Gestió de l’Aigua en la UA / Gestión del Agua en la UA


Gestió de l’Aigua en la UA

S’ha realitzat una anàlisi dels consums d’aigua de la Universitat, existència de mecanismes d’estalvi, fonts d’aigua potable, reg de zones verdes, dessalinització d’aigua salobre per al reg, abocament d’aigües residuals…

Document: Proposta Pla Acció: PPA_GA_UA.pdf


Gestión del Agua en la UA

Se ha realizado un análisis de los consumos de agua de la Universidad, existencia de mecanismos de ahorro, fuentes de agua potable, riego de zonas verdes, desalinización de agua salobre para el riego, vertido de aguas residuales…

Documento: Propuesta Plan Acción: PPA_GA_UA.pdf

5 Respuestas a “Gestió de l’Aigua en la UA / Gestión del Agua en la UA”
  1. Agenda 21 says:

    Dentro de la campaña de concienciación ambiental lanzada por la Universidad de Alicante para fomentar el consumo rsponsable de los recursos económicos, energéticos y ambientales, se han publicado los datos de consumos de agua y electricidad por edificio del campus. Puedes consultar estos consumos en el siguiente enlace:
    http://is.ua.es/es/documentos/oficina-tecnica/consumos-edificios.pdf

  2. Lola says:

    Seria necesario para ser eficioentes en el uso de agua una revisión de los grifos de los aseos de alumnos y profesores. Muchos de esos grifos tienen un caudal y un tiempo de apertura excesivo.

  3. Gabriel says:

    Podria interessar, en el cas de les fonts d’aigua potable, que aquestes comptaren amb un desguàs que canalitzara l’aigua cap algun tipus de dipòsit destinat al reg?

  4. Gabriel says:

    Benvolguts,

    Pel que fa a la millora del sistema de reg, crec que el document conté la filosofia essencial de l’estalvi d’aigua i que les mesures són adequades. Tot i tenint en compte, però, que tenim al davant un esborrany o un informe previ resumit, trobe a faltar alguns matisos, que segurament ja hauran estat contemplats:

    1) Que el sistema més eficient és el reg per degoteig gestionat per ordinador i que hi ha voluntat de procedir a la seua ampliació, o que s’estudiarà una futura implantació integral (cas aquest últim que possiblement modificaria les estimacions d’inversió).

    2) L’adequació del cicle de reg a les diferents exigències de les plantes (no sols es tracta de seleccionar les espècies en funció de les seues necessitats hídriques).

    3) No s’esmenta quina és l’estació preferent de plantació d’espècies o quina política se’n segueix actualment (i si serà continuadora o no).

    4) Tampoc s’assenyala cap cosa sobre l’estudi del sòl, de vital importància per a triar les espècies que millor s’adapten o per a millorar algunes de les característiques edàfiques si és necessari.

    5) S’ha d’incloure que s’evitaran sempre regs d’aspersió amb vent (aquest meteor no només desvia l’aigua, sinó que també seca molt més ràpidament la terra).

    6) Quant a la substitució progressiva del reg a manta per degoteig allí on siga possible, caldrà tenir en compte que també en zones mediterrànies com la nostra aquest criteri s’està tornant en contra en alguns casos. Segons s’observa, en la gestió dels parcs periurbans els tècnics estan tornant al reg a manta, malgrat que hauríem de parlar de “refrescar”, però no de “regar”.

    7) L’informe se centra en l’extensió d’aquells tipus d’entapissades de poques necessitats hídriques, però no es tenen en compte quines espècies de gramínies de gespa són les més resistents a la sequera, i que també serien una altra opció.

    8) No es parla de la creació de pròximes actuacions a gran escala (futurs espais del Medpark). Per això em sembla molt important el projecte de disseny inicial des del qual es gesta un jardí (per no tenir que fer excessives modificacions posteriorment): saber amb quins mitjans hídrics o hidràulics comptem, què volem evocar amb la nova zona que anem a crear, etc. (Si bé al PDF ja s’exposa sobre la selecció d’espècies adequades per als jardins existents, per bé que no s’assenyala la diferenciació d’hidrozones en les quals a cada planta se li assigne la seua dotació adequada).

    El Medpark podria ser un projecte pilot en el qual s’implantara un sistema informatitzat integral. Així mateix, no podrien gestionar-se ajudes per a aquest tipus d’iniciatives, tenint en compte també la política de la Generalitat Valenciana respecte de l’estalvi d’aigua? En la redacció d’aquest projecte s’hi hauria d’acompanyar d’una guia de criteris per a una jardineria sostenible.

    Està demostrat que a un jardí dissenyat i mantingut amb criteris d’ús eficient es consumeix aproximadament una quarta part de l’aigua que es gasta en un jardí convencional. Són els principis de la xerojardineria mediterrània, que ja s’avancen en la proposta del blog i que també s’han anat implementant a la nostra Universitat.

    Gràcies, i bon treball,
    Gabriel

  5. María José says:

    Es fundamental con se indica en el informe facilitar el suministro de agua potable. Si esto se hace bien y se le da la propaganda adecuada, podremos evitar tener que gestionar como residuo la cantidad de botellas de plástico que se “tiran” a las papeleras diariamente.

    Sería también interesante hacer analiticas periódicas, no solo en el punto final de vertido al alcantarillado desde la UA, sino a la salida de cada edificio, sobre todo de aquellos con laboratorios.

  6.  
Deja una Respuesta