Ejercicios tipo investigación (IV)/Exercicis tipus investigació (IV)

Este tipo de ejercicios plantean problemas abiertos y sin datos numéricos. El alumnado debe elaborar una propuesta de solución preguntándose qué conocimientos necesita para poder plantearla y los datos que se deberían obtener. Algunas situaciones que se adaptarían al cuarto bloque de contenidos “Campo eléctrico” podrían ser las siguientes:

  1. Si queremos arrancar un coche utilizando la batería de otro vehículo, ¿qué borne de la batería del primer coche se debería conectar al positivo del segundo? ¿Qué puede suceder si no se realiza correctamente la operación? Trata de dibujar un esquema del circuito y busca datos para calcular la intensidad de carga del mismo.
  2. Un ingeniero quiere preparar unos aperitivos con sus compañeros y compañeras de piso para soportar la larga noche de estudio que les espera. De acuerdo a las características de la instalación eléctrica del piso, ¿podrían enchufar simultáneamente una tostadora, un microondas, una cafetera y un horno? Se tiene que tener una estimación de la máxima intensidad que soporta el o los fusibles.
  3. Se quiere construir un condensador de placas paralelas económico para utilizar en experiencias de laboratorio. Se diseñan las placas con papel de aluminio y se rellena el espacio entre las placas con polietileno. Estima la capacidad de un sistema como éste.

Aquest tipus d’exercicis plantegen problemes oberts i sense dades numèriques. L’alumnat ha d’elaborar una proposta de solució preguntant-se què coneixements necessita per a poder plantejar-la i les dades que s’haurien d’obtenir. Algunes situacions que s’adaptarien al tercer bloc de continguts “Camp elèctric” podrien ser les següents:

  1. Si volem engegar un cotxe utilitzant la bateria d’un altre vehicle, quin born de la bateria del primer cotxe s’haurà de connectar al positiu del segon? Què succeiria si les bateries es connecten d’una manera incorrecta? Tracta de dibuixar l’esquema del circuit i busca dades per a calcular la intensitat de càrrega d’aquest.
  2. Un enginyer vol preparar un refrigeri amb els seus companys i les seues companyes de pis per a suportar la llarga nit d’estudi que els espera. D’acord a les característiques de la instal·lació elèctrica del pis, podrien engegar simultàniament una torradora, un microones, una cafetera i un forn? Cal tenir una estimació de la intensitat màxima que és capaç de suportar el fusible sense fondre’s.
  3. Es vol construir un condensador de plaques paral·leles econòmic per a utilitzar en experiències de laboratori. Es dissenyen les plaques amb paper d’alumini i omplim l’espai entre les plaques amb polietilè. Estimeu la capacitat d’un sistema com aquest.

Ejercicios tipo investigación (III)/Exercicis tipus investigació (III)

Este tipo de ejercicios plantean problemas abiertos y sin datos numéricos. El alumnado debe elaborar una propuesta de solución preguntándose qué conocimientos necesita para poder plantearla y los datos que se deberían obtener. Algunas situaciones que se adaptarían al tercer bloque de contenidos “Termodinámica” podrían ser las siguientes:

  1. ¿Por qué se forman placas de hielo sobre el asfalto cuando la temperatura es superior a la de congelación del agua?
  2. Un ingeniero dice que ha conseguido diseñar un nuevo motor diésel que consume menos combustible que cualquier otro anterior a su descubrimiento. Dos aspectos del diseño son los responsables de este increíble ahorro: 1) el motor está fabricado completamente de aluminio para reducir el peso del automóvil, y 2) el tubo de escape del motor se utiliza para precalentar el aire hasta los 50 ºC antes de pasar al cilindro para aumentar la temperatura final del gas comprimido. El motor tiene una relación de compresión de 14,5. Se puede considerar el proceso de compresión adiabático y el aire como gas ideal diatómico. ¿Puede ser esto cierto?
  3. La central nuclear de Cofrentes, en la provincia de Valencia, está situada en la margen derecha del río Júcar, dispone de un Reactor de Agua en Ebullición (BWR/6) y produce 1,092 GW de potencia. En el proceso de producción de energía se realizan transformaciones termodinámicas como las estudiadas en este bloque.

Aquest tipus d’exercicis plantegen problemes oberts i sense dades numèriques. L’alumnat ha d’elaborar una proposta de solució preguntant-se què coneixements necessita per a poder plantejar-la i les dades que s’haurien d’obtenir. Algunes situacions que s’adaptarien al tercer bloc de continguts “Termodinàmica” podrien ser les següents:

  1. Per què es fan plaques de gel sobre l’asfalt quan la temperatura és superior a la de congelació de l’aigua?
  2. Un enginyer diu que ha aconseguit dissenyar un nou motor dièsel que consumeix menys combustible que qualsevol altre anterior al seu descobriment. Dos aspectes del disseny són els responsables d’aquest increïble estalvi: 1) el motor està fabricat completament d’alumini per a reduir el pes de l’automòbil, i 2) el tub d’escapament del motor s’utilitza per a escalfar l’aire fins als 50 ºC abans de passar al cilindre per a augmentar la temperatura final del gas comprimit. El motor té una relació de compressió de 14,5. Es pot considerar el procés de compressió adiabàtic i l’aire com a gas ideal diatòmic. Pot ser açò cert?
  3. La central nuclear de Cofrentes, en la província de València, està situada en la marge dreta del riu Xúquer, disposa d’un Reactor d’Aigua en Ebullició (BWR/6) i produeix 1,092 GW de potència. En el procés de producció d’energia es realitzen transformacions termodinàmiques com les estudiades en aquest bloc.

OCW-UA

OpenCourseWare de la Universitat d’Alacant ofereix gran quantitat de materials per fer cursos d’assignatures mitjançant la xarxa o descarregant-los  al vostre ordinador. També podeu consultar una selecció en aquest bloc ací. L’OCW “Fonaments físics de les estructures” es pot descarregar ací. Pot ser una ajuda per a l’assignatura de Mecànica per a enginyers (compareu els continguts d’ambdues assignatures).

OCW

Ejercicios tipo investigación (II)/Exercicis tipus investigació (II)

Este tipo de ejercicios plantean problemas abiertos y sin datos numéricos. El alumnado debe elaborar una propuesta de solución preguntándose qué conocimientos necesita para poder plantearla y los datos que se deberían obtener. Algunas situaciones que se adaptarían al segundo bloque de contenidos “Oscilaciones y ondas” podrían ser las siguientes:

  1. Un astronauta llega a la luna con un dispositivo que sirve para medir la aceleración de la gravedad. ¿Cómo se podría estimar la masa de la luna?
  2. La policía dispone de una unidad de radar colocado en un coche estacionado (más bien, escondido). ¿Cómo puede obtener la velocidad de un vehículo que se aleja del coche de policía?
  3. Una ingeniera decide acudir a un concierto de rock conociendo la intensidad a una cierta distancia de los altavoces que se utilizarán y la frecuencia de emisión, ¿cómo podrá calcular la distancia a partir de la cual no sentirá dolor?

Aquest tipus d’exercicis plantegen problemes oberts i sense dades numèriques. L’alumnat ha d’elaborar una proposta de solució preguntant-se què coneixements necessita per a poder plantejar-la i les dades que s’haurien d’obtenir. Algunes situacions que s’adaptarien al segon bloc de continguts “Oscil·lacions i ones” podrien ser les següents:

  1. Un  astronauta arriba a la lluna amb un dispositiu que serveix per a mesurar l’acceleració de la gravetat. Com podem estimar la massa de la lluna?
  2. La policia disposa d’una unitat de radar col·locada en un cotxe estacionat (més bé, amagat). Com pot estimar la velocitat d’un vehicle que s’allunya del cotxe de policia?
  3. Una enginyera decideix acudir a un concert de rock coneixent la intensitat a una certa distància dels altaveus que s’utilitzaran i la freqüència d’emissió, com podrà calcular la distància a partir de la qual no sentirà dolor?

