Categories
divulgació

L’espectacle al cel nocturn

Teniu la sort de poder veure el cel nocturn des de la vostra casa? Si la resposta és afirmativa, doncs teniu una cita durant les pròximes nits per a observar un ball de planetes (si eś que no l’heu observat encara). Els objectes més brillants al cel en aquests dies, a més de la Lluna, són Júpiter i Venus. Si algú ha sentit curiositat i ha tingut la sort d’observar-lo, s’haurà adonat que Júpiter, Venus i la Lluna han fet un ball de posicions en el cel i alineacions molt boniques per a fotografiar.

Doncs bé, en els pròxims dies Júpiter i Venus s’aproximaran i quasi se superposaran en el cel nocturn el proper 12 i 13 de març. Una simulació d’aquest moviment es pot veure en l’adreça següent: el ball de Júpiter i Venus.

Categories
divulgació

Les tempestes solars

L’activitat solar és un dels camps d’investigació de l’astrofísica que és fonamental per a la predicció de les tempestes solars. La importància és deguda a la interacció d’aquesta radiació solar amb els satèl·lits de comunicacions (GPS, mòbils, estació espacial internacional, telescopis espacials, etc.) que pot afectar al funcionament de la tecnologia utilitzada. Gràcies al camp magnètic terrestre estem protegits de les partícules més energètiques que, d’aquesta manera, no arriben a la superfície terrestre.

De fet, la Agència Espacial Europea (ESA en l’acrònim anglés) desenvolupa la missió espacial Solar Orbiter que té previst llançar durant l’any 2017. Aquest satel·lit arribarà més a prop que mai del Sol i permetrà l’estudi dels pols solars així com entendre el camp magnètic solar. Voleu conèixer alguna cosa més? Doncs bé, ací teniu algunes notícies i enllaços.

  1. La tempesta solar del dijous 8 de març de 2012.
  2. Les grans flamarades solars en direcció cap a la Terra (8 de març de 2012).
  3. La tempesta solar provoca interferències en les comunicacions (10 de març de 2012).
  4. Abans de la missió Solar Orbiter l’ESA i la NASA llançaren l’observatori solar i heliosfèric (SOHO en l’acrònim anglés) que suposà un gran avanç en el coneixement de l’estrella que ens permet viure en el planeta.
  5. El Telescopi Solar Europeu (EST en l’acrònim anglés) és un projecte on participen 29 institucions més altres 9 en col·laboració de 15 països.
  6. Altres xarxes d’investigació solar es poden trobar a l’Institut Astrofísic de Canàries (IAC).
Categories
divulgació

La partícula de Déu o el bosó de Higgs

Fa més de 50 anys, el físic britànica Peter Higgs postulà l’existència d’una partícula l’acció de la qual generaria la massa (la propietat que fa que els objectes tinguen pes en presència d’un camp gravitatori). Els bosons de Higgs crearien un camp que, interaccionant amb les altres partícules, els donaria la propietat de tindre massa. Això constitueix la teoria més fonamental de la física del segle XXI: el Model Estàndard.

Doncs bé, l’objectiu dels grans acceleradors de partícules com el Gran Col·lisionador d’Hadrons (LHC, en les seues sigles en anglés) situat al Laboratori Europeu de Física de Partícules (CERN), a Ginebra (Suïssa). El gran col·lisionador Tevatron, al laboratori nord-americà Fermilab, a prop de Chicago, és el rival de l’LHC per a detectar el bosó de Higgs.

Voleu conèixer alguna cosa més? Ací teniu algunes notícies aparegudes en mitjans de comunicació generals: