una máquina virtual con Linux Ubuntu en su versión 10.10, instalado desde un LiveCD.
Quins sistemes operatius podem virtualitzar?
En principi, l’abstracció de maquinari que proporciona VirtualBox ho fa ideal per a utilitzar qualsevol sistema operatiu, però en la pàgina web de VirtualBox podem trobar una llista amb els sistemes virtualizables i les seues restriccions en cas d’haver-les.
En el nostre cas, instal·larem una màquina virtual amb Linux Ubuntu en la seua versió 10.10, instal·lat des d’un LiveCD.
Creación de la máquina virtual
Una vez instalado el VirtualBox, deberemos crear la máquina virtual antes de comenzar la instalación de la misma, para ello, seguiremos los siguientes pasos:
1.- Pulsaremos sobre el botón de nueva máquina virtual:
2.- Entonces aparecerá un asistente que nos ayudara a completar el proceso de forma sencilla:
3.- El primer paso tras pulsar en “Siguiente” será seleccionar el tipo de sistema operativo que vamos a virtualizar, y la versión del mismo, así como darle un nombre a nuestra máquina. En nuestro caso, seleccionaremos el tipo de Sistema Operativo Linux à Ubuntu:
4.- El siguiente paso es asignar la memoria a nuestro sistema virtual. Para esto tenemos que tener en cuenta que no debemos sobrepasar el 50% de la memoria total que tenemos en nuestra máquina, ya que esto supondría un serio problema de rendimiento en nuestro sistema operativo anfitrión y podría derivar en problemas de rendimiento en nuestro sistema virtual e incluso fallos y/o cuelgues del sistema. En nuestro caso, con asignarle 512 MB de memoria tendremos suficiente. Esto lo podemos hacer, bien introduciendo la cifra en el cuadro correspondiente (derecha) o bien moviendo la barra de desplazamiento para dicho fin:
5.- El siguiente paso es la creación del disco duro virtual que vamos a utilizar para instalar y utilizar nuestro sistema virtualizado, por defecto viene seleccionado un tamaño de disco de 8 GB, en los casos normales es suficiente con entre 10 y 15 GB dependiendo de cuantos ficheros y/o programas queremos que tenga nuestro nuevo sistema virtual.
En el caso de los discos duros, además del tamaño, que se controla con los mismos tipos de controles que la memoria, tenemos un icono para cambiar la ubicación de los ficheros que representaran nuestro disco. Puesto que estos ficheros pueden ser muy grandes, podríamos querer tenerlos en una partición aparte. Esto es útil además, como copia de seguridad:
6.- Una vez finalizado el proceso del Disco Duro, podemos dar por finalizada la creación de nuestra máquina virtual:
Y ahora podremos ver la máquina creada en nuestro sistema VirtualBox y deberemos pasar a instalar el sistema Operativo en ella. Lo primero que deberemos hacer es descargar la versión de Ubuntu de su página web en formato .ISO, y o bien grabar este archivo en un CD mediante cualquier software de grabación de CD/DVD.
Es importante recalcar que en la publicación de este post, la versión estable de Ubuntu es la 11.04, y no la 10.10 que es la que usaremos de ejemplo, si bien los pasos son similares y el resultado es el mismo, puede que las pantallas que veamos durante el proceso no sean idénticas, así como el escritorio una vez instalado el sistema.
1.- El primer paso es seleccionar la máquina virtual y pulsar en el icono de iniciar:
La primera vez que ejecutemos nos irán saliendo distintos mensajes de advertencia, que en su mayoría son advertencias sobre el funcionamiento de VirtualBox y sobre todo de las combinaciones de teclas que deberemos usar así como sus distintas funcionalidades. Podemos tomar nota de ellas y luego marcar para no volver a mostrar estos mensajes, o bien dejarlos para que cada vez que utilicemos el VirtualBox nos recuerde su funcionalidad, como deseemos.
