Archive for abril, 2026
Arquitectura rural primitiva en secà
Miguel García Lisón, Arturo Zaragozá Catalán
Institució Alfons el Magnànim/Diputació de Valènica (1983, 2000)
«El paisatge dels secans valencians s’ha d’entendre dins de l’àrea geogràfica mediterrània. Ací, a una pluviositat escassa i irregular s’afegeixen sovint els bancs de calissa com a principal constituent geológic del terreny. El resultat són uns paisatges pedregosos que semblarien de conreu impossible, fins al punt que els geògrafs han arribat a parlar de la «maledicció del calcari» o de la «tiranía de la calissa».»
Arquitectura rural primitiva en secà

La piedra en seco en las comarcas del norte de Castellón
Vicente Meseguer Folch
Centre d’Estudis del Maestrat, boletín núm. 63 (2000)
ISSN 0212-3975
https://www.cemaestrat.org/wp-content/uploads/2016/05/piedra_seco.pdf

La piedra seca en la provincia de Teruel
Javier Ibáñez González (coord.)
Qualcina (2024)
«La Diputación de Teruel (DPT) pone en valor la técnica constructiva de la piedra seca, considerada Patrimonio Cultural Inmaterial (PCI) por la Unesco, a través de la financiación del cómic ‘El paisaje de la piedra seca’, dirigido a los escolares de 3º y 4º de primaria de la provincia, y del libro ‘La piedra seca en la provincia de Teruel’. Ambas publicaciones forman parte de la experiencia piloto que ha puesto en marcha la institución provincial en el marco del programa europeo Interreg Sudoe ‘Living Heritage for Sustainable Development’ (Livhes) que pretende valorizar el PCI de los territorios adheridos.»
https://www.lacomarca.net/comic-libro-poner-valor-tecnica-constructiva-piedra-seca

La uva de Almería. Un cultivo comercial que construyó un paisaje agrario en la montaña mediterránea (siglos XIX y XX)
María Dolores Haro Gil, Andrés Sánchez Picón
Gazeta de Antropología, 36 (1) (2020)
Instituto de Estudios Almerienses
ISSN: 0214-7564 e-ISSN: 2340-2792
«Durante los siglos XIX y XX se produjo en la provincia de Almería el cultivo y la comercialización de un tipo de uva de mesa que, por sus características ampelográficas, era idónea para soportar viajes de larga duración hacia mercados lejanos. Su expansión y consolidación supuso un cambio en muchas zonas que abandonaron los tradicionales cultivos de subsistencia para desarrollar un cultivo comercial que entrañó la transformación del paisaje agrario. La impronta de las parcelas de parrales, escalonadas en las pendientes de algunos valles, sostenidas por el uso de los balates (muros de piedra seca), ha quedado como un legado espectacular. Esta producción requería el empleo de inputs industriales y la especialización laboral en tareas relacionadas con el ciclo productivo y comercial. Junto a la minería y al esparto, este cultivo marcó la historia económica de la provincia.»
http://www.gazeta-antropologia.es/?p=5270

Cadaqués: camins de pedra seca i paretaires
Jean Louis Barthe, Maurizio Mattioli, Joan Ferré, Mercè Donat
Brau Edicions (2024)
ISBN978-84-18096-70-9
«El món de la pedra seca és indestriable del paisatge del cap de Creus i en marca la personalitat.
Aquest llibre ens ofereix, d’una banda, quatre recorreguts dins l’espai del parc natural que ens mostren un reguitzell d’elements de pedra seca significatius i representatius d’aquesta tècnica i, de l’altra, un seguit d’entrevistes amb els que podríem anomenar els darrers paretaires, que van aprendre dels grans mestres l’art de col·locar sàviament la pedra una a una.
Durant dècades, els habitants d’aquests paratges aspres i rocallosos varen ser capaços de transformar-los en el que Josep Pla anomena “un immens jardí de pedres” i ara som nosaltres els que tenim el deure de valorar aquest ric patrimoni que hem heretat.»
https://www.brauedicions.cat/libro/cadaques-camins-de-pedra-seca-i-paretaires_156776

Sobrepuerto: Patrimonio inmaterial de la piedra seca en Sobrarbe
Ignacio Fuentes Carabantes
Universidad de Zaragoza, Máster en Gestión del Patrimonio Cultural (2022)
«La comarca de Sobrarbe posee un inmenso y ancestral patrimonio cultural vinculado a la arquitectura tradicional y a la técnica constructiva en piedra seca reconocida en 2018 Patrimonio Inmaterial de la Humanidad por la UNESCO. La piedra seca ha modelado el paisaje del Sobrepuerto (Alto Aragón, Huesca) gracias al esfuerzo silencioso y anónimo de los agricultores que convertían las laderas de las montañas con fajas, en bancales productivos; un trabajo colaborativo que fue perfilando la aparición del oficio de paretero.
El uso agrícola o la ganadería tradicional de esta tierra no va a volver, pero el ecosistema creativo de la piedra seca podrá desempeñar un papel protagonista en el desarrollo local y sostenible de esta olvidada zona del Pirineo.»
https://zaguan.unizar.es/record/124618/files/TAZ-TFM-2022-1102.pdf

Piedra sobre piedra: el paisaje pirenaico humanizado
Fernando Biarge López, Ana Biarge Fernández-Vizarra
Iniciativas sobre Espacios Naturales de Huesca. Patrimonio etnológico altoaragonés (2008)
ISBN : 978-84-934523-3-9

