Categories
Reflexiones personales

Per favor, que ningú decidisca per mi

Que ningú decidisca per mi, per favor.
En la primera etapa de la meua vida, un senyor, pensant que els espanyols no sabíem el que era bo per a nosaltres, va decidir que ell i els seus, que il·luminats per déu estaven en possessió de la veritat, prendrien totes les decisions que foren necessàries, i tot pel meu bé. Entre aqueixes decisions estava la que, per a que tots els espanyols ens entenguérem, havíem de parlar una mateixa llengua, el castellà. Fins a ací bé. El problema és que a més va voler eliminar les altres llengües que es parlaven a Espanya. I a resultes d’això, jo que, estava per al mig, em vaig veure que paradoxalment sent un xiquet que treia molt bones notes en el col·legi era analfabet en la llengua que utilitzava per a relacionar-me amb la meua família i amics, i en general, en tots els àmbits de la meua vida social, a excepció de l’aula del col·legi. Afortunadament vivia a Alcoi on el valencià va mantenir el seu ús social. En aquesta situació, la pàgina principal del lloc web de la Universitat d’Alacant hauria d’estar exclusivament en castellà.
Ara, ja d’adult em trobe altra vegada al mig, i alguns senyors, que també es creuen en possessió de la veritat, aquesta vegada per a defensar la postura contrària, però utilitzant insults i mentides, exigeixen que la pàgina principal del lloc web de la Universitat d’Alacant estiga en valencià.
Però estem en l’any 2009 i el món és digital, global, mòbil, obert, connectat i personalitzable. I en aquest món global i obert, la pàgina web d’una universitat ha de tenir la pretensió de ser un aparador internacional de la mateixa. Per a això seria adequat que estiguera en diversos idiomes estrangers. Com a mínim en anglès, que s’ha convertit en “llengua franca”. Fins i tot algunes universitats han apostat pel xinès, com idioma de futur. Pensant en la potencial audiència d’àmbit mundial, la pàgina principal del lloc web de la Universitat d’Alacant hauria d’estar en anglès.
Afortunadament, el món actual té altra qualitat. Gràcies a la tecnologia moltes coses són fácilment personalitzables. I així, la pàgina web principal de la Universitat d’Alacant no té perquè tenir un idioma per defecte. Ni aqueixa decisió l’ha de prendre ningú, sols que l’usuari que accedeix a ella. Per això, el servidor del web de la UA, davant la demanda de servir www.ua.es pregunta a la persona que està accedint, a través del seu navegador, en quin idioma prefereix que li mostre la informació. Així, quan un ciutadà xinès accedisca a la web de la UA la mostrarà en anglès (ja que de moment no la tenim en xinès). Quan accedisca a ella un britànic també la mostrarà en anglès. A un argentí la mostrarà en castellà. A una persona que accedisca des de Salamanca la mostrarà en castellà i si accedeix des de Catalunya la mostrarà en valencià (català). I quan un valencià, en aquest cas jo, accedisc me la mostra en valencià, ja que el meu ordinador sap que aqueixa és la llengua que utilitze i li he dit al navegador que quan em mostre la informació de qualsevol web, en primer lloc m’ho oferisca en valencià (català), si no en castellà i finalment en anglès. En tot cas, una vegada mostrada la pàgina principal del lloc web de la Universitat d’Alacant, sempre podré canviar-la explícitament a través de les opcions lingüístiques que apareixen en la part superior.

Per a mi hi ha un principi irrenunciable: la llibertat individual. Evidentment la meua llibertat individual acaba on comencen les llibertats individuals dels altres. Fins i tot comprenc que anteposant el benefici de la comunitat al benefici de l’individu, en alguns casos es prenguen decisions en nom dels altres. Però que siguen les mínimes i les estrictament necessàries.

Doncs simplement això, que ningú decidisca per mi, per favor.

17 replies on “Per favor, que ningú decidisca per mi”

Només citaré açò, que no tinc temps:
“però utilitzant les mateixes formes”
Em cauria la cara de vergonya d’afirmar eixa barbaritat.
Em cauria a trossos.
Però bé, em cauria a mi. A altres està clar que no.

Demane disculpes. La frase no és adequada. Per favor, substituïu-la per “però utilitzant insults i mentides”.
De totes maneres, evidentment no em referisc a tots els missatges que m’han fet arribar reivindicant l’ús del valencià en la pàgina web de la UA, si no a uns quants que si que utilitzaven aquestes formes. Per aquest motiu utilitze l’article indeterminat “uns” però perquè quede més clar ho substituiré per alguns senyors. Incorpore les modificacions al text .