2.- Ahora comenzaremos la verdadera instalación de Ubuntu en nuestra máquina virtual, la instalación de los diferentes Sistemas Operativos que podremos utilizar son muy parecidas, a excepción de algunos apartados como el particionamiento del disco, que en caso de desear hacerlo de forma manual puede ser más tedioso en unos sistemas que en otros. En nuestro caso utilizaremos un modo automático, que está disponible en casi todos los sistemas operativos más usados, para no tener problemas.
En primer lugar, elegimos el idioma del sistema para instalar, así como del instalador y pulsamos en “Instalar Ubuntu”:
El siguiente paso es rellenar el usuario único que existirá en nuestro sistema. Luego podremos agregar más si queremos.
En caso de que seamos un único usuario podemos elegir la opción de “Iniciar sesión automáticamente”, pero si queremos algo de privacidad en nuestro sistema, seleccionaremos que solicite la contraseña y cifraremos nuestra carpeta personal:
En el proceso de particionamiento de disco duro, marcaremos que use el disco entero y así se realizará el particionamiento automático por el instalador:
Por últimos, una vez que el instalador nos haya mostrado que los requisitos para nuestra instalación se satisfacen, marcaremos las dos casillas de esta pantalla. Esto alargará un poco la instalación, ya que necesitará descargar la última versión del software que instalemos, pero nos evitará actualizaciones innecesarias al comienzo de usar el sistema instalado:
Una vez terminada la instalación, nos pedirá que reiniciemos la máquina para completarla. Este paso incluye la extracción del medio que hemos usado para instalar, o bien expulsar el CD/DVD, o bien expulsar la imagen .ISO que hayamos seleccionado. En ambos casos podemos realizarlo mediante el menú “Dispositivos” de nuestra máquina virtual:
Y una vez reiniciemos, tenemos funcionando la máquina virtual con Ubuntu instalado en un entorno controlado y dentro de nuestro sistema, sin alterar nuestro sistema operativo, y sin modificar las particiones del disco duro, evitando así problemas.
En el próximo post, explicaremos como instalar las herramientas “VBox Tools” en nuestra máquina virtual, para poder visualizarla a pantalla completa, así como integrar distintos elementos con nuestra máquina virtual.
Creació de la màquina virtual
Una vegada instal·lat el VirtualBox, haurem de crear la màquina virtual abans de començar la seua instal·lació, per a açò, seguirem els següents passos:
1.- Premerem sobre el botó de nova màquina virtual:
2.- Llavors apareixerà un assistent que ens ajudara a completar el procés de forma senzilla:
3.- El primer pas després de prémer en “Següent” serà seleccionar el tipus de sistema operatiu que virtualitzarem, i la seua versió, així com donar-li un nom a la nostra màquina. En el nostre cas, seleccionarem el tipus de Sistema Operatiu Linux à Ubuntu:
4.- El següent pas és assignar la memòria al nostre sistema virtual. Per a açò hem de tenir en compte que no hem de sobrepassar el 50% de la memòria total que tenim en la nostra màquina, ja que açò suposaria un seriós problema de rendiment en el nostre sistema operatiu amfitrió i podria derivar en problemes de rendiment en el nostre sistema virtual i fins i tot fallades i/o penges del sistema. En el nostre cas, amb assignar-li 512 MB de memòria tindrem suficient. Açò ho podem fer, bé introduint la xifra en el quadre corresponent (dreta) o bé movent la barra de desplaçament per a aquesta fi:
5.- El següent pas és la creació del disc dur virtual que utilitzarem per a instal·lar i utilitzar el nostre sistema virtualizado, per defecte està seleccionada una grandària de disc de 8 GB. En els casos normals és suficient amb entre 10 i 15 GB depenent de quants fitxers i/o programes volem que tinga el nostre nou sistema virtual.