Construcciones en piedra seca de la Solana de Jabalcuz
Juan A. López Cordero, Jorge González Cano, Francisco Jiménez Rabasco
V Congreso virtual Archivos, Historia y Patrimonio Documental. Comunicaciones. Asociación de Amigos del Archivo Histórico Diocesano de Jaén (2024)
«El estudio se centra en las construcciones en piedra seca ubicadas en la Solana de Jabalcuz, un monte al sur de Jaén, abarcando territorios de Jaén, Torredelcampo, Jamilena y Los Villares. Esta área, principalmente dentro del término municipal de Los Villares, incluye parajes como Linarejos, Majadahonda, Loma Granados, Loma de Las Chozas, Castrao y Jabalena, cubriendo más de 700 hectáreas en la ladera sur del monte Jabalcuz. Tradicionalmente utilizada para caza y ganadería, la zona fue despejada para la agricultura durante la segunda mitad del siglo XIX y la primera mitad del XX, pero muchos terrenos elevados fueron abandonados a mediados del siglo XX, junto con las construcciones de piedra seca.»
https://www.academia.edu/121195453/Construcciones_en_piedra_seca_de_la_Solana_de_Jabalcuz

Guia de bones pràctiques del patrimoni de pedra seca i arquitectura tradicional del Garraf
Estratègies d’adaptació al canvi climàtic en l’àmbit agrícola, ramader i hídric.
Víctor Mata i Ventura, Carles Lluch i Ferré
Diputació de Barcelona, Associació Pedra Seca del Garraf (2025)
Projecte LIFE Stonewalls4Life (LIFE18 CCA/IT/001145 – Acció 3)
«La manca de terres disponibles va fer necessari aconseguir-ne de noves, primer mitjançant l’eixamplament i el terrassament de les lleres dels torrents, on hi havia una bona infiltració de les aigües pluvials. Fent bona la dita que els catalans, de les pedres, treuen pans, es va passar progressivament a colonitzar els vessants muntanyosos. Amb un esforç ingent, centenars de milers de tones de pedres i terres van ser remogudes i disposades en marges i terrasses. Les estretes feixes aconseguides es van destinar al conreu d’arbres fruiters i, sobretot, al de la vinya aprofitant l’auge de la seva comercialització, que compensava amb escreix l’escàs rendiment assolit i la part dels fruits que s’havia de cedir als propietaris dels terrenys. La transformació en feixes dels vessants muntanyosos va afectar la major part del massís, excepte les àrees més elevades, rocalloses i desproveïdes de terra.»

Valores socioculturales de la construcción en piedra seca. Nuevas resignificaciones para su salvaguardia a la luz de sus portadores
Francisco Majuelos Martínez, Ángeles Arjona Garrido
Gazeta de Antropología, 36 (1) (2020)
Instituto de Estudios Almerienses
ISSN: 0214-7564 e-ISSN: 2340-2792
«El objetivo del trabajo es, en primer lugar, estudiar los valores sociales, culturales y ambientales del arte de la construcción en piedra seca. Se enmarca dentro del Expediente que dio lugar a su inscripción en la Lista Representativa del Patrimonio Cultural Inmaterial de la Humanidad, al amparo de la Convención para la Salvaguarda del PCI (UNESCO). En segundo término, discutir esos valores, a la vez que revelar nuevas resignificaciones de esas técnicas y conocimientos, desde la perspectiva de sus portadores, en relación a su posible virtualidad para la conservación y transmisión de ese patrimonio a las generaciones futuras. Para ello se apoya en el trabajo de campo intensivo, de carácter etnográfico, realizado durante el año 2019 en diferentes comarcas de la provincia de Almería.»
http://www.gazeta-antropologia.es/?p=5175

Estructuras para el ordeño de ovejas en los Pirineos. Los corrales de muyir de Gistaín
Carlos Fernández-Piñar
Temas de Antropología Aragonesa, Núm. 28, págs. 221-256. (2022)
Instituto Aragonés de Antropología
ISSN: 0212-5552
«Las construcciones específicas para el ordeño de ganado ovino relacionadas con la elaboración de quesos están presentes en distintas localizaciones a lo largo del Pirineo, con diferentes características, materiales y denominaciones.
Tanto en el Pirineo aragonés como en el catalán, en Andorra o en Ariège esta función se realizaba en un tipo de corral estrecho y alargado construido con mampostería de piedra seca, abierto solo por uno de sus lados, que recibe el nombre de muyidor, muñidor, muñidera, mosal o corral de muyir.
Este tipo de instalaciones no parecen haber sido comunes en la comarca de Sobrarbe, donde quedan pocas evidencias de su existencia. Son conocidos hace tiempo los mosales de Escartín, en el Sobrepuerto, recientemente declarados BIC. También se han referido con anterioridad estructuras de este tipo en las cercanías del Mondoto, en el valle de Vió.
Sin embargo, son mucho menos conocidos los muyidós y los corrales de muyir del valle de Chistau. En este texto se estudian estas estructuras y se trata de ponerlas en relación con otras de función similar situadas a lo largo de todo el arco pirenaico.»
https://antropologiaaragonesa.org/wp-content/uploads/2025/01/Temas-28-ByN-web.pdf

Parets de pedra seca. Manual per a la construcció i la reparació
Richard Tufnell, Frank Rumpe, Alain Ducommun, Marianne Hassenstein
Fundació el Solà de la Fatarella i Editorial Andorra (2021)
ISBN: 978-99920-75-24-1
«Fins a finals dels anys cinquanta, el manteniment de les parets de pedra seca era una de les tasques habituals dels pagesos, que aprofitaven els mesos de menys feina per mantenir o refer aquestes construccions que delimitaven els camps i les pastures. Des de llavors, l’augment de la mecanització en l’agricultura i la disminució dels llocs de treball en favor dels sectors secundari i terciari gairebé han fet desaparèixer aquesta activitat més que centenària. La major part dels agricultors ja no poden refer les parets de pedra seca, per manca de temps i de personal. També falten mitjans econòmics: les tanques modernes són menys costoses i més ràpides d’instal·lar que aquestes parets, la tècnica de construcció de les quals és un secret gairebé oblidat.Per aquest motiu, la Fundació Accions Medi Ambient de Suïssa va decidir implicar-se en la reparació i el manteniment de les parets de pedra seca. Una de les accions va ser publicar, el 1996, aquest manual que coediten, traduïda al català, Editorial Andorra i la Fundació el Solà de la Fatarella.»
https://editorsandorra.com/publicacio/parets-de-pedra-seca

