Archive for abril, 2026
La pedra en sec a Sella. Bases per a un catàleg de protecció
Pablo Giménez Font, Francesc Cuello Llobell
Associació d’Estudis de la Marina Baixa i Arxiu de Sella (2025)
«Aquest treball, en forma de catàleg preliminar, surt de la iniciativa de l’Ajuntament de Sella per a posar de rellevància el patrimoni de pedra en sec existent dins del seu terme municipal. Un patrimoni en les seus diferents vessants, que comprèn diversos usos i finalitats que representen la societat dels nostres avantpassats. La finalitat del catàleg és la de donar a conèixer a la societat actual tot aquest patrimoni, en ocasions pràcticament desaparegut o quasi inaccessible, degut a l’abandó del model de vida agrari i ramader que tenien fa poc més de 100 anys. El catàleg suposa també un primer intent de preservar i donar compte de l’estat actual d’aquestes construccions, seleccionades per la seua singularitat o representativitat. Amb açò es pretén, finalment, orientar iniciatives futures per a la recuperació i
rehabilitació de les mateixes.»
Vilafranca (Els Ports). Un mar de pedra seca a mil metres d’altitud
Paco Tortosa Pastor (2013)
Edicions 96.
ISBN: 978-84-15802-16-7
«Lo que tiene de particular este texto es que Paco Tortosa ha llevado a cabo –una vez más– lo que mejor sabe hacer: escrutar el alma de un paisaje y de un paisanaje, investigar a fondo la vida de un pueblo que guarda un tesoro a su seno: la arquitectura de la piedra seca. En realidad, Paco lleva muchos años haciendo este trabajo. Como lo ha definido Joan Romero, él es uno de nuestros más destacados paisajistas, y lo ha demostrado ya en una treintena de publicaciones, decenas de audiovisuales, cartografías temáticas y estudios etnográficos. Pero no solo le interesan los árboles o las piedras. Él sabe indagar en el interior de una colectividad, donde es tan importante la vida en una masía aislada como la rutina de un horno o de una zapatería. El resultado ha sido un volumen formidable, con casi dos mil fotografías, que ha contado también con la participación cartográfica de Pau Fuster.»
Joan Garí. Reseña en la revista Mètode
Arquitectura de la piedra seca. 14 itinerarios. Caminos y paisajes
Rafael Cebrián Gimeno (2011)
Carena Editors
ISBN: 978-84-92932-36-8
«La ordenada colocación de unas piedras sobre otras, sin labrar, trabadas sin argamasa de compactación y solamente sustentadas por su propio peso y la solidez que confiere la correcta disposición constructiva, conforma la minimalista y sabia Arquitectura de la Piedra en Seco. Con la humilde piedra como único elemento material, nuestros campesinos y pastores construyeron admirables paisajes culturales: caminos, bancales, barracas, eras, la gestión del agua, muros de linde, rutas ganaderas, pozos de nieve…
Los 14 itinerarios, son la visión excursionista y la propuesta para conocer la belleza, contenido y magnitud de tan colosal patrimonio. Itinerarios que no solamente atienden al contenido antropológico y patrimonial, sino a su ámbito geográfico y a los valores paisajísticos naturales más relevantes.»
Tècnica de construcció de murs en pedra seca: Regles professionals
Blanc-Gonnet J., Colas A. S., Garnier D. et al. (2017)
Artisans Bâtisseurs en Pierres Sèches (ABPS) i l’École Nationale des Travaux Publics de l’État (ENTPE).
Brau Edicions (2019)
ISBN: 978-84-15885-91-7
«Cada territori que utilitza la tècnica de pedra seca compta amb un sistema constructiu nascut de la pràctica, amb unes carecterísitques pròpies. El sistema francès ha aconseguit normativitzar la seva manera de fer i dotar-la d’una certificació tècnica. Aquí teniu el llibre de capçalera de les dues formacions reglades de construcció en pedra seca que s’mparteixen a França.»
La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració
Jordi Bellmunt, Andreu Bover, Rosa Congost, Jenar Fèlix, Christian Lassure, Xavier Rebés, Joan Reguant, Ramon Ripoll i Erica Sogbe (2010)
Brau Edicions
ISBN: 978-84-96905-37-5
«El Territori rural català, en els segles XVIII i XIX, va ser àmpliament conreat pels pagesos, però foren sobretot els treballadors de rendes més senzilles els que van destinar hores i esforços a convertir muntanyes i garrigues en vinyes i olivars. Daquell feixuc treball de traginar pedres ens han quedat àmplies zones del territori organitzades en terrasses aguantades amb paret seca.Aquest llibre vol ser un homenatge al sentit comú de la gent de la terra que ha sabut respectar i rendebilitzar el territori més feréstec de Catalunya. Lanàlisi històrica, funcional, paisatgística i de restauració de les construccions de pedra en sec fan daquesta obra una eina indispensable per als amants i estudiosos de la pedra seca, i per als arquitectes i paisatgistes que cerquen trobar, en aquesta tècnica, una nova manera dapropar-se al paisatge.»
