Si en aquest viatge volem disfrutar d´unes vistes meravelloses, caldrà que visitem el Parc del Buen Retiro.

D´altra banda cal assenyalar que la seua cosntrucció té a veure amb els Austries Menors.

Ubicació:

Trobarem el parc del Buen Retiro en el Carrer d´Alfons XII, c/v Carrer de Felip IV.

Història:

• La casa va formar part del conjunt d´edificacions que componien el Palau del Retiro, manat construir a partir de 1631, durant el regnat de Felip IV, per iniciativa del Compte Duc de Olivares.
• El seu projecte de construcció és d´origen incert, encara que es pensa que el seu traç barroc va ser realitzat per Alonso Carbonell en 1637 per a allotjar el saló de ball de palau.
• Així i tot, la seua construcció es va prolongar fins principis del segle XVII, sota la direcció d´obres de José del Olmo.
• En el interior destaquen les pintures del sostre del Gran Saló, realitzades per Lucas Jordán en 1695.
• Durant el segle XIX el seu traç barroc s´alterà degut a diversos usos a que fou destinat.
• Més tard, l´edifici fou nacionalitzat i convertit en seu del Museu Nacional d Reproduccions Artístiques.
• Les façanes que es presenten hui en dia no són les original.
• La principal fou pràcticament derrocada per un cicló i en 1886 va haver de ser reconstruida en traces clàssiques per l´arquitecte Ricardo Velázquez Bosco.
• Anys abans, en 1887, la façana que dóna al Carrer Alfonso XII fa ser reformada i porticada pels arquitectes Antonio Felipe Peró, Manuel Antonio Capo i Mariano Carderera.
• En l´actualitat, i des de 1971, forma part del complex del Museu Nacional del Prado, i en les seues sales s´exposen les coleccions d´art del segle XIX, encara que han estan fent algunes obres de restauració i ha estat tancat.

Alrededor de la Plaça de la Villa podrem disfrutar del menjar de restaurants de qualitat.

Us recomanem el restaurant La Torre del Oro,

 i també aquesta peculiar cerveceria: Cerveceria “Los Caracoles”

Finalment, en aquesta mateixa zona en la que ens trobem, Plaça de la Villa, podriem visitar el curios Convent del Corpus Christi més conegut com el Convent de les Carboneres.

Ubicació:

Es troba situat en la Plaça del Conde de Miranda, 3.

Històtia:

·               Fou fundat per la coneguda Comtessa Beatriz Ramírez de Mendoza.

·               Amb el permís de Felip III, el 20 de setembre de 1605, el Cardenal de Toledo va concedir a la Comtessa la llicència per a la creació d´un nou convent, compost per vàries monges procedents del convent de la Concepció Jerònima, que comença a funcionar amb l´hàbit i la regla de San Agustín.

·               Segons ora la tradició, uns xiquets jugaben per el carrer que dóna hui en dia a la plaça del Comte Miranda, arrastrant un llenç pintat, que un d´ells havia tret dels obscurs soterranis de la carboneria del seu pare. Segons pareix, el xiquets que no s´havien adonat de la pintura que cobria una de les cares del llenç. Donà la casualitat que va passar per aquell lloc un franciscà, anomenat José Canalejas, del convent de San Gil. Ell es va fixar en el quadre i va descobrir el rostre de Maria. Es va assabentar de la procedència del quadre i l´arrepleglà per a promoure la seua veneració entre les persones que transitaven enlloc. El quadre fou portat en processó al convent més proper, que era el del Corpus Christi. Aquest fet està registrat entorn al 11 de juny de 1667. Aquella Verge fou des del primer moment coneguda com La Carbonera, i carboneres foren les monges i el convent.

Una volta en la Plaça de la Villa podriem visitiar la Capella deCris dels Dolors, de la qual a continuació parlarem.

El Convent de Crist dels Dolors ésuna capella perbarroca de la Venerable Ordre Tercera de San Francesc que fou declarada Monument Nacional des de 1969, per la seua bellesa singular i decoració.