Bon dia,
Disculpes acceptades.
Jo, en un intercanvi de correus electrònics amb un informàtic de la UA, atés que el tunel d’entrada trilingüe era tan damnós per a l’usuari, li havia proposat que optaren per la llengua minoritària i minoritzada, com a mesura de suport i d’incentivació a l’ús.
Perquè és este punt el que no cal deixar de banda: l’opció que heu plantejat per a la web principal seria MAGNÍFICA si el valencià haguera assolit el mateix estatus de normalitat que el castellà.
No és així.
Ho sabeu tan bé com jo.
També sabeu (o hauríeu de saber) que un percentatge altíssim d’usuaris no tenen recursos tècnics per a entrar directament a la web en valencià. Sense anar més lluny, els ordinadors de les aules de la UA entren a la web en castellà perquè el navegador està configurat així. Tenint en compte esta realitat, qualsevol impuls engegat des de la UA seria com aigua de pluja, com una petita benedicció; petita, sí. Però molt més gran que el no-impuls mogut ara arran de la nova versió de la web.
Finalment, respecte al paràgraf on parles de la llengua que trobaran els usuaris en funció del seu lloc d’origen, et diré que m’has recordat Paco Camps, quan, més o menys textualment, diu: “Los niños valencianos podrán hablar castellano e inglés en el mundo y valenciano en la Comunidad Valenciana.” Amb tots els respectes, el teu plantejament, el vostre plantejament, em sembla molt paregut. I, per a mi, l’ideal seria que des de tot el món, quan accediren a la UA, saberen, d’entrada, que és una universitat multilingüe, respectuosa amb les llengües minoritàries i impulsora de la seua llengua pròpia.
Un salut,
Juli Martínez Amorós
Tècnic lingüístic de l’SPV i professor associat de l’àrea de Lingüística General del Dept. Filologia Espanyola

De puta mare, però no. En el tema que tractes, establir una comparació, ni que siga mínima o vetlada, amb la persecució política que el franquisme va fer del valencià em sembla ximple o insidiós, tu voràs què és pitjor.

A vore, respire, compte fins a 10 i et faig una altra reflexió: en este món globalitzat i guai del Paraguai que dibuixes, els qui democràticament heu arribat a ostentar càrrecs de responsabilitat teniu a les vostres mans la capacitat de reparar una part del mal que feren eixos dictadors i il·luminats de què parles.

Després de segles -que la cosa no ve de Franco sinó de molt abans-el valencià necessita discriminació positiva, és a dir posar-lo per davant perquè ha estat més de 300 anys arraconat. ¿Tú eso lo ves o no lo ves?

Un bon exemple seria el del web de la Universitat de Valencià. S’hi entra en valencià i hi ha les opcions al castellà i l’anglés. Així, a més de demostrar el compromís de la institució amb la normalització del valencià es fa visible als xinesos, als argentins, als britànics i al món mundial que en esta part d’Espanya hi ha una altra llengua, que la realitat és diversa i plural:

http://www.uv.es/~webu/

En fi, Faraón, no vull acabar com qui tanca la porta de colp i cabrejat. Et deixe l’enllaç a una cançó que potser coneixes i fins i tot has cantat. Rep una abraçada virtual i en valencià:

http://www.youtube.com/watch?v=jueN81usd40

Vegem, per parts:

1. Nul·la voluntat col·laborativa. Refem la pàgina com ens sembla a nosaltres i avant. Consultar els qui en saben, d’ús del valencià? No, no, són fanàtics, feixistes. No entendrien una proposta de caràcter «digital, global, mòbil, obert, connectat i personalitzable».

2. Política de fets consumats. Hi ha hagut queixes, però és que ara la pàgina ja està feta i canviar-la és impossible. No, no, ja ens agradaria però no podem.

3. Nul respecte envers els ordenaments estatutaris de la Universitat d’Alacant, de la Comunitat, etc. El bilinguisme (si no la discriminació positiva de la llengua minoritzada) hi és la norma legal. Encara que potser no us sembla atractiu complir-la perquè no és una llei ni «global», ni «mòbil», ni «oberta», ni «personalitzable».

4. I ara, victimisme (!!). Volen imposar-nos una opció, a nosaltres, els paladins de la lluita anti-feixista. Per favor.

Intenteu fer bé la vostra faena. Us heu equivocat. Amb una mica d’humilitat i de seny, ara tot el que us cal és rectificar la pàgina. Tan senzill com això.

