Tag: Elda

Categories
Capítols de llibres Llibres

La FICIA d’Elda

Referència:

BERNABEU MAESTRE, JOSÉ M. La industria del calzado en el Valle del Vinalopó. 1ª edición. Departamento de Geografía, Universidad de Valencia: Cooperativa Caja de Crédito de Petrel, Ayto de Petrel, F.I.C.I.A., 1976. ISBN: 84-600-0554-2

Comentari:

La FICIA (Feria Internacional del Calzado e Industrias Afines) fou una fira del calçat que s’organitzava a Elda, i que es va fundar amb l’objectiu de mostrar als mercats exteriors els productes del calçat d’aquest municipi i de la Vall del Vinalopó. Aquesta fira concentrava l’oferta de calçat en un punt i una data determinada, fet que podia aprofitar el client extranger per a adquirir una idea ràpida d’aquestes indústries en un temps curt. El cost d’organitzar esta espècie de fira era relativament baix si tenim en compte el que haguera costat la seua promoció en mercats exteriors.

LA FICIA va arreplegar entre 1961 i 1969 un cent milions de pessetes per uns deu milions en gastos. A la FICIA hi aportaren el 1969 quant a participació en la fira, un 20 % Elda, seguida per Elx (13,9 %) i Petrer (3,5%), mentre que la participació en esta fira dels municipis de la Província d’Alacant en total ascendí al 44 %, seguida per Barcelona (11 %), València (5 %) i les Balears (4,6 %).

Cartell de la FICIA
Categories
Capítols de llibres Llibres

Producció del calçat als anys 70

Referència:

BERNABEU MAESTRE, JOSÉ M. La industria del calzado en el Valle del Vinalopó. 1ª edición. Departamento de Geografía, Universidad de Valencia: Cooperativa Caja de Crédito de Petrel, Ayto de Petrel, F.I.C.I.A., 1976. ISBN: 84-600-0554-2

Comentari:

A l’any 1970, la productivitat mitjana del calçat a la Vall del Vinalopó era de 5 a 5,5 parells per operari/dia, aumentant esta mtijana a Elx que se situava al voltant dels 6 a 6,5 parells per operari/dia. Segons el “Servicio Sindical de Estadística” en aquest any es produiren a Espanya uns 130 milions de parells per a 52747 empleats, amb una productivitat d’uns 8,2 parells operari/dia (7,6 parells en la producció en sèrie, 31,0 en calçat textil, i 1,2 en calçat artesanal). Segons aquesta font hi eren empleats en aquest sector 31163 homes per 18183 dones, encara que cal suposar que era prou més important el seu nombre.

Podem dir que a l’any 1970 la zona més productiva de la Vall del Vinalopó, fou l’àrea d’Elx, amb la producció de 36,6 milions de parells, seguida per l’àrea de Elda-Petrer-Monòver-Sax, amb 18,7 milions, i Villena amb la produció d’uns 5 milions de parells, el que suposa que a la Vall del Vinalopó es produiren 55,3 milions de parells, suposant el 42,54 % de la producció total espanyola.

Categories
Recursos electrònics

Elda: Ciudad europea del calzado

Referència:

Ideas para cambiar Elda. Ciudad europea del calzado [en línea]. 18/04/2011 [consulta: 18/01/2012]. Disponible en: http://eldacambia.blogspot.com/2011/04/ciudad-europea-del-calzado.html

Comentari:

Utòpic article en el qual es tracta un tema de gran interès, l’establiment d’una sèrie de llaços entre ciutats de l’àmbit europeu dedicades també a la indústria del calçat. Amb aquesta idea es pretén modernitzar el sector sabater de la ciutat d’Elda mitjançant la unió de diferents empreses sabateres europees per a posar en comú avanços tecnològics i estudis de I+D amb l’objectiu de fer front a la fort competència oriental i crear un distintiu de calçat de qualitat reconegut a tot el món.

Categories
Capítols de llibres Llibres

Producte i mercat

Referència:

YBARRA, Josep Antoni. El calzado en el Vinalopó, entre la continuidad y la ruptura. (Begoña SAN MIGUEL, Jorge HURTADO, Mª Jesús SANTA MARÍA). 1ª Edició. Universitat d’Alacant: Ayto de Elche; I.D.E.L.S.A; Ayto de Petrer, 2004.

Comentari:

Les produccions de la Vall del Vinalopó, segons el tipus de calçat, tenen un mercat o altre. Mentre que la ciutat de Villena està especialitzada en la fabricació de sabates per a xiquets i en menor grau, calçat ortopèdic per a un mercat nacional, les ciutats d’Elx i Elda es troben especialitzades en la fabricació de sabates de temps lliure i calçat per a dona d’alta qualitat, però amb un mercat molt més ampli, un mercat a nivell internacional.

 

Categories
Capítols de llibres Llibres

Elda, destí dels immigrants

Referència:

YBARRA, Josep Antoni. El calzado en el Vinalopó, entre la continuidad y la ruptura. (Begoña SAN MIGUEL, Jorge HURTADO, Mª Jesús SANTA MARÍA). 1ª Edició. Universitat d’Alacant: Ayto de Elche; I.D.E.L.S.A; Ayto de Petrer, 2004.

Comentari:

Els immigrants, sobretot llatinoamericans (colombians i equatorians en la seua majoria) experts en el sector, cerquen oportunitats de treball en el calçat. Un del destins favorits d’aquests és la ciutat d’Elda. En les fàbriques de la localitat, en algun moment ha treballat un o dos estrangers però sempre períodes de temps breus. Malgrat això, la gran majoria aquests estrangers desenvolupen el seu treball, malauradament sota contractes verbals, sota la economia submergida.

Font: INE - La Població d'Elda al 2006.
Categories
Recursos electrònics

Museu del calçat d’Elda

Referència:

Museo del Calzado. Ayuntamiento de Elda, 2002[consulta: 13-01-2012]. Disponible en: http://www.museocalzado.com/index.php

Comentari:

El museu del calçat d’Elda és de gran importància, ja que arreplega tota la història del sector. Aquest museu conta amb sales d’exposició, tan permanents com temporals, on s’exposen gran varietat de coleccions de calçat i maquinària.

Interessant exposició de calçat al Museu
Categories
Capítols de llibres Llibres

El treball ocult

Referència:

YBARRA, Josep Antoni. El calzado en el Vinalopó, entre la continuidad y la ruptura. (Begoña SAN MIGUEL, Jorge HURTADO, Mª Jesús SANTA MARÍA). 1ª Edició. Universitat d’Alacant: Ayto de Elche; I.D.E.L.S.A; Ayto de Petrer, 2004.

Comentari:

La economia submergida és un dels pilars més important sobre el qual descansa la industria del calçat. Aquesta economia informal, que produeix productes legals, eludeix a les institucions competents i el seu reglament. A la ciutat d’Elx, la forma més generalitzada d’ ocultament són els treballs realitzats a casa o en tallers però també ho és la no declaració de les hores extra treballades. Molt lluny de poder sorprendre aquesta situació, la realitat és que aquesta economia oculta és molt comú a la ciutat d’Elx.

A la ciutat d’Elda hi ha un ocultament enorme principalment amb l’ ocultament de part de les nòmines per a reduir costos. Altres formes d’ ocultament són els treballs a casa o a tallers, la no declaració de les hores extres i els contractes rotatoris.