El moviment ondulatori: la cubeta d’ones

L’IES Los Cerros (Úbeda) ha realitzat un vídeo amb el dispositiu conegut com cubeta d’ones per a mostrar fenòmens relacionats amb la propagació de les ones en la superfície d’aigua. Podeu observar la formació d’ones esfèriques, la interferència d’ones esfèriques, ones planes, la reflexió i la refracció d’ones, la difracció, el principi de Huygens i l‘efecte Doppler.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/3-tymln0b1U" width="640" height="480" wmode="transparent" /]

El moviment MHS

En aquesta entrada es poden visualitzar unes animacions mostrant les propietats del MHS. En els recursos audiovisuals podeu trobar pàgines web d’altres animacions que serveixen per a il·lustrar més fenòmens físics.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/eeYRkW8V7Vg" width="480" height="360" wmode="transparent" /]

El Professor Walter Lewin del MIT (Massachussetts Institute of Technology) té un curs de física sencer enregistrat, lògicament en anglés, i podeu escoltar en el següent vídeo la sessió corresponent al MHS.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/OaiynlvxFbk" width="480" height="360" wmode="transparent" /]

Ejercicios tipo investigación (I)/Exercicis tipus investigació (I)

Este tipo de ejercicios plantean problemas abiertos y sin datos numéricos. El alumnado debe elaborar una propuesta de solución preguntándose qué conocimientos necesita para poder plantearla y los datos que se deberían obtener. Algunas situaciones que se adaptarían al primer bloque de contenidos “Principios y leyes fundamentales de la mecánica” podrían ser las siguientes:

  1. ¿Cómo podemos estimar la profundidad a la que se encuentra el agua en un pozo?
  2. Una ingeniera trabaja en el diseño urbano de una parte montañosa de la provincia de Alicante, de manera que hasta los automóviles de pequeña cilindrada sean capaces de subirlas sin detenerse. En un examen poco riguroso estima que la pendiente debe ser de 10º, ¿está en lo cierto?
  3. Un ingeniero tiene que diseñar un muelle para colocar en la base del hueco de un ascensor, ¿cómo le podremos ayudar en esta tarea?

Aquest tipus d’exercicis plantegen problemes oberts i sense dades numèriques. L’alumnat ha d’elaborar una proposta de solució preguntant-se què coneixements necessita per a poder plantejar-la i les dades que s’haurien d’obtenir. Algunes situacions que s’adaptarien al primer bloc de continguts “Principis i lleis fonamentals de la mecànica” podrien ser les següents:

  1. Com podem estimar la profunditat a la qual es troba l’aigua en un pou?
  2. Una enginyera treballa en el disseny urbà d’una part muntanyosa de la província d’Alacant, de manera que fins els automòbils de petita cilindrada siguen capaços de pujar-les sense aturar-se. En un examen poc rigorós estima que el pendent ha de ser de 10º, està ben feta aquesta estimació?
  3. Un enginyer ha de dissenyar un ressort per a col·locar en la base del buit d’un ascensor, com podem ajudar-li en aquesta tasca?

Curso 2013-14 de FFIC

Bienvenidas/os al blog de Fundamentos Físicos de la Ingeniería Civil del Grado en Ingeniería Civil de la Universidad de Alicante. En él podéis encontrar información sobre la asignatura, así como enlaces de interés. Esperamos que entre todos podamos sacarle el máximo jugo a esta nueva herramienta de comunicación.
La principal novedad académica para el curso 2013-14 es la elaboración de materiales que favorecerán el aprendizaje autónomo del alumnado: objetivo fundamental del Espacio Europeo de Educación Superior (EEES). Los contenidos del curso y la mayor parte de los materiales que se utilizarán en las clases se facilitarán a través del RUA a medida que se vayan produciendo.
Benvinguts/des al bloc de Fonaments Físics de l’Enginyeria Civil del Grau en Enginyeria Civil de la Universitat d’Alacant. Ací trobareu informació sobre l’assignatura i enllaços d’interés. Esperem que entre tots puguem traure-li el màxim suc a aquesta nova eina de comunicació.
La principal novetat acadèmica és l’elaboració de materials que afavoriran l’aprenentatge autònom de l’alumnat: objectiu fonamental de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). Els continguts del curs i molts dels materials que s’utilitzaran en les classes es posaran al vostre abast a través del RUA a mesura que es vagen produint.