Categories
Reflexiones personales

La tecnologia no és d’incumbència exclusiva dels tecnòlegs

La tecnologia no és d’incumbència exclusiva dels tecnòlegs
14 d’abril de 2011, “L’espai de”, Xarxa Vives d’Universitats

Sovint em conviden a parlar o escriure sobre la tecnologia en educació. I encara que sobre aquest tema podria estendre’m, hi ha molt escrit i molt bo, i explicat millor que jo podria fer-ho. Així que he capgirat els termes i en aquest cas reflexionaré sobre l’educació en tecnologia, que em preocupa molt més.
Les tecnologies de la informació han evolucionat vertiginosament en els últims temps. I encara que tenen molt a millorar (ubiqüitat, informació contextualitzada, interfícies naturals i senzillesa de maneig), no ens hem de preocupar, ja que els enginyers hi estan treballant. Els problemes greus que sorgeixen en aquest món digital no són tècnics, són intrínsecs a la naturalesa humana (delinqüència, seguretat, propietat intel·lectual, frivolitat, fiabilitat de la informació, etc). El veritable problema està en l’ús que es fa de la tecnologia. En un món fortament marcat per la tecnologies de la informació, ens hi hem d’implicar tots i no pensar que és una qüestió exclusiva dels tecnòlegs. Donaré uns quants exemples relacionats amb l’entorn universitari.
En l’àmbit de l’educació ens trobem el que he anomenat la paradoxa de les tecnologies digitals en l’educació, és a dir, que els nadius digitals són educats per bàrbars digitals o, en el millor dels casos, per immigrants digitals. Com els hem de preparar per a viure en un món que ens és aliè, que no comprenem o, pitjor encara, un món que temem?
En l’àmbit personal sempre ens hem preocupat per la nostra imatge. Però ara diem molt de nosaltres mateixos a través de la nostra presència en internet. La identitat digital o el jo digital és el rastre que anem deixant de tot el que fem i pengem en la xarxa. Els nostres fills són conscients de tot el rastre que estan deixant en la xarxa a l’abast de tothom, ara i en un futur?
En l’àmbit social ens trobem que volem aplicar als productes digitals les mateixes normes que als objectes físics. El concepte de la propietat intel·lectual i dels drets de còpia ha de ser àmpliament debatut i consensuat. El model de negoci dels creadors ha canviat. No podem permetre que els nostres fills se salten les lleis fent còpies pirates, però tampoc hem d’impedir-los que compartisquen les coses amb els altres. En un món tan egoista i de culte a la individualitat, els valors de la cooperació i de compartir amb la comunitat han de ser potenciats. Sí, ho confesse, sóc un pirata educatiu!
En l’àmbit cultural no permetem que s’enfronte el contingut global amb el local. Cal potenciar els dos aspectes, ja que no són contradictoris, sinó complementaris. Així va sorgir el nou terme glocal, fusió d’ambdues paraules, per a fer referència a pensar globalment i actuar localment. Les tecnologies de la informació han aplanat el món. I en aquest món global té més valor la cultura local. En qüestions de llengua, no cal optar pel català/valencià o per l’anglès. Cal apostar per una educació plurilingüe i intercultural. La veritable riquesa està en la diversitat, no en la uniformitat!
En l’àmbit lingüístic hem de defensar les llengües locals, però no solament en el món físic, sinó també en el món digital. És important que el nostre ordinador, que en aquest món “parla” per nosaltres, diga que som catalanoparlants. En la Universitat d’Alacant vam engegar una campanya amb la invitació navega en valencià perquè configurem els nostres ordinadors i navegadors web en català. En aquest món digital, els nostres ordinadors són la nostra veu: diguem-los com som!
En l’àmbit de les organitzacions, les decisions estratègiques relacionades amb les tecnologies de la informació (TI) no es poden deixar exclusivament en mans dels tècnics, han de ser assumides pel màxim òrgan de direcció. Però al mateix temps han de basar-se en els coneixements tècnics, la qual cosa implica que el màxim responsable de tecnologia ha d’estar en els consells de direcció. L’estratègia de les TI ha d’estar alineada amb l’estratègia de l’organització. Això es diu govern de les tecnologies de la informació, i en la CRUE treballem en un model de govern de les TI per a universitats (GTI4U), amb l’esperança que els siga útil. Les tecnologies de la informació estan cridades a convertir-se en un element estratègic per a la universitat!
Per a finalitzar, les universitats tenim davant un gran repte que hem d’afrontar ja: l’adaptació de les normatives al món digital. La manera de fer les coses ha canviat, i els estudiants ens demanen que les universitats ens actualitzem. La tecnologia no és una moda passatgera. ¿Serem capaços, per tant, d’atendre les expectatives, o continuarem pensant que tenim 500 anys d’història i que sabem fer les coses bé, i ens mantindrem així per molts anys més?
En resum, la tecnologia no és d’incumbència exclusiva dels tecnòlegs. En el món actual, afecta a tots i en tots els àmbits. Hem d’educar-nos tecnològicament, ja que, vulguem o no, ens movem en un món digital. Ha nascut un nou humanisme en el qual es combinen ciències, lletres i tecnologia. Els ciutadans del segle XXI han de conèixer aquest nou llenguatge i han d’estar educats en aquestes noves idees.

Març de 2011
Faraón Llorens
President de la Comissió de Llengua de la Xarxa Vives
Vicerector de Tecnologia i Innovació Educativa
Universitat d’Alacant

Categories
General

Identitat digital 2

Divendres passat 21 de maig de 20010, va tenir lloc en el saló d’actes de l’Escola Politècnica Superior de la Universitat d’Alacant, la I Jornada de Difusió de Programari Informàtic en Valencià. En la mateixa vaig participar donant una xarrada sobre “Identitat Digital”. Ací està la presentació que vaig utilitzar:

Està basada en el text que vaig escriure per a la publicació “cap i cua” i al que vaig fer referència en una entrada anterior (Identitat digital).

Categories
Reflexiones personales

Identitat digital

Identitat digital
Faraón Llorens
Vicerector de Tecnologia i Innovació Educativa
capicua
Número 16, abril/maig 2010

De xicotet el meu pare em va inculcar que havia de forjar-me una reputació. I una vegada aconseguida, cuidar-la. Tot el que fem afecta la nostra forma de ser i condiciona com ens veuen i perceben els altres. Tot va formant la nostra identitat. Tant els trets innats com els que anem adquirint amb el temps determinen la nostra identitat. Podríem dir que la identitat és aquell conjunt de trets propis d’un individu o d’una col·lectivitat que el caracteritza enfront dels altres. Actualment, ens movem tant en el món físic com en el virtual i, per tant, el concepte d’identitat s’estén i s’amplia als dos àmbits i apareix el concepte d’identitat digital. És a dir, per identitat digital hem d’entendre els trets que ens caracteritzen en un mitjà de transmissió digital.
Des del punt de vista tècnic, en parlar d’identitat digital ens centrem en els processos que ens serveixen per a verificar les dades que identifiquen a un individu, açò és, l’autenticació i les eines i tecnologies associades (contrasenyes, certificats digitals, targetes intel·ligents, paràmetres biomètrics, etc.). En Internet, com a mitjà obert al qual accedeixen milions de persones, el concepte d’identificació digital adquireix més complexitat. Al principi, en Internet, com a xarxa d’ordinadors que és, la identificació corresponia a les màquines interconnectades. I amb el nom d’usuari i la contrasenya bastava per a identificar-nos les persones, ja que pràcticament l’ús que en fèiem es limitava al compte de correu electrònic. Però la quantitat de serveis que ara s’ofereixen a través de la xarxa obliguen a mantenir múltiples usuaris/contrasenyes, amb la dificultat de gestió que això comporta i el consegüent risc per a la seguretat. Però la tecnologia, al mateix temps que ens planteja el problema, ens proporciona les solucions (DNI electrònic i autoritats de certificació).
Com a tecnòleg tinc clar que el repte de la tecnologia és permetre’ns fer coses cada vegada més complexes d’una manera senzilla. I, encara que queda molt per millorar, els enginyers farem el nostre treball. El veritable repte no és tecnològic, és social i té a veure amb la naturalesa humana. Els veritables problemes no estan relacionats amb la tecnologia, sinó amb l’ús que se’n fa (seguretat davant atacs premeditats, redefinició de la propietat intel·lectual, control de la qualitat de la informació, etc.).
Però més enllà del concepte tècnic d’identitat digital, del que m’interessa parlar és del concepte social d’identitat, ja que no únicament hem d’identificar-nos quan fem transaccions. Els éssers humans, en les nostres relacions habituals, necessitem identificar-nos. La web 2.0 i les tecnologies que hi estan associades, amb les eines que ens proporcionen i ens permeten una major participació en la creació de continguts de la xarxa (blogs, xarxes socials, YouTube, Flicker, etc.) ens fan anar un pas més enllà del concepte d’identitat digital i de la gestió del “jo digital”. Tot el que anem fent i penjant en la xarxa va deixant rastre. I qualsevol hi pot accedir, ara i en un futur.
Però, a més a més, no únicament ens identifica el que diem nosaltres explícitament. També ho fa el que diuen i pengen uns altres sobre nosaltres. I també el que no diem. Per exemple, si mirem el nom del compte de correu de la majoria d’adolescents podrem saber la seua edat. Com? Doncs el número que hi figura és quasi sempre el seu any de naixement (comproveu-ho). Però també tenim el que es pot deduir del que fem. Per exemple, Amazon em recomana sempre llibres que m’interessen. Com ho fa? Doncs té un perfil dels meus gustos a través dels llibres que he comprat o que he consultat amb anterioritat, i em recomana els llibres que han adquirit persones que tenen un gust similar al meu. I què no es podrà extraure d’analitzar les despeses de la nostra targeta de crèdit? Por em fa pensar-ho…
Evidentment, la nostra identitat lingüística també forma part de la nostra identitat digital. Com a creadors de continguts podem optar per crear-los en català. Però, a més, quan naveguem per Internet també podem identificar-nos com a catalanoparlants. Quan ens movem en el món digital l’ordinador és el que parla per nosaltres i en nom nostre. Per això, és tan important que configurem adequadament la nostra màquina. És la nostra targeta de presentació. Ja hi ha una bona quantitat de programes i sistemes operatius amb versions en català. Els sistemes de codi obert són més proclius a disposar de versions en català de qualitat; els productes propietaris depenen de les seues polítiques comercials i, en aquest sentit, es mouen per paràmetres econòmics i de quotes de mercat. És important que el nostre ordinador conega la llengua en la qual ens relacionem. Especialment la llengua de preferència del navegador. Quan naveguem hem de donar el missatge que naveguem en català. Si fem la petició de servei de les pàgines web en català, encara que no hi haja aquesta versió, hi quedarà constància de la nostra preferència lingüística.Si no sabeu com configurar la llengua predeterminada de navegació, en la pàgina web Navega en valencià (http://spv.ua.es/va/navega-en-valencia.html) trobareu explicat com fer-ho.