Las casillas de pico de La Ciesma en Grisel
Joaquín Marco, Felix A. Rivas
Servicio de Patrimonio Etnológico, Linguístico y Musical. Diputación General de Aragón (2002)
Ediciones electrónicas
«El reconocimiento y análisis directo de las casillas se llevó a cabo durante los meses de marzo, abril y julio del año 2000 con alguna otra breve visita para tomar fotografías y completar datos en agosto del mismo año. Tras una localización previa de la mayoría de los ejemplares, durante este reconocimiento se completó una ficha de análisis para cada una de las 27 casillas que finalmente fueron inventariadas. Aunque este número ya es muy notable para un área tan reducida, cabe la posibilidad de que hayan quedado sin catalogar los restos de algún ejemplar más que ha podido pasar desapercibido y que, casi con toda seguridad, se encontrará en un avanzado estado de deterioro y, por tanto, podrá aportar ya muy pocos datos de utilidad.»
http://etno.patrimoniocultural.aragon.es/grisel/portada.htm

La arquitectura de la piedra en seco
Javier Soriano Martí
Universitat Jaume I, Área de Geografía Humana
Universitat per a Majors
«La arquitectura de piedra en seco es una realidad consustancial a nuestros paisajes mediterráneos y aporta un sello de calidad a un extenso territorio.
A pocos kilómetros de la costa –como en el Desert de les Palmes donde se utiliza la arenisca rojiza o rodeno para construir los bancales- o en las comarcas del interior –ahí predomina la caliza, de un tono gris claro- esas peculiares construcciones otorgan personalidad propia a nuestro medio rural.»
https://www.agh.uji.es/tecnica.pdf

L’inscription de l’art de construire en pierre sèche au Patrimoine Culturel Immatériel de l’Humanité, arguments et enjeux
Ada Acovitsióti-Hameau
Gazeta de Antropología, 36 (1) (2020)
Instituto de Estudios Almerienses
ISSN: 0214-7564 e-ISSN: 2340-2792
«Le patrimoine de la pierre sèche comprend autant la pratique et ses règles que les ouvrages concrets et significatifs du point de vue fonctionnel, paysager et identitaire. Les propriétés d’universalité et d’intemporalité sont aussi attribuées à ce patrimoine. Avérées pour son expression ordinaire et rurale, ces propriétés se déclinent en même temps en versions personnalisées et localisées qui soulignent les singularités des lieux, des groupes et des individus. Occasionnellement, la performance technique et l’esthétisme artistique marquent un essor ; présentement, ces tendances vont en s’accentuant. L’inscription des savoirs et savoir-faire de la pierre sèche à la liste représentative du patrimoine culturel immatériel de l’humanité permet de reconnaître ses valeurs et d’assurer son exercice par les communautés et les particuliers au moyen d’échanges de bonnes pratiques. L’analyse des stratégies, des phases et des résultats obtenus et attendus de ce processus explicite les enjeux pour le futur.»
http://www.gazeta-antropologia.es/?p=5310

Piedra sobre piedra. Las casetas de La Iglesuela
Carlos Julián Rochela
Onada edicions (2011)
ISBN: 978-84-15221-13-5
«Las construcciones de piedra se han puesto de moda y consecuentemente se han hecho muchos estudios sobre ellas. En éste, intentaremos mostrar las construcciones más relevantes del término de La Iglesuela y analizar sus características. Estas construcciones son sobre todo las casetas, objetivo preferente de este trabajo. Además cabe añadir los kilómetros y kilómetros de paredes que surgen del arisco y parduzco paisaje. Es lo que llama la atención del viajero que pisa por primera vez este pueblo y otros de los colindantes.»
https://www.onadaedicions.com/llibres/producte/Piedra+sobre+piedra+Las+casetas+de+La+Iglesuela
Carabazet conversa sobre esta obra

Almería de piedra. Construcciones tradicionales en piedra seca
Juan Antonio Muñoz Muñoz (coord., textos, imágenes)
Instituto de Estudios Almerienses, Diputación de Almería (2021)
Laboratorio de Antropología Social y Cultural de la Universidad de Almería (LASC)
«La técnica de la “Piedra Seca” es un método constructivo ancestral que consiste en la unión de las piedras, únicamente, mediante el encaje y la fuerza de la gravedad.
Tiene una especial implantación en los paisajes agrarios tradicionales del territorio almeriense evidenciándose, especialmente, en los miles de balates que aterrazan nuestras encrespadas sierras. Los muros así construidos sustentan tierra fértil que permite disponer de soporte para cultivo. Además, frenan la desertificación y generan biodiversidad.
También ha servido para levantar una variada gama de soluciones constructivas, como: viviendas, eras, acequias, hornos, refugios de pastores, corrales… que representan buena parte de elementos existentes en el entorno de los países mediterráneos debido a la diversidad de suelos, climas, altitudes, espacios, técnicas y legado cultural.
La relación equilibrada de esta técnica entre el ser humano y la naturaleza fundamentó que entrara a formar parte del Patrimonio Cultural e Inmaterial de la UNESCO. La candidatura fue defendida, entre otros países, por España.
En Almería disponemos de una extensa muestra de patrimonio etnográfico basado en la piedra seca, con un alto valor diferencial y tipológico que debe ser conocido, protegido y puesto en valor.»

