Categories
divulgació

L’espectacle al cel nocturn

Teniu la sort de poder veure el cel nocturn des de la vostra casa? Si la resposta és afirmativa, doncs teniu una cita durant les pròximes nits per a observar un ball de planetes (si eś que no l’heu observat encara). Els objectes més brillants al cel en aquests dies, a més de la Lluna, són Júpiter i Venus. Si algú ha sentit curiositat i ha tingut la sort d’observar-lo, s’haurà adonat que Júpiter, Venus i la Lluna han fet un ball de posicions en el cel i alineacions molt boniques per a fotografiar.

Doncs bé, en els pròxims dies Júpiter i Venus s’aproximaran i quasi se superposaran en el cel nocturn el proper 12 i 13 de març. Una simulació d’aquest moviment es pot veure en l’adreça següent: el ball de Júpiter i Venus.

Categories
divulgació

Les tempestes solars

L’activitat solar és un dels camps d’investigació de l’astrofísica que és fonamental per a la predicció de les tempestes solars. La importància és deguda a la interacció d’aquesta radiació solar amb els satèl·lits de comunicacions (GPS, mòbils, estació espacial internacional, telescopis espacials, etc.) que pot afectar al funcionament de la tecnologia utilitzada. Gràcies al camp magnètic terrestre estem protegits de les partícules més energètiques que, d’aquesta manera, no arriben a la superfície terrestre.

De fet, la Agència Espacial Europea (ESA en l’acrònim anglés) desenvolupa la missió espacial Solar Orbiter que té previst llançar durant l’any 2017. Aquest satel·lit arribarà més a prop que mai del Sol i permetrà l’estudi dels pols solars així com entendre el camp magnètic solar. Voleu conèixer alguna cosa més? Doncs bé, ací teniu algunes notícies i enllaços.

  1. La tempesta solar del dijous 8 de març de 2012.
  2. Les grans flamarades solars en direcció cap a la Terra (8 de març de 2012).
  3. La tempesta solar provoca interferències en les comunicacions (10 de març de 2012).
  4. Abans de la missió Solar Orbiter l’ESA i la NASA llançaren l’observatori solar i heliosfèric (SOHO en l’acrònim anglés) que suposà un gran avanç en el coneixement de l’estrella que ens permet viure en el planeta.
  5. El Telescopi Solar Europeu (EST en l’acrònim anglés) és un projecte on participen 29 institucions més altres 9 en col·laboració de 15 països.
  6. Altres xarxes d’investigació solar es poden trobar a l’Institut Astrofísic de Canàries (IAC).
Categories
divulgació

Més enllà de l’any de l’astronomia


L’any 2009 se celebrà l‘any de l’astronomia en commemoració del 400 aniversari de les primeres observacions telescòpiques de Galileu Galilei.  La Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) recull materials en col·laboració amb el centre de documentació i experimentació en ciències (cdec), el centre de recursos per ensenyar i aprendre matemàtiques (creamat), el servei de coordinació dels serveis educatius, el servei de tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement i la xarxa catalana de l’AIA-IYA2009.

Una gran part dels investigadors en astronomia i astrofísica pertanyen a la Societat Espanyola d’Astronomia on trobareu tota la informació sobre l’astronomia en Espanya. El desenvolupament tecnològic es troba relacionat amb els avanços en la ciència, en general, i en l’astrofísica, en particular. Els enginyers interessats en la ciència tenen oportunitats per a desenvolupar la seua trajectòria professional en grans projectes d’astronomia i astrofísica, com per exemple:

  1. Telescopis. El Gran Telescopi de Canàries (GTC) és un telescopi d’espill primari segmentat de 10,4 m de diàmetre en un dels millors llocs de l’hemisferi nord: l’Observatori del Roque de los Muchachos (La Palma, Illes Canàries). Aquest telescopi és un projecte internacional on Espanya ha liderat el seu desenvolupament amb institucions com l’Institut Astrofísic de Canàries (IAC), amb el suport de l’Administració de l’Estat, i la Comunitat Autònoma Canària. Ha rebut ajudes dels Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER) i la participació de Mèxic (Institut d’Astronomia de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, IA-UNAM, i Institut Nacional d’Astrofísica, Òptica i Electrònica, INAOE) i Estats Units (Universitat de Florida).
  2. Instrumentació. Si els telescopis milloren les prestacions, la instrumentació que s’ha d’acoblar també necessita nous desenvolupaments i noves generacions d’instruments. El futur és el desenvolupament tecnològic i el GTC també treballa en aquest sentit.
  3. Astronomia Espacial. L’atmosfera terrestre impedeix l’arribada a la superfície de radiació perillosa per a l’ésser humà, com raigs X o ultraviolats. Però també impedeix que arriben a la seua superfície altres bandes electromagnètiques, com microones, radiació d’alta energia o part de l’infraroig. Per tant, l’única forma de detectar aquesta radiació és posant en òrbita telescopis o observatoris espacials. Aquests projectes són un repte científic i tecnològic que es presenten a les diferents agències espacials del món. Entre elles l’Agència Espacial Europea (ESA), l’Agència Espacial Nord-americana (NASA), l’Agència Espacial Japonesa (JAXA), etc. encara que la cooperació internacional és molt comú. El portal per a conèixer l’astrofísica d’altes energies és el HEASARC (High Energy Astrophysics Science Archive Center).

A continuació teniu la imatge amb l’enllaç a un vídeo de presentació en castellà de l’ESA (història, programes, organització i  la institució) i l’enllaç a la pàgina multimèdia on es poden veure i/o descarregar altres vídeos que poden ser d’interés.

Categories
divulgació

Ciència al carrer

Ciència al carrer/Street Alicante Science.

La Junta de Govern de l’Ajuntament d’Alacant aprovà el passat 20 de febrer de 2012 un conveni de col·laboració amb les Universitats d’Alacant i Elx, i la Diputació per a celebrar un certamen ferial dedicat a la ciència. L’objectiu d’aquesta iniciativa és apropar la investigació a la societat i difondre la ciència i la tecnologia entre el públic. Abans de la celebració del certamen se celebraran conferències, espectacles i actuacions en diferents espais culturals de la província.

Si voleu experimentar la passió que desperta la ciència, no deixeu de visitar el bloc d’experimentació lliure. En particular, la pàgina que fa referència als 10 experiments més bonics de la física.

Aquesta no és la primera activitat que es fa en Alacant. De fet, el departament de Física Aplicada la Universitat d’Alacant organitza unes jornades anomenades “El pati de la ciència“, amb la col·laboració de la Universitat de Múrcia. Com a assessor d’aquestes activitats es troba el professor Rafael García Molina i com a coordinadora la professora Isabel Abril.