Ubicació:

Es troba en el carrer de San Buenaventura, 1

Història:

• Origen: En 1617 els frares de l´antic Convent de franciscans de Jesús i Maria decideixen instal·lar una capella nova i independent del seu recinte conventual, tot i que era pròxima.
• A partir de 1623 comencen a adquirir i reunir els terrenys que constituirien el futur solar de la capella, entre els quals també es torbaven algunes possessions cedides per els frares, com per exemple el Comisariato franciscà de Indies.
• Entre 1662 i 1668 fou construïda la nova capella per l´alarife Marcos López, seguint les traces fetes pel Jesuita Francisco Bautista i per el pintor y escultor Sebastián de Herrera.
• El temple consta d´una sola nau longitudinal, rematada amb boveres de canyó i lunetos picuts, per un presbiteri de bovera badí que allotja l´altar major. La resta del conjunt es troba coronat amb una cúpula sobre pechines que s´eleva a l´altura del creuer.
• És d´especial menció el baldaquino per la seua bella factura que custòdia la imatge de Crist de Dolors, en l´altar major, projectat pel propi Sebastián de Herrera i realitzat en 1664 pel fuster Juan Ursularre Echevarría, utilitzant en la seua composició fustes, jaspes i marbre.
• En 1968 la Venerable Ordre Tercera, dependent de la comunitat franciscana de San Francisco el Grande, va acomentre una desafinada reforma del temple per a poder adaptar-lo a les necessitats de la litúrgia moderna. Així doncs, desaparegué l´ornamentació barroca, es perderen els quatre retaules churriguerescos, es canvià de lloc l´altar causant destrosso en el baldaquino, es derrocà el cor i es tapiaren els arcs laterals, les portes i les finestres de capçalera.
• Aquests fets que acabem d´anomenar foren denunciats pel diari “Madrid”, i propiciaren a la intervenció de la Direcció de Belles Arts, que en el seu objectiu de retornar-li al temple el seu aspecte original, va sancionar a la VOT i va iniciar els tràmits per a declarar la capella Monument Nacional, requisit indispensable per a que intervinguera directament l´Estat i el Servici de Monuments en la seua restauració.

En la mateixa zona podriem visitar la particular Casa de Cisneros.

Ubicació:

Trobarem aquesta peculiar casa en la Plaça de la Villa, 4.

Història:

• Aquest impresionant palau fou construit en 1537 per el nebot del cèlebre cardenal Cisneros, Benito Jiménez Cisneros.
• El seu estil és plateresc, allò més destacable del primtiu edifici és la façana que dóna al carrer Sacramento, i que està formada per un arc de silleria de granito daumnt del qual es situava el balcó principal flanquejat per dos boniques columnes.
• En eixa època, la façana que donava a la plaça de la Villa era la part darrera de l´edifici, i donava accés a les quadres i corrals.
• Al llarg del temps aquesta casa ha anant allotjant a importants personatges de la història d´Espanya; es diu que ací va estar presoner el secretari de Felip II, Antonio Pérez, i d´aquesta va escapar a França en 1590.
• A més a més, en aquesta casa va nàixer el conde de Romanoes, i va tindre il·lustres residents als generals Narvàez i Polavieja.
• En 1909 l´edifici va ser comprat per l´Ajuntament per a integrar-lo en les dependències de la Casa de la Villa; i va ser objecte d´una profunda restauració realitzada per l´arquitecte Luis Bellido i González, i per la que va conseguir nombrosos premis. Allò més destacable de la restauració va ser la construcció de la façana que dóna a la plaça de la Villa, així com el passadís que conecta amb l´Ajuntament. Totes dues actuacions es van fer en consonància a les traces originals de l´edifici.
• En 1944 va ser reformada, esta volta interiorment, per Felip Trigo.