La Piedra Seca como eje del paisaje del Chive y Las Moletas
Juan Antonio Muñoz Muñoz, Francisco Checa y Olmos
Revista cultural El Afa, Núm. 38, págs. 12-29 (2021)
Sociedad de Amigos de Sorbas
ISSN 1887-5505
«El presente artículo trata de mostrar y poner en valor el paisaje agrario que desde la rambla del Chive se abre hacia Las Moletas, tomando como eje los balates, refugios, caminos, corrales ganaderos y demás construcciones de piedra. Y lo hace desde la dimensión que aporta la Declaración de la Técnica de la Piedra Seca a Patrimonio de la Humanidad y de los valores que este territorio atesora como espacio de interés cultural, natural y etnológico.»
https://amigosdesorbas.com/revistaelafa/pdfs/El%20Afa%20n38.pdf

Registro y análisis mediante la Fotogrametría digital de la bóveda de cañón en la arquitectura tradicional de piedra seca. Las “cabanes” de la Fatarella (Tarragona)
Cèlia Mallafre Balsells, Agustí Costa-Jover, Sergio Coll-Pla
Informes De La Construcción, Vol. 75, Núm. 571 (2023)
Editorial CSIC
ISSN-L: 0020-0883, eISSN: 1988-3234
«La técnica constructiva de la piedra seca, declarada Patrimonio Cultural Inmaterial de la Humanidad por la UNESCO el 2018, se ha utilizado para resolver las necesidades vinculadas con el trabajo en el campo. Mediante herramientas de captura masiva de datos se ha analizado una variedad tipológica característica del altiplano de la Terra Alta (Tarragona). Concretamente, la investigación se ha centrado en el levantamiento y el análisis de las “cabanes de volta” de la Fatarella. Se trata de una tipología singular de construcciones de bóveda de cañón. La investigación ha tenido como objetivo utilizar la técnica de la Fotogrametría digital para analizar 30 “cabanes de volta” mediante modelos tridimensionales virtuales. Esta investigación ha permitido registrar y analizar desde un punto de vista constructivo y dimensional las muestras significativas. Los resultados y aprendizajes desarrollados al respecto han sido fruto de la observación, del proceso analítico de los modelos tridimensionales y de la combinación de ambos. El análisis técnico ha permitido incidir en aspectos vinculados a la materialización de la técnica mediante las “cabanes” que se han preservado hasta el día de hoy.»

Arquitecturas de piedra seca, un levantamiento problemático
Massimo Leserri, Gabriele Rossi
EGA Expresión Gráfica Arquitectónica, Núm. 22 (2013)
ISSN: 1133-6137, e-ISSN: 2254-6103
Universitat Politècnica de València
«El término de arquitectura de “piedra seca” no solo se refiere a las soluciones constructivas privadas de material aglutinante, sino también a artefactos particulares y comunes al mismo tiempo, con rasgos tecnológico-constructivos y geométrico-formales específicos derivados de condiciones económico-sociales y geológico-agrícolas particulares.
Estos artefactos entran dentro de la gran categoría de las arquitecturas menores, también conocidas como espontáneas, populares, vernáculas, indígenas o rurales para distinguirlas de la arquitectura mayor, es decir, la arquitectura sin arquitectos (Rudofsky 1964).»
https://polipapers.upv.es/index.php/EGA/article/view/1532

La pedra en sec a La Fatarella
Xavier Rebés d’Areny-Plandolit
Fundación El Solà (2001)
ISBN: 9788493214708
«La Fatarella és un poble de la comarca de la Terra alta que ha estat lligat des de sempre a la pagesia. Quan recorrem el seu terme, veiem un paisatge dissenyat amb nombroses construccions en el que l´element bàsic és la pedra. Aquestes construccions neixen de les necessitats d´un poble que va ser al mateix temps agrícola, ramader i constructor. El llibre és una mostra dels diferents tipus de construccions de pedra en sec que hi ha a la Fatarella…»

Las casetas pastoriles de falsa bóveda del Valle de Tena
Fernando Biarge
Temas de Antropología Aragonesa, Núm. 2, págs 30-39 (1983)
«Las casetas utilizan normalmente losetas de piedra caliza. Los muros son de mampuesto en seco, ligeramente enripiado. La falsa cúpula está construida por el sistema de avance progresivo hacia el interior de las hiladas de lajas sucesivas hasta lograr casi cerrar el círculo donde va situada la falsa clave. Las hiladas que forman la bóveda están dispuestas de manera que constituyen una poligonal que vuela hacia el interior. Las losas están dispuestas en forma atizonada y son contrapesadas desde el exterior para soportar su vuelo mensular. La falsa bóveda así construida suele tener por el exterior una forma hemisférica algo achatada. La cúpula de piedra se protege exteriormente por una cubierta de tierra apisonada que tiene como principal objetivo mejorar el aislamiento térmico y acuoso.»
https://antropologiaaragonesa.org/wp-content/uploads/2023/07/Temas-2.pdf

La pedra seca al cap de Creus. El Port de la Selva, la Selva de Mar, Cadaqués i Roses
Jenar Fèlix Franquesa
Brau Edicions (2023)
ISBN: 978-84-18096-52-5
«Un llibre que recull 615 fotografies dels principals elements de pedra seca, entre ells una selecció de 350 barraques, les més rellevants d’entre les 1.389 visitades en el territori del cap de Creus peninsular: el Port de la Selva, la Selva de Mar, Cadaqués i Roses. També conté mapes de localització.
Un treball de camp patrimonial, descriptiu, per conèixer i comprendre els elements de l’arquitectura popular de la pedra seca, tan abundants en aquest paisatge: les travesseres o feixes, els murs de tanca i els eixarts i les construccions d’aixopluc, amb les baumes murades un element genuí i característic del cap de Creus, les barraques i altres petits elements de recer. Una mostra de la necessitat i la imaginació de la gent del país, que amb la pedra com a material, han fet que es desenvolupés tot una arquitectura única i genuïna. La senyalització, les vies de comunicació, l’ús de laigua, els treballs del camp, tot ha quedat tenyit, fabricat i expressat amb pedra: és l’arquitectura de la pedra seca del cap de Creus, tot un signe d’identitat.»
https://www.brauedicions.cat/libro/la-pedra-seca-al-cap-de-creus_157091

