Ací teniu un reportatge dedicat al lingüista Joan Coromines. Estudieu-lo detingudament.
http://www.tv3.cat/videos/3486671/Paraules-i-fets
a) Indiqueu tots els dubtes que us suscita el reportatge.
b) Elaboreu 5 preguntes sobre el reportatge que podrien anar adreçades a algun dels vostres companys/es.
L’any 2002 es publica la Gramàtica del català contemporani (GCC)
a) Què és la GCC? Qui l’ha dirigida?
b) Què hi trobeu?
c) Quina diferència hi ha entre una gramàtica normativa i una gramàtica descriptiva?
(si teniu dubtes sobre termes lingüístics podeu consultar (i comprar!) el Diccionari de Lingüística (utilíssim!) de Manuel Pérez Saldanya)
… perquè us feu una idea del que significa un debat…
http://www.youtube.com/watch?v=rI3pSmofmjo
i, demà, més…
Ací teniu el vídeo del programa de TV3 Històries de Catalunya sobre “la llengua”. Recordeu que heu de contestar la pregunta següent: per què necessitem un estàndard?
| PLANIFICACIÓ DEL CORPUS | FORMES | FUNCIONS |
| LLengua+societat | 1. Selecció | 3. Difusió social |
| LLengua | 2. Codificació | 4. Elaboració estilística i terminològica |
| VARIETATS | NORMATIVA | ESTÀNDARD |
p. exemple: POR> fer por, tenir por…
ara vosaltres!
FOC, ATENCIÓ, CALOR/FRED, DIFUSIÓ, SON, VEU (a la ràdio), UNA BESADA, ULLADA/MIRADA, BECADETA, ORELLA, PA/MELÓ, OBJECTIU, TAULA, FAM, PASSEIG, PUDOR, OBSTACLE, CARA DE, OLOR
a) Hi ha cap diferència en altres llengües? Què són les avinences, col·locacions o solidaritats?
b) Ara llegiu el paràgraf següent de Solà i comenta’l:
Les friccions que la combinatòria provoca en matèria normativa potser no són gaire nombroses, perquè es tracta d’una matèria fonamentalment intuïda pels parlants, més que no pas regulada pels codis. Però com que la intuïció dels catalanoparlants es troba totalment desballestada sota la intensíssima influència del castellà, també el conflicte afecta aquest terreny ara i adés. I com que un diccionari ha de ser per a tothom (inclosos els no natius), és evident que aquesta matèria hi és fonamental (Solà 1994: 287)
(heu de respondre les preguntes quan jo ho indique a classe)
Partirem d’aquest vídeo:
http://www.tv3.cat/videos/170862948/Pompeu-Fabra-des-de-la-distancia
1. On i quan va nàixer Fabra?
2. On i quan va morir?
3. En quin mitjà periodístic de l’època va publicar les primeres propostes normatives?
4. Per què eren polèmiques les seues propòstes?
5. Qui va ser Prat de la Riba?
6. Quan s’incorpora Pompeu Fabra a l’Institut d’Estudis Catalans?
7. Quan es publica la Gramàtica de Pompeu Fabra? És encara vigent?
8. Quan es publica el Diccionari Fabra? És encara vigent?
9. Formuleu als companys i companyes alguna pregunta que us haja suggerit el vídeo.
(us podeu ajudar d’aquest portal, de la Universitat Pompeu Fabra: http://www.upf.edu/expo_pompeufabra/idx04.htm)
Vinc d’una classe del Màster de lingüística aplicada de la Universitat de Barcelona. Us he de dir que m’impressiona el fet que hi hagi un màster de lingüística aplicada que precisament té com a objectiu principal el català. L’existència d’estudis superiors és la millor garantia de la salut científica de la llengua (que no forçosament s’ha de correspondre amb la salut social o política, tot i que aquest seria l’ideal). Una trentena d’alumnes joves que et miren amb la major atenció i expectació és una cosa molt seriosa. I més si saps que aquests alumnes aconseguiran el títol amb una quantitat molt alta d’hores de classe i de pràctiques en empreses. Hores que inverteixen quan surten de la seva feina habitual…
Un dels fets que criden l’atenció és, per exemple, constatar que la majoria d’aquests nois i noies no participen –o no participen gaire, en general– de certes preocupacions sobre detalls de la gramàtica i del lèxic que fa uns quants anys eren, més o menys, com les taules de la llei. Ja ho sé, que això també té aspectes negatius: crec que no és cap mal irreparable d’haver après moltíssims detalls d’aquests, encara que després n’hagis d’abandonar una bona proporció; i en canvi, sempre anirà coix qui ha començat a aprendre català sense atendre a minúcies. Però les coses són així: la joventut actual està disposada a posar el coll en qüestions d’un cert nivell, però no resisteix l’esperit masoquista i raquític que informava i encara informa certes classes i certes normes del català. Avui he pogut constatar aquest nerviosisme davant un text «corregit» de la manera que tot seguit il·lustro.
«Fins i tot un simple aficionat a la lingüística sap que resulta absurd separar les llengües –com a sistemes o codis– en “bones” i “dolentes”…» ha estat canviat en «Fins i tot un afeccionat a […] les llengües –com si fossin sistemes– en bones i dolentes». ¿Per què s’ha suprimit simple? No ho sap ningú. ¿Per què s’ha canviat aficionat (admès pel diccionari Fabra des de sempre)? ¿Potser perquè el diccionari de l’Enciclopèdia (aneu a saber amb quin criteri) ha decidit escurçar les ales al dit mot? (Però, en canvi el retrobem amb més vitalitat als bilingües de la mateixa institució.) ¿Per què com a s’ha convertit en com si fossin? Realment increïble: un alumne insinua que potser el corrector dubtava si era com o bé com a i, davant el dubte, malmet l’expressió de l’autor. ¿Per què es treuen de bones i dolentes les cometes amb què l’autor volia connotar aquests termes? ¿Potser perquè l’empresa per la qual treballa el corrector li ha dit que no vol cometes? Però, aleshores, el corrector hauria hagut de veure que en el text en qüestió hi havia tres tipus de distincions («cometes», cursiva i «cursiva amb cometes»), que ell redueix a una (i, per tant, fa traïció al text, digui el que vulgui l’amo). […]
La regla d’or del corrector hauria de ser: Respecta l’escrit mentre no estiguis totalment segur que està malament. A pesar de tot (de les ignoràncies, dels empobriments, de les badades), la nostra llengua actual quedaria prou més ben parada amb aquest precepte humil que amb aquella actitud arrogant.
PREGUNTES PER AL DEBAT:
1. Qui és Joan Solà?
2. Què és un corrector lingüístic (em referisc a la persona, no al programa)? On treballa? En què consisteix la seua faena?
3. Per què l’autor d’aquest article introdueix cometes en la frase Avui he pogut constatar aquest nerviosisme davant un text «corregit» de la manera que tot seguit il·lustro?
4. Per què l’autor contraposa el diccionari de Fabra i el diccionari publicat per l’Enciclopèdia Catalana?
5. Heu usat cap eina de correcció o consulta per publicar aquest text al bloc?
6. Per què penseu que un corrector pot arribar a tenir dubtes lingüístics?