Josep Miquel Manzanaro
Tècnic Superior de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
Universitat d’Alacant

Ps. És convenient revisar la inestimable ajuda dels traductors automàtics. Estic segur que al vostre enyorat Alcoi nadiu no vau sentir mai una expressió com «en llaures que tots els espanyols ens entenguérem».

Benvolguts,

Jo, que també sóc alcoiana, puc assegurar que mai de la vida he escoltat això que Josep Miquel ha destacat amb tant d’encert: «en llaures que tots els espanyols ens entenguérem».

Pel que fa a la resta, ja vaig enviar la meua tranquil·la i prudent opinió (sense cap insult ni renec, que jo recorde) a l’adreça que el Comité Web em va facilitar per poder expressar-me. Així que no la repetiré, perquè crec que està publicada en un altre bloc. En qualsevol cas, es tracta més d’una queixa que d’un suggeriment, i com a tal hauria de ser respectada, igual que totes les altres que sé que s’han fet arribar per la mateixa via. Si la pàgina web es pot millorar, crec que seria bo per a tots que així es fera.

Estic totalment d’acord amb Josep Miquel, Juli i el gran Duc. No hi puc afegir més, i no ho vull fer perquè em provoca una enorme tristesa que a hores d’ara encara estiguem discutint de tot açò. Resulta esgotador haver d’anar periòdicament recordant que existim, que tenim drets, que només volem estar tranquils i no a l’aguait de la pròxima estratègia que, per desídia, desconeixement, ganes de no complicar-se la vida o d’altres raons que preferisc no enumerar ni considerar ens obligue a configurar navegadors amb natura d’anguila.

M. Àngels Francés
Professora del Departament de Filologia Catalana

Aquesta entrada del blog, tal com s’indica en l’encapçalat, pertany a la categoria de reflexions personals. El debat institucional sobre la nova pàgina principal de la web té lloc en https://blogs.ua.es/blogvrtie/2009/09/25/nueva-pagina-principal-web-universidad-alicante/.
I teniu tota la raó. Jo mai haguera dit “en llaures que tots els espanyols ens entenguérem”, però tinc “doble personalitat lingüística” (i en algunes ocasions triple) i quan parle en castellà em vénen al cap frases en valencià i quan parle en valencià m’ixen frases en castellà. Em semblava tan bonica la frase “en aras a que todos los españoles nos entendiéramos” i com no m’eixia en valencià, vaig tirar mà de l’interNOSTRUM per a traduir-la. És que és pecat gastar traductors automàtics? En la meua modesta opinió, qualsevol eina que ajude a l’ús del valencià és benvinguda. Però jo no sóc especialista en valencià i puc estar equivocat.
Però no hi ha cap problema. Si no us agrada, ho canvie.
Ps. Hi ha moltes expressions i paraules que no diria en el meu “Alcoi nadiu”, però una cosa és com es diu i una altra com s’escriu.

El problema no és cometre una errada o prendre una decisió equivocada, siga lingüística o siga informàtica. Jo mateix, que escrivia més amb el cor que amb el cap, hauria d’haver observat com el corrector ortogràfic del meu processador de textos (una altra eina tècnica benvinguda) me marcava com a incorrectes bilinguisme i anti-feixista.

El veritable problema consistix a no tenir la voluntat de rectificar les errades, o les decisions errònies. Passa igual amb la pàgina web institucional. Estic segur que hi heu invertit molts esforços i molta il•lusió per arribar a un resultat satisfactori per a tots. Però en algun moment d’aquest procés, algú va prendre la decisió d’eliminar el davantal de la tria idiomàtica que existia en la versió precedent. ¿No hi ha hagut prou reaccions d’indignació, de vergonya, de cansament, perquè considereu aquesta decisió com a equivocada?

Us anime a completar una faena que pot arribar a estar molt ben feta. Cal reparar les equivocacions i endavant.

Josep Miquel Manzanaro

Ps. Naturalment, bilingüisme i antifeixista.

No m’agrada molt el vi, sóc més bé de cervesa, però per seguir amb el símil …
Si vaig a un restaurant i veig que totes les taules tenen per defecte una determinada ampolla de vi damunt de la taula, em molesta. Per diverses raons. Perquè sembla que m’estiguen forçant que prenga vi, i jo prendré el que m’apetisca aqueix dia i en aqueix moment; perquè sembla que m’estiguen imposant un determinat vi, i jo preferisc triar-lo; perquè sembla que ens tracten a tots els clients per igual, i a mi m’agrada un tracte personal.
Un bon restaurant es caracteritza per tenir una bona i variada carta de vins, que posa a la disposició dels seus clients. Si al maitre li demane consell (o avançant-se quan ja he manifestat la meua intenció de prendre vi), m’agrada que em recomane algun bon vi de la terra (açò em permet conèixer vins nous quan viatge). També m’agrada que si torne en reiterades ocasions al mateix restaurant, s’en recorden de mi i em proposen el vi que la vegada anterior em va agradar o que em facen suggeriments nous relacionades amb els meus gustos.
En fi, que un restaurant de categoria, al meu entendre, es caracteritza per un tracte personalitzat. Però bo, com em deien quan era menut “para gustos se hicieron colores”.