Repercusiones y retos de la declaración de la piedra seca como Patrimonio Cultural Inmaterial: el caso de la comarca de Sobrarbe, Huesca
Carlos Fernández-Piñar
Editorial Universitat Politècnica de València (2023)
La construcción del patrimonio cultural en el siglo XXI: de la teoría a la práctica. II Simposio de Patrimonio Cultural ICOMOS España. Cartagena, 17 – 19 de noviembre de 2022
ISBN: 978-84-1396-045-6
«El objetivo de esta comunicación es presentar algunas reflexiones sobre las implicaciones de las recientes declaraciones de la técnica de construcción de la piedra seca como Patrimonio Cultural Inmaterial, tomando como caso de estudio la Comunidad Autónoma de Aragón y dentro de ella la comarca de Sobrarbe. A partir de este planteamiento se discute la dificultad de separar los aspectos inmateriales de este conocimiento tradicional de los materiales que constituyen la manifestación física. Se repasan someramente las tipologías constructivas presentes en esta comarca oscense y se proponen algunas líneas de actuación para su estudio, conservación y difusión en consonancia con los planteamientos de la Convención para la Salvaguardia del Patrimonio Cultural Inmaterial.»
Repercusiones y retos de la declaración de la piedra seca como Patrimonio Cultural Inmaterial…

El arte y la técnica de la piedra seca: teoría y práctica
Carlos Fernández Piñar (UPM)
Universitat de Lleida. Universitat d’Estiu (2025)
https://ctp.org/wp-content/uploads/2025/08/UdL_La-tecnica-de-la-piedra-seca-Carlos1.pdf

Les construccions en pedra seca. Guia escolar
Xavi Aicart, Sergio Cucala
Conselleria d’Educació, Cultura i Esport (2019)
«La pedra seca és una tècnica ancestral de construcció que es realitza encaixant pedres sense emprar argamassa o altres materials per unir-les. L’ús d’aquesta tècnica ha originat una arquitectura tradicional, d’arrel popular, conformada per un gran nombre d’estructures i construccions.»
«Després de segles i segles, algunes zones rurals han quedat molt modificades per la gran presència d’estructures de pedra seca, de manera que s’han modelat uns entorns anomenats paisatges de pedra seca. Aquests espais destaquen pels seus valors històrics, ecològics i estètics.»

Les construccions de pedra en sec a la Fatarella
Felip Fucho Pascual
Butlletí del Centre d’Estudis de la Terra Alta, núm. 32 (2000)
«En un terreny accidentat com el descrit, ple de rugositats amb forca serres, barrancs, colls i costes, el pages s’havist obligat a guanyarterra de cultiu a base de terrassejar i tossalejar els pendents. D’alta banda, I’abundancia de pedra calcarea al terme es converteix en un problema davat el cultiu de plantes. El marges, per tant, fan una doble funció; d’una banda formen els murs de contenció de terra deixant les feixes rnés planes, i d’altra banda, el marge és un lloc d’aplilonament i amuntegament de la pedra es- campada pel tros. Aquesta acció de I’home damunt el terreny ha comportat una tipologia de construccions cercant sempre solucions a la diversitat de necessitats.»
https://www.raco.cat/index.php/ButlletiCETA/article/view/216642

Les barraques de pedra seca de la Garriga d’Empordà. Biure, Pont de Molins, Llers, Figueres, Avinyonet de Puigventós i Vianant.
Jenar Fèlix Franquesa
L’Institut d’Estudis Empordanesos i Brau Edicions (2012)
ISBN: 978-84-96905-89-4
«Una gran part del territori de Catalunya, el que es troba en els turons i els vessants de terreny més pedregós, està articulat per feixes, murs i barraques. És l’arquitectura de la pedra seca, el nostre patrimoni menys conegut i valorat, el patrimoni arquitectònic agrícola.
Una arquitectura desenvolupada al llarg de quasi 300 anys, entre el segle XVIII i el segle XX, impulsada per la «fam de terra» que es donà a principi del set-cents.
La Garriga, compartida per set municipis, és un espai central a la plana de l’Alt Empordà que cal que mirem amb ulls d’ús i no d’abús, que és com l’hem mirat fins ara.
Amb prop de 500 construccions de falsa volta de diferent tipologia, és, potser, una de les zones amb més densitat de barraques del país. El treball que us presentem se centra en la seva classificació i descripció, i en el paper que tingueren en la colonització d’aquest territori, el darrer a incorporar-se com a conreu en la fèrtil plana empordanesa.»
https://www.brauedicions.cat/libro/les-barraques-de-pedra-seca-de-la-garriga-d-emporda_157117

II Trobada d’estudi per a la preservació del patrimoni en pedra seca als Països Catalans
Papers del Montgrí, Núm. 25 (2005)
Can Quintana Centre Cultural de la Mediterrània, 2005
ISSN: 1137-6864 eISSN: 2013-5769
https://raco.cat/index.php/PapersMontgri/issue/view/5478

Marges de pedra en sec. Patrimoni de la Humanitat
Centre d’Estudis Beguetans (2019)
«El valor patrimonial dels àmbits de pedra seca resideix en el conjunt paisatgístic de peces organitzades que conformen un agro-sistema que modela i acull els elements d’interès arquitectònic resultat de dedicacions humanes pretèrites, algunes es remunten al neolític.»
https://centredestudisbeguetans.cat/wp-content/uploads/2020/08/Pedra-seca-Cal-Viudo-IV.pdf

Dues pedres. Paisatges persistents
Pere Sala i Martí, Jordi Grau, Gemma Bretcha (eds.)
Observatori del Paisatge de Catalunya (2025)
ISBN 978-84-09-80454-2
«L’exposició «Dues pedres. Paisatges persistents» va ser inaugurada l’hivern de 2023, produïda per la Direcció General de Difusió i amb el comissariat de l’Observatori del Paisatge al Palau Robert. Era una oportunitat per dur a terme la primera gran mostra que la Generalitat dedica a un llegat, l’art de la pedra seca, que va ser reconegut com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO el 28 de novembre de 2018, en una candidatura d’abast mediterrani. Naixia de l’anhel de donar a conèixer i reivindicar aquest patrimoni nacional sorgit de la ruralia. Rescabalar un element identitari del relat negatiu que abat la pagesia —intern i general—, en un moment en el qual l’esvoranc cultural, econòmic i social amb la ciutat s’eixampla. Zones en les quals la pedra seca és molt present i el despoblament toca l’os i esdevé un problema de descontrol sobre el territori, ja no solament d’abast local, sinó de país, en múltiples fronts, com evidencia la crisi climàtica en relació amb la gestió dels grans incendis en boscos o la perspectiva de disminució dels recursos alimentaris durant la covid. El paisatge es va triar com a eix vertebrador, continent narratiu d’una exposició que, ja durant la seva producció, va mostrar el gran interès que suscita el recurs, amb voluntaris i afeccionats arreu. Volgudament, bona part dels territoris protagonistes són d’interior, aquella enormitat de país menys afavorit per l’imaginari turístic i l’atenció governamental i que pateix especialment el despoblament rural.»
https://content.catpaisatge.net/uploads/2_P_Cataleg_web_d6fe09b9d9.pdf

