Archive for the ‘Exposición’ Category
Almería de piedra. Construcciones tradicionales en piedra seca
Juan Antonio Muñoz Muñoz (coord., textos, imágenes)
Instituto de Estudios Almerienses, Diputación de Almería (2021)
Laboratorio de Antropología Social y Cultural de la Universidad de Almería (LASC)
«La técnica de la “Piedra Seca” es un método constructivo ancestral que consiste en la unión de las piedras, únicamente, mediante el encaje y la fuerza de la gravedad.
Tiene una especial implantación en los paisajes agrarios tradicionales del territorio almeriense evidenciándose, especialmente, en los miles de balates que aterrazan nuestras encrespadas sierras. Los muros así construidos sustentan tierra fértil que permite disponer de soporte para cultivo. Además, frenan la desertificación y generan biodiversidad.
También ha servido para levantar una variada gama de soluciones constructivas, como: viviendas, eras, acequias, hornos, refugios de pastores, corrales… que representan buena parte de elementos existentes en el entorno de los países mediterráneos debido a la diversidad de suelos, climas, altitudes, espacios, técnicas y legado cultural.
La relación equilibrada de esta técnica entre el ser humano y la naturaleza fundamentó que entrara a formar parte del Patrimonio Cultural e Inmaterial de la UNESCO. La candidatura fue defendida, entre otros países, por España.
En Almería disponemos de una extensa muestra de patrimonio etnográfico basado en la piedra seca, con un alto valor diferencial y tipológico que debe ser conocido, protegido y puesto en valor.»

Dues pedres. Paisatges persistents
Pere Sala i Martí, Jordi Grau, Gemma Bretcha (eds.)
Observatori del Paisatge de Catalunya (2025)
ISBN 978-84-09-80454-2
«L’exposició «Dues pedres. Paisatges persistents» va ser inaugurada l’hivern de 2023, produïda per la Direcció General de Difusió i amb el comissariat de l’Observatori del Paisatge al Palau Robert. Era una oportunitat per dur a terme la primera gran mostra que la Generalitat dedica a un llegat, l’art de la pedra seca, que va ser reconegut com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO el 28 de novembre de 2018, en una candidatura d’abast mediterrani. Naixia de l’anhel de donar a conèixer i reivindicar aquest patrimoni nacional sorgit de la ruralia. Rescabalar un element identitari del relat negatiu que abat la pagesia —intern i general—, en un moment en el qual l’esvoranc cultural, econòmic i social amb la ciutat s’eixampla. Zones en les quals la pedra seca és molt present i el despoblament toca l’os i esdevé un problema de descontrol sobre el territori, ja no solament d’abast local, sinó de país, en múltiples fronts, com evidencia la crisi climàtica en relació amb la gestió dels grans incendis en boscos o la perspectiva de disminució dels recursos alimentaris durant la covid. El paisatge es va triar com a eix vertebrador, continent narratiu d’una exposició que, ja durant la seva producció, va mostrar el gran interès que suscita el recurs, amb voluntaris i afeccionats arreu. Volgudament, bona part dels territoris protagonistes són d’interior, aquella enormitat de país menys afavorit per l’imaginari turístic i l’atenció governamental i que pateix especialment el despoblament rural.»
https://content.catpaisatge.net/uploads/2_P_Cataleg_web_d6fe09b9d9.pdf

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya
August Bernat, Esther Bargalló, Roger Costa i Martí Rom (Comissariat)
Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura (2020)
Catàleg de l’exposició. Textos en català, castellà, anglès i aranès.
ISBN 978-84-18199-82-0
«Amb motiu del reconeixement de la tècnica de la pedra seca com a patrimoni cultural immaterial per part de la UNESCO, el novembre de 2018, l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya han produït aquesta exposició sobre les construccions i les tècniques presents al nostre país. La mostra, eminentment fotogràfica, pretén oferir una panoràmica àmplia sobre aquest llegat, posant èmfasi en les variants tipològiques més habituals i en la diversitat territorial. Explica, també, la vigència actual d’aquesta arquitectura, harmònica amb l’entorn natural i la sostenibilitat.»

Re-encantar Bancales. Canarias ayer y hoy (siglos XIX, XX y XXI)
IV Congreso Mundial ITLA. Territorios de terrazas y bancales (2019)
Observatorio del Paisaje de Canarias
Juan Manuel Palerm Salazar (editor).
Comisario de la exposición: Daniel Fernández Galván (Rincones del Atlántico)
«Existe una verdadera inquietud por experimentar y compartir nuevas visiones, estrategias y propuestas innovadoras para los territorios de bancales y sus habitantes. Cuidar los territorios de terrazas es reconocer una serie de demandas de la sociedad actual, tales como la preservación del valor histórico y cultural, la mejora de la calidad de vida y la necesidad del ser humano de pertenencia a su territorio. El Buen Vivir supone un esfuerzo colectivo de recrear y repensar el nuevo rol de los territorios de bancales.»
https://mdc.ulpgc.es/files/original/f1ed3ba2697331d3402e0f7ff1465426585ec0b6.pdf

Piedra seca : tradición y técnica.
Exposición.
Jorge González Cano (comisario).
Diputación Provincial de Jaén, Instituto de Estudios Giennenses (2025).
«…exposición que invita a descubrir y admirar un saber ancestral, posiblemente desconocido para muchos: la construcción en piedra seca. Es una forma de hacer que aún permanece viva en nuestros campos y parajes naturales y que, más allá de su valor técnico, encarna una profunda relación de respeto con el paisaje.»
Catálogo de Publicaciones del IEG