Et cite:
“m’agrada que em recomane algun bon vi de la terra.”
I eixa analogia no la pots aplicar al valencià i a la UA?
No podria la UA “recomanar” la llengua pròpia de la terra?
A voltes note que la coherència s’esvaeix, s’esvaeix…

“Anem per parts”, com deia Jack l’Esbudellador:
1-Estic d’acord amb la resta de les opinions, menys la 7.

2-També sóc alcoiana i, al meu ‘Alcoi nadiu’, dic ‘tares’ en compte de tapes. Fora també ho dic. Ahí està la riquesa d’una llengua.

3-Sóc filla de dos experts restauradors. Mitja vida hem treballat el meu germà i jo al xicotet restaurant que regentaven abans de jubilar-se. Sí, el tracte personalitzat caracteritza un bon restaurant i qualsevol negoci. Però, quan posàvem damunt la taula una botella de vi volia dir RECOMANACIÓ, mai obligació. Volia dir que prèviament ja s’havia fet un tast del vi i que, per la qualitat i el preu, era recomanable. Per això estava ahí, no només per criteris econòmics. A més, el vi damunt la taula solia ser de la terra, sobretot quan encara era poc conegut. Tot fóra per donar suport a ‘les coses de casa’.

4-Per altra banda, com tu dius, “qualsevol eina que ajude a l’ús del valencià és benvinguda”. Per això, m’estranya esta decisió de la web. Des de les associacions on estic involucrada, en breu, estarem emprant el valencià a la pàgina inicial de les webs, com a mesura de suport i d’incentivació. Per què la Universitat no?

5-Per últim, és un fet que la majoria de la gent no canviarà la configuració del navegador. Pot parèixer una ximpleria, però trobar-te la web en valencià t’acostuma a llegir-la així, ampliant el teu vocabulari. A mi em passa açò mateix.

Un salut,
Anna Dèlia

He visitat unes quantes webs d’universitats: Complutense de Madrid, Autónoma de Madrid, Politécnitca de Madrid, Sevilla, Granada, La Rioja, Murcia, Salamanca… i m’he aturat per no perdre més temps. Lògicament, a totes aquestes s’hi entra directament en llengua castellana. Algú s’imagina allà aquest debat que hi ha aquí? Hi ha algú que es plantegi que en aquestes pàgines es coarta la llibertat de tria? O si és important que si algú que entra des de la Xina tindrà opció d’elegir el seu idioma? O si són més o menys moderns, cibernautes i globals?
El debat està enverinat, i es poden compartir els arguments de la llibertat individual un moment donat, però no caiguem en segons quins paranys.

Una possibilitat que permetria millorar (una miqueta) el compliment de les finalitats de la Universitat, sense tocar el nou disseny del web (que continua és que la llengua per defecte siga el valencià si el navegador no expressa cap preferència lingüística i també el valencià si el navegador no diu expressament que vol la pàgina en espanyol o en anglés. El que em tem és que tots els navegadors tenen una llengua per defecte, i en la major part dels casos no és la d’aquest text.

Per això, jo sóc partidari que el web isca per defecte en valencià, ja que aquesta és la única manera de fer-ne promoció efectiva. Crec que no és cap tremenda injustícia que els no valencianoparlants hagen de fer un clic més. Els valencianoparlants en fem molts, de clics addicionals, i moltes vegades no ens duen enlloc. Per exemple, la part valenciana de la web de la UA continua sent molt incompleta.

I, quant a l’ús de la traducció automàtica, no seré jo qui en parle malament! Però sempre cal repassar l’eixida d’un traductor, encara que siga tan bo com els que hem creat a la Universitat d’Alacant.

Jo pense que la pàgina està molt bé com està. I qui crega que amb la discriminació possitiva es fomenta l’us del valencià, està molt equivocat. S’incrementa l’us? clar que si, no hi ha més remei, però el que no s’incrementa és l’estima pel valencià entre els que no el tenen com a llengua materna, i això, pense que és ser un poc curt de mires.

Comments are closed.