L’Art de la pedra en sec a les comarques de Tarragona
Josep Gironés i Descarrega
Diputació de Tarragona (1999, 2005)
ISBN: 84-88618-65-4
«La primera edició de L’art de la pedra en sec a les Comarques de Tarragona s’exhaurí promptament, la qual cosa ens permet deduir l’interés d’una part de la societat per les obres bastides amb pedra seca. Aquest interés també l’hem pogut copsar en un seguit d’acurats treballs literaris i audiovisuals relacionáis amb la pedra en sec que han vist la llum darrerament. Igualment, s’han organitzat congressos, exposicions, jornades, conferencies i xerrades que han ajudat a popularitzar la pedra en sec, de la mateixa manera que s’ha ensenyat a col-locar pedra mitjancant cursos d’aprenentatge impartits per bons professionals.
Aquest interés generalitzat per l’art de la pedra seca ens ha impulsat a realitzar una segona edició de la nostra obra, una reedició que només hem gosat actualitzar en l’apartat dedicat al “Recull de léxic”. Contráriament, només podrem dedicar aquesta petita referencia a les noves construccions que hem catalogat i ais nous elements igualment bastits amb pedra que hem descobert: colomars, rampes, cadires de marge… Fet i fet, hem deixat l’obra tal com aparegué l’any 1999, just perqué entenem que dona testimoni d’un temps concret i de la situació de les construccions d’aleshores.»
https://www.dipta.cat/llibreria/sites/llibreria/files/media/ebooks/pedra_seca.pdf

Les construccions de pedra seca a les terres de Lleida. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs
Fèlix Martín i Vilaseca, Josep Preixens i Llevadot
Pagés editors (2005)
ISBN: 978-84-9779-315-5
«Les construccions de pedra seca és un llibre que té una màgia especial. Converteix les senzilles cabanes de volta en monuments de l’arquitectura popular i ens fa veure que constitueix un tresor que hem de preservar entre tots. La primera part de l’obra és un treball de Fèlix Martín, que explica la història, la naturalesa del treball amb la pedra seca. La segon part conté un inventari d’un miler llarg de cabanes dels pobles de les Garrigues, curosament descrites i fotografiades per Josep Preixens.»
https://www.pageseditors.cat/ca/les-construccions-de-pedra-seca-a-les-terres-de-lleida.html

Primera Pedra. La pedra seca a Andorra
Pedro Azara, Jaume Riba
Cal Pal. Cultura i Identitat (2021)
«Gràcies al llibre, el lector podrà viatjar a través del país seguint les millors construccions fetes en pedra seca. Tot i que el domini del paisatge és agrícola, també s’hi poden trobar altres construccions preindustrials com forns per produir calç per a la construcció, palanques o espais d’emmagatzematge, totes fetes en pedra seca. Son construccions, com s’assegura a la mateixa obra, “arrelades a la terra” i que han donat i donen identitat al paisatge d’Andorra.»
https://www.primerapedra.com/llibre-de-la-pedra-seca


La pedra en sec a Sella. Bases per a un catàleg de protecció
Pablo Giménez Font, Francesc Cuello Llobell
Associació d’Estudis de la Marina Baixa i Arxiu de Sella (2025)
«Aquest treball, en forma de catàleg preliminar, surt de la iniciativa de l’Ajuntament de Sella per a posar de rellevància el patrimoni de pedra en sec existent dins del seu terme municipal. Un patrimoni en les seus diferents vessants, que comprèn diversos usos i finalitats que representen la societat dels nostres avantpassats. La finalitat del catàleg és la de donar a conèixer a la societat actual tot aquest patrimoni, en ocasions pràcticament desaparegut o quasi inaccessible, degut a l’abandó del model de vida agrari i ramader que tenien fa poc més de 100 anys. El catàleg suposa també un primer intent de preservar i donar compte de l’estat actual d’aquestes construccions, seleccionades per la seua singularitat o representativitat. Amb açò es pretén, finalment, orientar iniciatives futures per a la recuperació i
rehabilitació de les mateixes.»

Vilafranca (Els Ports). Un mar de pedra seca a mil metres d’altitud
Paco Tortosa Pastor (2013)
Edicions 96.
ISBN: 978-84-15802-16-7
«Lo que tiene de particular este texto es que Paco Tortosa ha llevado a cabo –una vez más– lo que mejor sabe hacer: escrutar el alma de un paisaje y de un paisanaje, investigar a fondo la vida de un pueblo que guarda un tesoro a su seno: la arquitectura de la piedra seca. En realidad, Paco lleva muchos años haciendo este trabajo. Como lo ha definido Joan Romero, él es uno de nuestros más destacados paisajistas, y lo ha demostrado ya en una treintena de publicaciones, decenas de audiovisuales, cartografías temáticas y estudios etnográficos. Pero no solo le interesan los árboles o las piedras. Él sabe indagar en el interior de una colectividad, donde es tan importante la vida en una masía aislada como la rutina de un horno o de una zapatería. El resultado ha sido un volumen formidable, con casi dos mil fotografías, que ha contado también con la participación cartográfica de Pau Fuster.»
Joan Garí. Reseña en la revista Mètode

Arquitectura de la piedra seca. 14 itinerarios. Caminos y paisajes
Rafael Cebrián Gimeno (2011)
Carena Editors
ISBN: 978-84-92932-36-8
«La ordenada colocación de unas piedras sobre otras, sin labrar, trabadas sin argamasa de compactación y solamente sustentadas por su propio peso y la solidez que confiere la correcta disposición constructiva, conforma la minimalista y sabia Arquitectura de la Piedra en Seco. Con la humilde piedra como único elemento material, nuestros campesinos y pastores construyeron admirables paisajes culturales: caminos, bancales, barracas, eras, la gestión del agua, muros de linde, rutas ganaderas, pozos de nieve…
Los 14 itinerarios, son la visión excursionista y la propuesta para conocer la belleza, contenido y magnitud de tan colosal patrimonio. Itinerarios que no solamente atienden al contenido antropológico y patrimonial, sino a su ámbito geográfico y a los valores paisajísticos naturales más relevantes.»