Faraón Llorens
Març de dos mil deu

Categories
General Reflexiones personales

Programari i planificació lingüística

Fa uns mesos, amb motiu de la renovació de la pàgina principal de la web institucional de la Universitat d’Alacant, com a responsable de tecnologia i, a més, de política lingüística de la Universitat, vaig prendre una decisió que considerava que era la més convenient i que apuntava al futur: que la pàgina principal de la Universitat d’Alacant no tinguera un idioma per defecte sinó que es mostrara en la llengua en la qual l’usuari tinga configurat del navegador. Va haver-hi certa revolada i una reacció contrària, enarborant la defensa del valencià. Açò em va portar a escriure unes reflexions personals (Per favor, que ningú decidisca per mi). I encara que quan prenc una decisió és perquè ho tinc clar, sempre em queda el dubte de si he fet el correcte.
Avui m’han fet arribar el vídeo i la presentació de la conferència “Programari i planificació lingüística” que Marc Belzunces, membre de Softcatalà, va impartir en la sessió “Glocalització i noves tecnologies” en les jornades “Llengua i acollida. Responsabilitat social a tres bandes” de la Càtedra UNESCO de l’Institut d’Estudis Catalans. La podeu trobar en: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/154600

Es molt interessant l’anàlisi que fa de la situació del català en les tecnologies i molt important la reflexió que fa sobre la configuració de la llengua del navegador. L’aposta de futur passa per la campanya “Navega en valencià”.

Ací teniu la presentació completa:

Vaig a transcriure alguns textos de la presentació:
(Diapositiva 2)
Quin és el multilingüisme desitjable?
1.- Que l’usuari pugui triar la llengua en qualsevol circumstància, sense restriccions.
2.- Que cada comunitat lingüística decideix què té en la seva llengua i què no té. S’avantposen els interessos de la comunitat lingüística a d’altres (comercials, multinacionals, estatals…).
3.- Que totes les llengües (tots els usuaris) rebin el mateix tractament, sense jerarquies
Resumint, llibertat de tria

(Diapositiva 12)
El sistema educatiu ha d’educar en la capacitat de tria, primer, i en la tria del català com llengua central, després.
(Diapositiva 13)
Qualsevol política lingüística s’ha de basar en els principis del multilingüisme desitjable: llibertat de tria com a individu i comunitat lingüística.