La piedra seca. Un recorrido por el mundo, allí donde la sencilla piedra hace paisaje. Guía para edificar y reconstruir
Pierre Coste, Claire Cornu, Daniele Larcena, René Sette (2017)
La Fertilidad dde la Tierra Ediciones
ISBN: 978-8493828974
«La técnica de la piedra seca, compartida por toda la humanidad, se ha implementado con mucha creatividad en la vida cotidiana: cercados, terrazas agrícolas, casetas para proteger el ganado o guardar las cosechas, aljibes para captar el agua, escaleras y senderos para conquistar las laderas… A la vez documental y práctico, este libro invita a un descubrimiento de los paisajes de piedra seca moldeados por el ser humano, arquitecturas anónimas que vuelven a estar de total actualidad. Cinco especialistas de la piedra seca aportan aquí sus conocimientos apasionados y comparten sus experiencias. Un capítulo práctico detalla en imágenes la construcción de un muro y ofrece a cada uno, particular o profesional, la posibilidad de construir o de restaurar obras en piedra seca.»
Manual del marger
F. Xavier Solé Borràs (2025)
Edita Amics de l’Arquitectura Popular i Institut d’Estudis Ilirdencs
ISBN 978-84-10367-21-0
«F. Xavier Solé és un històric de la pedra seca. Però el seu bagatge és molt més extens. Es va llicenciar en Belles Arts a Barcelona (1997), s’especialitza en la restauració del patrimoni i té una llarga trajectòria (castell de Miravet, muralla de Tarragona, Arc de Berà, hospital de Sant Pau de Barcelona, Seu Vella de Lleida…). També ha fet una munió de cursos de talla de pedra.
El recordo, fa anys, en Trobades de Pedra Seca, desenvolupant unes interessants comunicacions. I també, en alguna sortida pels seus indrets (Vilalba dels Arcs) explicant amb detall diverses construccions de pedra seca o visitant el seu estudi. Alguns ens hem apropat a aquest tema des de la perspectiva estrictament cultural, d’altres, fonamentalment en Xavier, des del mateix treball en pedra. Això fa que tingui uns coneixements precisos i que pugui explicar, raonadament, les diverses maneres de treballar la pedra segons la particularitat de l’indret i del tipus de construcció.»
Manual del marger, un llibre de F. Xavier Solé
Xavier Solé presenta el llibre “Manual del Marger”
La lliçó de la pedra. Tècnica constructiva, patrimoni i sector de la construcció
Ivana Ponsoda i Revert (2025)
ISBN: 978-84-09-70463-7
«Després de molts anys, finalment, m’he decidit a recopilar en un llibre la informació que tinc sobre la màgica tècnica constructiva de pedra en sec. En breu, estarà disponible i aniré avisant de les diverses presentacions que vull fer.
Este llibre s’endinsa en el misteri de la gran resistència de les construccions de pedra en sec. La pedra marca les regles, ella imposa el seu propi ordre i nosaltres l’haurem d’entendre, si volem fer construccions estables. S’explica com construir qualsevol element de pedra en sec, pas per pas. Serveix també de manual pràctic per a arquitectes i tècnics de patrimoni. Procura emplenar el buit teòric tan desolador que hi ha en la bibliografia existent, per començar a normalitzar l’ús d’esta tècnica constructiva, més enllà del món agrícola i dels marges.
L’estima per la pedra en sec és transversal, per això, la forma d’encarar el llibre també ho és. Va destinat a persones amb diverses inquietuds i oficis, pot resultar interessant com a document divulgatiu, oferint un coneixement bàsic entre la població, però també pot ser útil per als perfils més tècnics, així com per a formar especialistes i professionals de l’ofici.»
Congrés sobre la pedra seca a les Terres de Lleida
Actes del congrés
Eduard Trepat Deltell i M. Jesús Llavero Porcel (curadors)
Institut d’Estudis Ilerdencs (2020)
ISBN: 978-84-16452-66-8
«El territori de Lleida i els seus encontorns reuneix una gran quantitat d’elements construïts en pedra seca i segueix l’exemple d’altres zones de la Península i, en general, de la Mediterrània, i compten amb diferents estudis i inventaris elaborats al voltant del patrimoni, material i immaterial, de la pedra seca, treballs que s’han centrat en diversos aspectes i en diferents nivells d’aprofundiment en tot el territori esmentat, alguns de caràcter més teòric i altres amb un vessant més pràctic. Des de l’organització del congrés es va creure que és el moment de crear un marc adequat i sòlid perquè tots aquests treballs, els realitzats i els que encara han de venir, trobin un escenari per ser exposats i valorats de la manera que es mereixen.»