Tècnica de construcció de murs en pedra seca: Regles professionals
Blanc-Gonnet J., Colas A. S., Garnier D. et al. (2017)
Artisans Bâtisseurs en Pierres Sèches (ABPS) i l’École Nationale des Travaux Publics de l’État (ENTPE).
Brau Edicions (2019)
ISBN: 978-84-15885-91-7
«Cada territori que utilitza la tècnica de pedra seca compta amb un sistema constructiu nascut de la pràctica, amb unes carecterísitques pròpies. El sistema francès ha aconseguit normativitzar la seva manera de fer i dotar-la d’una certificació tècnica. Aquí teniu el llibre de capçalera de les dues formacions reglades de construcció en pedra seca que s’mparteixen a França.»


La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració
Jordi Bellmunt, Andreu Bover, Rosa Congost, Jenar Fèlix, Christian Lassure, Xavier Rebés, Joan Reguant, Ramon Ripoll i Erica Sogbe (2010)
Brau Edicions
ISBN: 978-84-96905-37-5
«El Territori rural català, en els segles XVIII i XIX, va ser àmpliament conreat pels pagesos, però foren sobretot els treballadors de rendes més senzilles els que van destinar hores i esforços a convertir muntanyes i garrigues en vinyes i olivars. Daquell feixuc treball de traginar pedres ens han quedat àmplies zones del territori organitzades en terrasses aguantades amb paret seca.Aquest llibre vol ser un homenatge al sentit comú de la gent de la terra que ha sabut respectar i rendebilitzar el territori més feréstec de Catalunya. Lanàlisi històrica, funcional, paisatgística i de restauració de les construccions de pedra en sec fan daquesta obra una eina indispensable per als amants i estudiosos de la pedra seca, i per als arquitectes i paisatgistes que cerquen trobar, en aquesta tècnica, una nova manera dapropar-se al paisatge.»

La piedra seca. Un recorrido por el mundo, allí donde la sencilla piedra hace paisaje. Guía para edificar y reconstruir
Pierre Coste, Claire Cornu, Daniele Larcena, René Sette (2017)
La Fertilidad dde la Tierra Ediciones
ISBN: 978-8493828974
«La técnica de la piedra seca, compartida por toda la humanidad, se ha implementado con mucha creatividad en la vida cotidiana: cercados, terrazas agrícolas, casetas para proteger el ganado o guardar las cosechas, aljibes para captar el agua, escaleras y senderos para conquistar las laderas… A la vez documental y práctico, este libro invita a un descubrimiento de los paisajes de piedra seca moldeados por el ser humano, arquitecturas anónimas que vuelven a estar de total actualidad. Cinco especialistas de la piedra seca aportan aquí sus conocimientos apasionados y comparten sus experiencias. Un capítulo práctico detalla en imágenes la construcción de un muro y ofrece a cada uno, particular o profesional, la posibilidad de construir o de restaurar obras en piedra seca.»

Manual del marger
F. Xavier Solé Borràs (2025)
Edita Amics de l’Arquitectura Popular i Institut d’Estudis Ilirdencs
ISBN 978-84-10367-21-0
«F. Xavier Solé és un històric de la pedra seca. Però el seu bagatge és molt més extens. Es va llicenciar en Belles Arts a Barcelona (1997), s’especialitza en la restauració del patrimoni i té una llarga trajectòria (castell de Miravet, muralla de Tarragona, Arc de Berà, hospital de Sant Pau de Barcelona, Seu Vella de Lleida…). També ha fet una munió de cursos de talla de pedra.
El recordo, fa anys, en Trobades de Pedra Seca, desenvolupant unes interessants comunicacions. I també, en alguna sortida pels seus indrets (Vilalba dels Arcs) explicant amb detall diverses construccions de pedra seca o visitant el seu estudi. Alguns ens hem apropat a aquest tema des de la perspectiva estrictament cultural, d’altres, fonamentalment en Xavier, des del mateix treball en pedra. Això fa que tingui uns coneixements precisos i que pugui explicar, raonadament, les diverses maneres de treballar la pedra segons la particularitat de l’indret i del tipus de construcció.»
Manual del marger, un llibre de F. Xavier Solé
Xavier Solé presenta el llibre “Manual del Marger”

La lliçó de la pedra. Tècnica constructiva, patrimoni i sector de la construcció
Ivana Ponsoda i Revert (2025)
ISBN: 978-84-09-70463-7
«Després de molts anys, finalment, m’he decidit a recopilar en un llibre la informació que tinc sobre la màgica tècnica constructiva de pedra en sec. En breu, estarà disponible i aniré avisant de les diverses presentacions que vull fer.
Este llibre s’endinsa en el misteri de la gran resistència de les construccions de pedra en sec. La pedra marca les regles, ella imposa el seu propi ordre i nosaltres l’haurem d’entendre, si volem fer construccions estables. S’explica com construir qualsevol element de pedra en sec, pas per pas. Serveix també de manual pràctic per a arquitectes i tècnics de patrimoni. Procura emplenar el buit teòric tan desolador que hi ha en la bibliografia existent, per començar a normalitzar l’ús d’esta tècnica constructiva, més enllà del món agrícola i dels marges.
L’estima per la pedra en sec és transversal, per això, la forma d’encarar el llibre també ho és. Va destinat a persones amb diverses inquietuds i oficis, pot resultar interessant com a document divulgatiu, oferint un coneixement bàsic entre la població, però també pot ser útil per als perfils més tècnics, així com per a formar especialistes i professionals de l’ofici.»

