Piedra seca

Estratègies d’adaptació al canvi climàtic en l’àmbit agrícola, ramader i hídric.

Víctor Mata i Ventura, Carles Lluch i Ferré

Diputació de Barcelona, Associació Pedra Seca del Garraf (2025)
Projecte LIFE Stonewalls4Life (LIFE18 CCA/IT/001145 – Acció 3)

«La manca de terres disponibles va fer necessari aconseguir-ne de noves, primer mitjançant l’eixamplament i el terrassament de les lleres dels torrents, on hi havia una bona infiltració de les aigües pluvials. Fent bona la dita que els catalans, de les pedres, treuen pans, es va passar progressivament a colonitzar els vessants muntanyosos. Amb un esforç ingent, centenars de milers de tones de pedres i terres van ser remogudes i disposades en marges i terrasses. Les estretes feixes aconseguides es van destinar al conreu d’arbres fruiters i, sobretot, al de la vinya aprofitant l’auge de la seva comercialització, que compensava amb escreix l’escàs rendiment assolit i la part dels fruits que s’havia de cedir als propietaris dels terrenys. La transformació en feixes dels vessants muntanyosos va afectar la major part del massís, excepte les àrees més elevades, rocalloses i desproveïdes de terra.»

Guia de bones pràctiques…

Joaquín Marco, Felix A. Rivas

Servicio de Patrimonio Etnológico, Linguístico y Musical. Diputación General de Aragón (2002)
Ediciones electrónicas

«El reconocimiento y análisis directo de las casillas se llevó a cabo durante los meses de marzo, abril y julio del año 2000 con alguna otra breve visita para tomar fotografías y completar datos en agosto del mismo año. Tras una localización previa de la mayoría de los ejemplares, durante este reconocimiento se completó una ficha de análisis para cada una de las 27 casillas que finalmente fueron inventariadas. Aunque este número ya es muy notable para un área tan reducida, cabe la posibilidad de que hayan quedado sin catalogar los restos de algún ejemplar más que ha podido pasar desapercibido y que, casi con toda seguridad, se encontrará en un avanzado estado de deterioro y, por tanto, podrá aportar ya muy pocos datos de utilidad.»

http://etno.patrimoniocultural.aragon.es/grisel/portada.htm

Javier Soriano Martí

Universitat Jaume I, Área de Geografía Humana
Universitat per a Majors

«La arquitectura de piedra en seco es una realidad consustancial a nuestros paisajes mediterráneos y aporta un sello de calidad a un extenso territorio.

A pocos kilómetros de la costa –como en el Desert de les Palmes donde se utiliza la arenisca rojiza o rodeno para construir los bancales- o en las comarcas del interior –ahí predomina la caliza, de un tono gris claro- esas peculiares construcciones otorgan personalidad propia a nuestro medio rural.»

https://www.agh.uji.es/tecnica.pdf

Carlos Fernández Piñar (UPM)

Universitat de Lleida. Universitat d’Estiu (2025)

https://ctp.org/wp-content/uploads/2025/08/UdL_La-tecnica-de-la-piedra-seca-Carlos1.pdf

Xavi Aicart, Sergio Cucala

Conselleria d’Educació, Cultura i Esport (2019)

«La pedra seca és una tècnica ancestral de construcció que es realitza encaixant pedres sense emprar argamassa o altres materials per unir-les. L’ús d’aquesta tècnica ha originat una arquitectura tradicional, d’arrel popular, conformada per un gran nombre d’estructures i construccions.»

«Després de segles i segles, algunes zones rurals han quedat molt modificades per la gran presència d’estructures de pedra seca, de manera que s’han modelat uns entorns anomenats paisatges de pedra seca. Aquests espais destaquen pels seus valors històrics, ecològics i estètics.»

Guia escolar

Centre d’Estudis Beguetans (2019)

«El valor patrimonial dels àmbits de pedra seca resideix en el conjunt paisatgístic de peces organitzades que conformen un agro-sistema que modela i acull els elements d’interès arquitectònic resultat de dedicacions humanes pretèrites, algunes es remunten al neolític.»

https://centredestudisbeguetans.cat/wp-content/uploads/2020/08/Pedra-seca-Cal-Viudo-IV.pdf

Pablo Giménez Font, Francesc Cuello Llobell

Associació d’Estudis de la Marina Baixa i Arxiu de Sella (2025)

«Aquest treball, en forma de catàleg preliminar, surt de la iniciativa de l’Ajuntament de Sella per a posar de rellevància el patrimoni de pedra en sec existent dins del seu terme municipal. Un patrimoni en les seus diferents vessants, que comprèn diversos usos i finalitats que representen la societat dels nostres avantpassats. La finalitat del catàleg és la de donar a conèixer a la societat actual tot aquest patrimoni, en ocasions pràcticament desaparegut o quasi inaccessible, degut a l’abandó del model de vida agrari i ramader que tenien fa poc més de 100 anys. El catàleg suposa també un primer intent de preservar i donar compte de l’estat actual d’aquestes construccions, seleccionades per la seua singularitat o representativitat. Amb açò es pretén, finalment, orientar iniciatives futures per a la recuperació i
rehabilitació de les mateixes.»

La pedra en sec a Sella

Cristina Cantero Fernández

Gobierno del Principado de Asturias. Consejería de Educación y Cultura (2016)

«En el Principado de Asturias esta técnica está presente en todo el territorio de la comunidad. No obstante, la práctica del conocimiento y técnica de la piedra seca es mayoritaria en la zona rural y, dentro de ella, en aquellos lugares alejados de la población y de difícil acceso, como son los pastos de altura utilizados en época estival: brañas o majadas. Su lejanía aconsejaba cubrir las necesidades de refugio, almacenaje o deslinde con los materiales disponibles in situ, minimizando las materias primas y herramientas que debían traerse de fuera, precisamente, porque la lejanía, difícil acceso y estacionalidad en el uso así lo aconsejaban. De esta forma, regían los principios de racionalización, funcionalidad y mínima manipulación de los materiales constructivos disponibles en el entorno.»

https://www.asturias.es/documents/4911212/4919509/ficha-piedra-seco.pdf/46128bf4-b089-43a2-807b-c3e6e5966a24