És molt sorprenent trobar-se en un espai tan tranquil com aquest, ja que pareix continuar en el temple dels Austries. Està rodejada d´edificis històrics, del segle XV al segle XVII, com per exemple les cases consistorials, hui dia, l´ajuntament, la casa dels Cisneros i la Torre dels Lujanes. Aquesta torre és de pedra i rejola i té tres ecuts en la porta, es tracta d´un dels edificis més antics. En el centre s´alça l´estàtua d´Alvaro de Bazán, comandant de l´Armada Invencible, obra de Benlliur. Des d´ací podem pegar un interessant passig descobrint aquestes arquitectures en els carrers del vell Madrid.

Important: Cal assenyalar que l´estació més propera de metro és la del: Sol/Opera

Així doncs, ara parlarem de l´Ajuntament.

Ubicació:

Es troba en la Plaça de la Villa, 5

Història:

• Degut a l´escasa importància que tingué Madrid des dels seus orígens, el Consell de la Villa no tenia cap immoble propi fins ben entrar el segle XVII, per tant, una volta ja establerta la Cort. D´aquesta forma, les primeres reunions de l´ajuntament es celebraven en una petita sala capitular situada damunt del pòrtic de la parròquia de El Salvador, en el carrer Major, front a la plaça del seu nom.
• El 19 d´agost de 1619 l´ajuntament va celebrar la seua primera sessió en ela casa que havia sigut de Juan de Acuña (president del Consell de Castilla), situada en la Plazuela de San Salvador, hui en dia Plaça de la Villa.
• En 1629, casi seixanta anys després de la primera instal·lació de Cort en Madrid, Felip IV va concedir llicència a l´Ajuntament per a treballar sobre la casa de Juan de Acuña, en un edifici que servia de seu, funció que segueix desenvolupant actualment.
• L´edifici, concebut també com a Presó de Villa, va ser construït a partir de 1644 segons un projecte de l´arquitecte Juan Gómez de Mora aprovat en 1629 i va ser José de Villareal qui va continuar la construcció de l´edifici seguint l´original projecte, tot i que integrà el recinte entorn a un pati central que va acabar convertint-se en el protagonista de l´edifici i més tard va ser Teodoro Ardemans i José del Olmo qui acabaren les obres en 1696.
• Al llarg de la seua història, la Casa de la Villa ha sofrit diverses reformes, la més significativa es la que va realitzar l´arquitecte Juan de Villanueva en 1789, qui va afegir la galeria de columnes que dóna al Carrer Major amb la finalitat de permetre als reis presenciar el pas de la professó del Corpus.
• Un altra actuació a destacar va ser la construcció en 1915 del passadís que connecta l´ajuntament amb la Casa de Cisneros, obra de l´arquitecte Lui Bellido.
• En el seu interior, es digne de destacar l´escala de pedra, decorada amb tres tapissos del segle XVII, el saló de audiències, el de sessions i l´antiga capella decorada amb frescos d´Antonio Palomino.

La Colegiata de San Isidre, també anomenada Colegiata de San Isidre el Real, és un temple catòlic situat en el casca històric de Madrid, en el número 37 del carrer de Toledo. Fou la catedral provisional d´aquesta ciutat espanyola fins 1993, any en el que obrí les seus portes la Catedral de la Almudena.

La Colegiata fou construïda en el segle XVII com església de l´antic Colegi Imperial de la Companyia de Jesús, que es troba annex a l´edifici. En ella es troben guardats les restes mortals de San Isidre, patró de Madrid, i de la seua dona, Santa Maria de la Cabeza.

Ubicació:

Es troba ubicat en el carrer Toledo, 37-39

Història:

• Es tracta d´un disseny de Pedro Sánchez de 1620.
• Les obres que començaren dos anys després foren dirigides per aquest arquitecte fins 1633 i continuades per Francisco Bautista i Melchor de Bueras, els quals la finalitzaren en 1664.
• L´església va substituir a la parròquia de San Pedro i San Pablo, del segle XVI, en que fou demolida, junt al primitiu Col·legi Imperial, seguint les instruccions deixades en el testament de Maria d´Austria (1528-1608), filla de Carles I. L´emperatriu va deixar la fortuna a la Comanyia de Jesús amb el propòsit de que es construiria un edifici de nova planta sobre el solar de l´església destruïda.
• El temple va ser consagrat el 23 de setembre de 1651, tretze anys abans de la seua conclusió, quedant adscrit a la citada ordre religiosa i inicialment advocat a San Francisco Javier.
• En 1767, amb l´expulsió dels jesuites, es va transformar en Colegiata.
• Dos anys després, va quedar baix l´advocació de San Isidre, coincidint amb el trasllat del cos del sant des de l´església de San Andrés, on es custodiava des del segle XVI en la Capella de San Isidre. També foren traslladades les relíquies de Santa Maria de la Cabeza.
• En 1885, amb la constitució de la diócesis de Madrid, va passar a ser la catedral provisional d´aquesta ciutat, càrrec que va ostentar fins 1993, quan va recuperar la categoria de colegiata.
• En 1936, l´edifici va sofrir un incendi intencionat en plena guerra, com li va ocorrer a molts més temples catòlics d´Espanya, que destruiren nombroses obres d´art, afectant a l´estructura, especialment a les cobertes. Aquestes foren reemplaçades una volta acabada la Guerra Civil espanyola, al temps que es va procedir a la reforma, que va alterar alguns elements del traçat original.
• Durant aquestes obres de remodelació dirigides per Javier Barroso, foren culminades les dos torres de la façana original, que havien quedat inacabades.

Descripció:

• La Colegiata de San Isidre és un dels edificis més represantatius de l´arquitectura religiosa madrilenya del segle XVII.
• Es tracta d´un edifici d´estil barroc dissenyada per arquitectes jesuites, que seguiren el model jesuític, definint en l´església del Gesú, de Roma. La seua planta de creu llatina d´una sola nau, amb capelles laterals, creuer i cúpula, demostra aquesta influència.
• La façana principal, que dóna al carrer de Toledo, destaca pel seu aire monumental. Realitzada en pedra de granet, integra un cos central de quatre columnes corínties, presidit per un grup escultòrica amb les esfingies de San Isidre i Santa Maria de la Cabeza.
• Els capitells que coronen les columnes son obra de Francisco Bautista, qui va utilitzar els mateixos elements decoratius personals, com per exemple la doble filera de fulles d´acant amb moldures d´ovas.
• En tots dos costats d´aquest cos central s´alzen dos parells de pilastres corínties, que configuren la vertical de les torres. Aquestes són de planta quadrada i presenten balaustrada intermitja. Es troben rematades per capitells octogonals que acaben en agulla, instal·lats durant la reforma del segle XX.
• Sobre el creuer s´alza la cúpula. És el primer exemple de cúpula de canyó, dissenyada també per Bautista, i que és un tipus de falsa cúpula traçada sobre un armazó de  fusta recobert de yeso, i donat el seu caràcter lleuger, facilita el seu suport sobre murs de poc grossor.
• La fórmula, dissenyada per l´arquitecte Bautista com a mesura de baixar els costos, s´extengué ràpidament a altres construccions madrilenyes del segle XVII.

Més al sur de la Plaça Major ens trobarem en el Carrer Toledo.

En aquest carrer podrem visitar l´Església de San Cayetano.

Ubicació:

L´esglèsia de San Cayetano la podem trobar al carrer d´Embajadores, 15.

Història:

• Es tracta de l´antiga església del convent de Nuestra Señora del Favor, encara que per ser religiosos teatins fou més coneguda per el nom del fundador d l´ordre, San Cayetano de Thiene.
• Va tindre el seu origen en un oratori dedicat a San Marcos i a Nuestra Señora del Favor, fundada en 1612 per Diego de Vera i Ordóñez de Villaquirán en unes cases de la seua propietat, en el carrer del Oso.
• En 1644 el Pare Plácido Mito va fundar un convent de teatins en aquest oratori i prengué el seu patronatge el Consell de Hacenda.
• En 1822, durant el trienni lliberal, el govern decretà el trasllat del teatins al seu convent de Saragossa, i  el edifici va permanèixer buit.
• Poc temps després, amb Fernando VII de nou en el tro, es va cedir provisionalment a els frares de San Gil, mentre finalitzaven les obres del seu convent en la plaça de San Macial (hui plaça d´Espanya). Allí van permanèixer el gilitos fins la seu expulsió en 1836 amb els decrets desamortitzadors, quedant l´espai del convent reservat per a les vivendes particulars, amb l´excepció de la seua església que va permaneixer oberta al culte.
• En 1869 es va traslladar a l´església de San Cayetano la parròquia de San Millán Abad, que havia sigut fundada en 1561 en el carrer Toledo com annex de San Justo i que des de 1806 era parròquia independent.
• Des d´aquest moment, l´antiga església dels teatins va passar a convertir-se en l´església parroquial de San Millán i San Cayetano, funció que hui en dia es segueix desenvolupant.
• Les obre de l´edifici començaren en 1669 per l´arquitecte Marcos López. Es creu que les continuà José de Churriguera i Pedro de Ribera i foren concloses per Francisco de Moradillo en 1761.
• La planta és de creu grega i està coronada  per una gran cúpula de tambor sobre petxines d´estil bizantí.
• L´interior consta de tres naus i quatre capelles tancades amb les seues corresponents cúpules.
• La façana fou construïda en granit i ha sigut atribuïda a Churriguera. Està composta per huit grans pilastres rematades amb capitells d´ordre compost. Les dos pilastres de cada extrem enquadren les dos torres i entre les estàtues de San Cayetano, de Nuestra Señora del Favor i de San Andrés Avelino, realitzades en pedra caliza per Pedro Alonso de los Ríos. 
• En 1936 el temple es va incendiar duran la Guerra Civil, i haguera quedat totalment destruït a no ser pel apeo i cimbrado que durant la guerra va dur a terme Fernando Chueca Goitia.
• Durant la postguerra fou reconstruït, salvant-se íntegrament la seua façana i refent la gran cúpula central

Si voleem fer un descans, en la Plaça Major trobarem nombrosos bars i restaurants on disfrutar del l´ambient del Madrid d´Austria.

En la mateixa Plaça Major trobarem el Palau del Consell.

Ubicació:

El Consell d´Estat té la seua seu en el Palau dels Consells, que es troba al final del carrer Major, antigament anomenant de l´Almudena, en el vell Madrid dels Austries.

Història:

• El Palau dels Consells va ser manat construir pel Duc d´Uceda.
• Es una casa de traça barroca, construït mitjançant un projecte de Juan Gómez de la Mora (l´arquitecte de la Casa de la Villa) el qual va manar fer al Capità Alonso Turillo.
• Va ser manat edificar front a l´església de Santa Maria, actualment despareguta per don Cristòbal Gómez de Sandoval, Duc d´Uceda, fill del Duc de Lerma i, com ell, vàlid de Felip III.
• En popular Madrid del segle XVII, el Palau d´Uceda, amb les armes de la família Sandoval flanquejades per lleons rampants, era una ostentació i tal volta va ser, al dir Quevedo, una de les causes de la caiguda en desgràcia del seu propietari.
• El Palau al final fou adquirit a cens reservatiu per la Corona i amb ell va viure i morir la reina mare de na mariana d´Austria, retrat de la qual, es conserva en una de les seues sales. 
• En gener de 1701 arriba a Madrid Felip V i amb ell els aires del reformisme borbònic. Una de les primeres mesures que adoptà va ser treure totes les oficines de l´Alcàzar i dur-les al Palau d´Uceda, anomenta des de llavors Palau dels Consells. No obstant, el Consell d´Estat, que va començar a dur una vida debilitada, continuava tenint el seu lloc en la Sala del Rubí dels Reals Alcàzars.
• Després de 1812 quan, abolits per les Corts de Càdiz, tots els Consells menys el de l´Estat, s´instal·la en aquest el vell Palau del Carrer Major que actualment ocupa.