Congrés sobre la pedra seca a les Terres de Lleida
Actes del congrés
Eduard Trepat Deltell i M. Jesús Llavero Porcel (curadors)
Institut d’Estudis Ilerdencs (2020)
ISBN: 978-84-16452-66-8
«El territori de Lleida i els seus encontorns reuneix una gran quantitat d’elements construïts en pedra seca i segueix l’exemple d’altres zones de la Península i, en general, de la Mediterrània, i compten amb diferents estudis i inventaris elaborats al voltant del patrimoni, material i immaterial, de la pedra seca, treballs que s’han centrat en diversos aspectes i en diferents nivells d’aprofundiment en tot el territori esmentat, alguns de caràcter més teòric i altres amb un vessant més pràctic. Des de l’organització del congrés es va creure que és el moment de crear un marc adequat i sòlid perquè tots aquests treballs, els realitzats i els que encara han de venir, trobin un escenari per ser exposats i valorats de la manera que es mereixen.»

La pedra en sec. Obra, paisatge i patrimoni
IV Congrés Internacional de Construcció de Pedra en Sec (1997)
Consell Insular de Mallorca
«L’home ha modificat el paisatge fins a tal punt que, en els àmbits amb forta influència antròpica, sovint passa a esser una vertadera construcció humana. Així ho demostra la realitat dels indrets de llarga tradició hirtòrica: la conca mediterrània, l’orient mitjà i llunyà, o l’Amèrica de les cultures prehispàniques. A tots ells hi trobam una profusió tipològica de murs de contenció i delimitació, habitatges i refugis temporals, camins empedrats, canalitzacions hidràuliques, amuntegaments lítics diversos…, moltes vegades amb superposició de restes pertanyents a diferents etapes històriques constructives.»
https://pedraseca.gva.es/documents/168838666/168851329/CONGRES_PEDRAENSEC_baixares.pdf

Les Pallisses i Les Casetes de Volta
La vivienda rural temporera en las comarcas del Maestrat y les Terres de l’Ebre
Miguel García Lisón, Arturo Zaragozá Catalán
Centro de Estudios del Maestrazgo, Boletín nº 1 (1983)
«Constituye la pallissa un peculiar ejemplo de arquitectura popular tradicional en la que llama poderosamente la atención, por un lado, la economía y racionalidad de su construcción y por otro, la lógica funcionalidad de su esquema organizativo el cual además, presenta la singular particularidad de definir una vivienda rural temporera resuelta según el moderno sistema de “duplex” que en su día inventara Le Corbusier.»
Les Pallisses i Les Casetes de Volta

Análisis tipológico de las construcciones tradicionales de piedra seca en Almería (España)
Juan Antonio Muñoz Muñoz, Francisco Checa y Olmos
Gazeta de Antropología, 36 (1) (2020)
Instituto de Estudios Almerienses
ISSN: 0214-7564 e-ISSN: 2340-2792
«Almería (España) alberga una variada gama de soluciones constructivas en piedra seca donde quedan representadas buena parte de las presentes en el ámbito mediterráneo debido a la diversidad de suelos, climas, altitudes, espacios, técnicas y legado cultural. Conscientes de su valor y de su falta de estudio, desde el Laboratorio de Antropología Social y Cultural (LASC) de la Universidad de Almería (UAL) iniciamos en 2017 un trabajo de campo para entrevistar a los últimos depositarios de la técnica de la piedra seca y documentar las construcciones, cuya relevancia aumenta tras su declaración como patrimonio inmaterial de la UNESCO en 2018. El presente análisis tipológico pretende mostrar los descubrimientos obtenidos y generar un documento necesario en la provincia que permita abordar este patrimonio registrando sus tipologías, catalogándolas y aportando información adicional sobre la técnica empleada, localizaciones, contextualización e imágenes.»
http://www.gazeta-antropologia.es/?p=5181

«2 por km2» chozos, estructuras y corrales de piedra en seco en la superficie del término de Tébar, Cuenca
José Ramón Ruiz Checa, Valentina Cristini
Actas del Séptimo Congreso Nacional de Historia de la Construcción (2011)
Instituto Juan de Herrera
ISBN 9788497283724
«Tanto en la península Ibérica (Maestrazgo… Islas Baleares…), como en Europa (Provenza… Liguria…) aparecen «paisajes construidos» con piedra en seco. Se trata realmente de parajes antropizados prácticamente en toda su totalidad, resultado de un afán milenario de domesticación del territorio, a través de estructuras hidráulicas, pistas, cañadas…caminos, bancales, construcciones o recintos.
El caso de Tébar, un municipio a 94 km al sur oeste de Cuenca, en Castilla la Mancha, no destaca por la espectacularidad de su arquitectura de piedra en seco. Los bombos de la cercana Tomelloso (95 km al oeste, ya en la provincia de Albacete) hacen eclipsar a aquellos chozos mucho más humildes en dimensiones y geometría.»
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4139278

Técnica constructiva de la piedra seca en Asturias
Cristina Cantero Fernández
Gobierno del Principado de Asturias. Consejería de Educación y Cultura (2016)
«En el Principado de Asturias esta técnica está presente en todo el territorio de la comunidad. No obstante, la práctica del conocimiento y técnica de la piedra seca es mayoritaria en la zona rural y, dentro de ella, en aquellos lugares alejados de la población y de difícil acceso, como son los pastos de altura utilizados en época estival: brañas o majadas. Su lejanía aconsejaba cubrir las necesidades de refugio, almacenaje o deslinde con los materiales disponibles in situ, minimizando las materias primas y herramientas que debían traerse de fuera, precisamente, porque la lejanía, difícil acceso y estacionalidad en el uso así lo aconsejaban. De esta forma, regían los principios de racionalización, funcionalidad y mínima manipulación de los materiales constructivos disponibles en el entorno.»