Categories
Reflexiones personales

Per favor, que ningú decidisca per mi

Que ningú decidisca per mi, per favor.
En la primera etapa de la meua vida, un senyor, pensant que els espanyols no sabíem el que era bo per a nosaltres, va decidir que ell i els seus, que il·luminats per déu estaven en possessió de la veritat, prendrien totes les decisions que foren necessàries, i tot pel meu bé. Entre aqueixes decisions estava la que, per a que tots els espanyols ens entenguérem, havíem de parlar una mateixa llengua, el castellà. Fins a ací bé. El problema és que a més va voler eliminar les altres llengües que es parlaven a Espanya. I a resultes d’això, jo que, estava per al mig, em vaig veure que paradoxalment sent un xiquet que treia molt bones notes en el col·legi era analfabet en la llengua que utilitzava per a relacionar-me amb la meua família i amics, i en general, en tots els àmbits de la meua vida social, a excepció de l’aula del col·legi. Afortunadament vivia a Alcoi on el valencià va mantenir el seu ús social. En aquesta situació, la pàgina principal del lloc web de la Universitat d’Alacant hauria d’estar exclusivament en castellà.
Ara, ja d’adult em trobe altra vegada al mig, i alguns senyors, que també es creuen en possessió de la veritat, aquesta vegada per a defensar la postura contrària, però utilitzant insults i mentides, exigeixen que la pàgina principal del lloc web de la Universitat d’Alacant estiga en valencià.
Però estem en l’any 2009 i el món és digital, global, mòbil, obert, connectat i personalitzable. I en aquest món global i obert, la pàgina web d’una universitat ha de tenir la pretensió de ser un aparador internacional de la mateixa. Per a això seria adequat que estiguera en diversos idiomes estrangers. Com a mínim en anglès, que s’ha convertit en “llengua franca”. Fins i tot algunes universitats han apostat pel xinès, com idioma de futur. Pensant en la potencial audiència d’àmbit mundial, la pàgina principal del lloc web de la Universitat d’Alacant hauria d’estar en anglès.
Afortunadament, el món actual té altra qualitat. Gràcies a la tecnologia moltes coses són fácilment personalitzables. I així, la pàgina web principal de la Universitat d’Alacant no té perquè tenir un idioma per defecte. Ni aqueixa decisió l’ha de prendre ningú, sols que l’usuari que accedeix a ella. Per això, el servidor del web de la UA, davant la demanda de servir www.ua.es pregunta a la persona que està accedint, a través del seu navegador, en quin idioma prefereix que li mostre la informació. Així, quan un ciutadà xinès accedisca a la web de la UA la mostrarà en anglès (ja que de moment no la tenim en xinès). Quan accedisca a ella un britànic també la mostrarà en anglès. A un argentí la mostrarà en castellà. A una persona que accedisca des de Salamanca la mostrarà en castellà i si accedeix des de Catalunya la mostrarà en valencià (català). I quan un valencià, en aquest cas jo, accedisc me la mostra en valencià, ja que el meu ordinador sap que aqueixa és la llengua que utilitze i li he dit al navegador que quan em mostre la informació de qualsevol web, en primer lloc m’ho oferisca en valencià (català), si no en castellà i finalment en anglès. En tot cas, una vegada mostrada la pàgina principal del lloc web de la Universitat d’Alacant, sempre podré canviar-la explícitament a través de les opcions lingüístiques que apareixen en la part superior.

Per a mi hi ha un principi irrenunciable: la llibertat individual. Evidentment la meua llibertat individual acaba on comencen les llibertats individuals dels altres. Fins i tot comprenc que anteposant el benefici de la comunitat al benefici de l’individu, en alguns casos es prenguen decisions en nom dels altres. Però que siguen les mínimes i les estrictament necessàries.

Doncs simplement això, que ningú decidisca per mi, per favor.

Categories
General

Convocatoria de ayudas para la elaboración de materiales en valenciano

Hoy, 10 de febrero de 2009, se han publicado en el Boletín Oficial de la Universidad de Alicante (BOUA) dos convocatorias de ayudas para la elaboración de materiales en valenciano. Estas convocatorias recomiendan u obligan a la inclusión de los materiales resultantes en el Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante (RUA):

Convocatoria de ayudas para elaborar tesis, proyectos de final de carrera, memorias de licenciatura y memorias de investigación en valenciano (2007-2012).

En uno de los puntos de esta convocatoria “se recomienda la edición de los trabajos becados en el Repositorio Institucional de la Universidad (RUA)“.

Convocatoria de becas 2009 para la elaboración de materiales docentes en valenciano.

En esta convocatoria se señala que ” los materiales becados se tendrán que editar en el RUA (Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante)“.