En el cas dels discos durs, a més de la grandària, que es controla amb els mateixos tipus de controls que la memòria, tenim una icona per a canviar la ubicació dels fitxers que representaren el nostre disc. Ja que aquests fitxers poden ser molt grans, podríem voler tenir-los en una partició a part. Açò és útil a més, com a còpia de seguretat:
6.- Una vegada finalitzat el procés del Disc Dur, podem donar per finalitzada la creació de la nostra màquina virtual:
I ara podrem veure la màquina creada en el nostre sistema VirtualBox i haurem de passar a instal·lar el sistema Operatiu en ella. El primer que haurem de fer és descarregar la versió d’Ubuntu de la seua pàgina web en format .ISO, i o bé gravar aquest arxiu en un CD mitjançant qualsevol programari d’enregistrament de CD/DVD.
És important recalcar que en la publicació d’aquest post, la versió estable d’Ubuntu és la 11.04, i no la 10.10 que és la que usarem d’exemple, si bé els passos són similars i el resultat és el mateix, pot ser que les pantalles que vegem durant el procés no siguen idèntiques, així com l’escriptori una vegada instal·lat el sistema.
1.- El primer pas és seleccionar la màquina virtual i prémer en la icona d’iniciar:
La primera vegada que executem ens eixiran diferents missatges d’advertiment, que en la seua majoria són advertiments sobre el funcionament de VirtualBox i sobretot de les combinacions de tecles que haurem d’usar, així com les seues diferents funcionalitats. Podem prendre nota d’elles i després marcar per a no tornar a mostrar aquests missatges, o bé deixar-los perquè cada vegada que utilitzem el VirtualBox ens recorde la seua funcionalitat, com desitgem.
2.- Ara començarem la veritable instal·lació d’Ubuntu en la nostra màquina virtual. La instal·lació dels diferents Sistemes Operatius que podrem utilitzar són molt semblants, a excepció d’alguns apartats com el particionament del disc, que en cas de desitjar fer-ho de forma manual pot ser més tediós en uns sistemes que en uns altres. En el nostre cas utilitzarem una manera automàtica, que està disponible en quasi tots els sistemes operatius més usats, per a no tenir problemes.
En primer lloc, triem l’idioma del sistema per a instal·lar, així com de l’instal·lador i premem a “Instal·lar Ubuntu”:
El següent pas és emplenar l’usuari únic que existirà en el nostre sistema. Després podrem agregar més si volem.
En cas que siguem un únic usuari podem triar l’opció de “Iniciar sessió automàticament”, però si volem una mica de privadesa en el nostre sistema, seleccionarem que sol·licite la contrasenya i xifrarem la nostra carpeta personal:
En el procés de particionamient de disc dur, marcarem que use el disc sencer i així es realitzarà el particionament automàtic per l’instal·lador:
Per últims, una vegada que l’instal·lador ens haja mostrat que els requisits per a la nostra instal·lació se satisfan, marcarem les dues caselles d’aquesta pantalla. Açò allargarà una mica la instal·lació, ja que necessitarà descarregar l’última versió del programari que instal·lem, però ens evitarà actualitzacions innecessàries al començament d’usar el sistema instal·lat:
Una vegada acabada la instal·lació, ens demanarà que reiniciem la màquina per a completar-la. Aquest pas inclou l’extracció del mitjà que hem usat per a instal·lar, o bé expulsar el CD/DVD, o bé expulsar la imatge .ISO que hàgem seleccionat. En ambdós casos podem realitzar-ho mitjançant el menú “Dispositius” de la nostra màquina virtual:
I una vegada reiniciem, tenim funcionant la màquina virtual amb Ubuntu instal·lat en un entorn controlat i dins del nostre sistema, sense alterar el nostre sistema operatiu, i sense modificar les particions del disc dur. D’aquesta manera ens evitarem problemes.
En el pròxim post, explicarem com instal·lar les eines “VBox Tools” en la nostra màquina virtual, per a poder visualitzar-la a pantalla completa, així com integrar diferents elements amb la nostra màquina virtual.