La pedra en sec. Obra, paisatge i patrimoni
IV Congrés Internacional de Construcció de Pedra en Sec (1997)
Consell Insular de Mallorca
«L’home ha modificat el paisatge fins a tal punt que, en els àmbits amb forta influència antròpica, sovint passa a esser una vertadera construcció humana. Així ho demostra la realitat dels indrets de llarga tradició hirtòrica: la conca mediterrània, l’orient mitjà i llunyà, o l’Amèrica de les cultures prehispàniques. A tots ells hi trobam una profusió tipològica de murs de contenció i delimitació, habitatges i refugis temporals, camins empedrats, canalitzacions hidràuliques, amuntegaments lítics diversos…, moltes vegades amb superposició de restes pertanyents a diferents etapes històriques constructives.»
https://pedraseca.gva.es/documents/168838666/168851329/CONGRES_PEDRAENSEC_baixares.pdf
Les Pallisses i Les Casetes de Volta
La vivienda rural temporera en las comarcas del Maestrat y les Terres de l’Ebre
Miguel García Lisón, Arturo Zaragozá Catalán
Centro de Estudios del Maestrazgo, Boletín nº 1 (1983)
«Constituye la pallissa un peculiar ejemplo de arquitectura popular tradicional en la que llama poderosamente la atención, por un lado, la economía y racionalidad de su construcción y por otro, la lógica funcionalidad de su esquema organizativo el cual además, presenta la singular particularidad de definir una vivienda rural temporera resuelta según el moderno sistema de “duplex” que en su día inventara Le Corbusier.»
Les Pallisses i Les Casetes de Volta
Análisis tipológico de las construcciones tradicionales de piedra seca en Almería (España)
Juan Antonio Muñoz Muñoz, Francisco Checa y Olmos
Gazeta de Antropología, 36 (1) (2020)
Instituto de Estudios Almerienses
ISSN: 0214-7564 e-ISSN: 2340-2792
«Almería (España) alberga una variada gama de soluciones constructivas en piedra seca donde quedan representadas buena parte de las presentes en el ámbito mediterráneo debido a la diversidad de suelos, climas, altitudes, espacios, técnicas y legado cultural. Conscientes de su valor y de su falta de estudio, desde el Laboratorio de Antropología Social y Cultural (LASC) de la Universidad de Almería (UAL) iniciamos en 2017 un trabajo de campo para entrevistar a los últimos depositarios de la técnica de la piedra seca y documentar las construcciones, cuya relevancia aumenta tras su declaración como patrimonio inmaterial de la UNESCO en 2018. El presente análisis tipológico pretende mostrar los descubrimientos obtenidos y generar un documento necesario en la provincia que permita abordar este patrimonio registrando sus tipologías, catalogándolas y aportando información adicional sobre la técnica empleada, localizaciones, contextualización e imágenes.»
http://www.gazeta-antropologia.es/?p=5181
«2 por km2» chozos, estructuras y corrales de piedra en seco en la superficie del término de Tébar, Cuenca
José Ramón Ruiz Checa, Valentina Cristini
Actas del Séptimo Congreso Nacional de Historia de la Construcción (2011)
Instituto Juan de Herrera
ISBN 9788497283724
«Tanto en la península Ibérica (Maestrazgo… Islas Baleares…), como en Europa (Provenza… Liguria…) aparecen «paisajes construidos» con piedra en seco. Se trata realmente de parajes antropizados prácticamente en toda su totalidad, resultado de un afán milenario de domesticación del territorio, a través de estructuras hidráulicas, pistas, cañadas…caminos, bancales, construcciones o recintos.
El caso de Tébar, un municipio a 94 km al sur oeste de Cuenca, en Castilla la Mancha, no destaca por la espectacularidad de su arquitectura de piedra en seco. Los bombos de la cercana Tomelloso (95 km al oeste, ya en la provincia de Albacete) hacen eclipsar a aquellos chozos mucho más humildes en dimensiones y geometría.»
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4139278
Técnica constructiva de la piedra seca en Asturias
Cristina Cantero Fernández
Gobierno del Principado de Asturias. Consejería de Educación y Cultura (2016)
«En el Principado de Asturias esta técnica está presente en todo el territorio de la comunidad. No obstante, la práctica del conocimiento y técnica de la piedra seca es mayoritaria en la zona rural y, dentro de ella, en aquellos lugares alejados de la población y de difícil acceso, como son los pastos de altura utilizados en época estival: brañas o majadas. Su lejanía aconsejaba cubrir las necesidades de refugio, almacenaje o deslinde con los materiales disponibles in situ, minimizando las materias primas y herramientas que debían traerse de fuera, precisamente, porque la lejanía, difícil acceso y estacionalidad en el uso así lo aconsejaban. De esta forma, regían los principios de racionalización, funcionalidad y mínima manipulación de los materiales constructivos disponibles en el entorno.»
