Categories
Capítols de llibres Llibres

Exportació del calçat espanyol

Referència:

BERNABEU MAESTRE, JOSÉ M. La industria del calzado en el Valle del Vinalopó. 1ª edición. Departamento de Geografía, Universidad de Valencia: Cooperativa Caja de Crédito de Petrel, Ayto de Petrel, F.I.C.I.A., 1976. ISBN: 84-600-0554-2

Comentari:

Entre les zones d’eixida del calçat espanyol per a la seua exportació a altres mercats, podem destacar el port d’Alacant i l’aeroport de l’Altet, que cobren gran importància degut a que gran part de la producció del calçat espanyol es dona a aquesta província, i que fou motivat sobre tot per la fundació de la FICIA el 1963, passant de tindre un 10,4 % de l’exportació total espanyola el 1964 al 42,2 % el 1972. Alacant es seguida com a zona d’exportació del calçat, per Palma, que suposava a l’any 1972 un 9 % en l’exportació d’aquest producte, Barcelona, que concentra l’exportació del calçat produit a la Vall de l’Ebre, i València que exporta la producció de la seua província i part de la de Castelló de la Plana, on la Vall d’Uixó destaca com un gran centre en la producció del calçat.

Categories
Capítols de llibres Llibres

La FICIA d’Elda

Referència:

BERNABEU MAESTRE, JOSÉ M. La industria del calzado en el Valle del Vinalopó. 1ª edición. Departamento de Geografía, Universidad de Valencia: Cooperativa Caja de Crédito de Petrel, Ayto de Petrel, F.I.C.I.A., 1976. ISBN: 84-600-0554-2

Comentari:

La FICIA (Feria Internacional del Calzado e Industrias Afines) fou una fira del calçat que s’organitzava a Elda, i que es va fundar amb l’objectiu de mostrar als mercats exteriors els productes del calçat d’aquest municipi i de la Vall del Vinalopó. Aquesta fira concentrava l’oferta de calçat en un punt i una data determinada, fet que podia aprofitar el client extranger per a adquirir una idea ràpida d’aquestes indústries en un temps curt. El cost d’organitzar esta espècie de fira era relativament baix si tenim en compte el que haguera costat la seua promoció en mercats exteriors.

LA FICIA va arreplegar entre 1961 i 1969 un cent milions de pessetes per uns deu milions en gastos. A la FICIA hi aportaren el 1969 quant a participació en la fira, un 20 % Elda, seguida per Elx (13,9 %) i Petrer (3,5%), mentre que la participació en esta fira dels municipis de la Província d’Alacant en total ascendí al 44 %, seguida per Barcelona (11 %), València (5 %) i les Balears (4,6 %).

Cartell de la FICIA
Categories
Capítols de llibres Llibres

Producció del calçat als anys 70

Referència:

BERNABEU MAESTRE, JOSÉ M. La industria del calzado en el Valle del Vinalopó. 1ª edición. Departamento de Geografía, Universidad de Valencia: Cooperativa Caja de Crédito de Petrel, Ayto de Petrel, F.I.C.I.A., 1976. ISBN: 84-600-0554-2

Comentari:

A l’any 1970, la productivitat mitjana del calçat a la Vall del Vinalopó era de 5 a 5,5 parells per operari/dia, aumentant esta mtijana a Elx que se situava al voltant dels 6 a 6,5 parells per operari/dia. Segons el “Servicio Sindical de Estadística” en aquest any es produiren a Espanya uns 130 milions de parells per a 52747 empleats, amb una productivitat d’uns 8,2 parells operari/dia (7,6 parells en la producció en sèrie, 31,0 en calçat textil, i 1,2 en calçat artesanal). Segons aquesta font hi eren empleats en aquest sector 31163 homes per 18183 dones, encara que cal suposar que era prou més important el seu nombre.

Podem dir que a l’any 1970 la zona més productiva de la Vall del Vinalopó, fou l’àrea d’Elx, amb la producció de 36,6 milions de parells, seguida per l’àrea de Elda-Petrer-Monòver-Sax, amb 18,7 milions, i Villena amb la produció d’uns 5 milions de parells, el que suposa que a la Vall del Vinalopó es produiren 55,3 milions de parells, suposant el 42,54 % de la producció total espanyola.

Categories
Audiovisuals Recursos electrònics

Los trabajadores de la industria del calzado de Elche

Referència:

SAN MIGUEL DEL HOYO, Begoña. Los trabajadores de la industria del calzado de Elche: cambios en las condiciones de vida y de trabajo (1960-1997) [en línea]. Universitat d’Alacant: 1998 [Consulta: 18/01/2012]. Format pdf, grandaria del fitxer 21,4 MB. Disponible en:http://rua.ua.es/dspace/handle/10045/4000

Comentari:

Tesi doctoral de Begoña san Miguel  que ens exposa en profunditat el resultat de la seua àrdua investigació sobre el calçat en la ciutat d’Elx. Aquest estudi compta amb diversos apartats que tracten sobre la evolució que ha experimentat el sector i fruit d’això el gran boom demogràfic que va tindre lloc amb la arribada d’immigrants de moltes parts d’Espanya i de l’estranger.

Categories
Articles de revistes Recursos electrònics Revistes

El desarrollo de la industria del calzado en Villena

Referència:

MARTINEZ PUCHE, Antonio. El desarrollo de la industria del calzado en Villena (Alicante). Un complemento a la evolución y origen del calzado en el corredor del Vinalopó (1823-1936). Investigaciones geográficas [en línea]. Universitat d’Alacant, 1999, nº 21 [consulta: 18/01/2012]. ISSN:0213-4691

Disponible en: http://rua.ua.es/dspace/handle/10045/410

Comentari:

Important estudi que exposa de forma fidedigna l’origen, evolució i consolidació del calçat a la Vall del Vinalopó i sobretot aprofundeix en els factors claus que van afavorir el desenvolupament d’aquesta industria a la localitat de Villena.

Indústria villenense de calçat "Guillén"

 

 

 

 

Categories
Recursos electrònics

Elda: Ciudad europea del calzado

Referència:

Ideas para cambiar Elda. Ciudad europea del calzado [en línea]. 18/04/2011 [consulta: 18/01/2012]. Disponible en: http://eldacambia.blogspot.com/2011/04/ciudad-europea-del-calzado.html

Comentari:

Utòpic article en el qual es tracta un tema de gran interès, l’establiment d’una sèrie de llaços entre ciutats de l’àmbit europeu dedicades també a la indústria del calçat. Amb aquesta idea es pretén modernitzar el sector sabater de la ciutat d’Elda mitjançant la unió de diferents empreses sabateres europees per a posar en comú avanços tecnològics i estudis de I+D amb l’objectiu de fer front a la fort competència oriental i crear un distintiu de calçat de qualitat reconegut a tot el món.

Categories
Audiovisuals Recursos electrònics

La industria de componentes de calzado en Elche

Referència:

Kiu Comunicación. La industria de componentes de calzado en Elche [en línea]. Elche: KIU, Març de 2006 [Consulta: 17/01/2012]. Format pdf, grandaria del fitxer 1,20 MB. Disponible en: http://economiaelche.com/file_download/37

Comentari:

En aquesta monografia s’exposa la evolució del sector de components per al calçat en la ciutat d’Elx, els factors que estimulen el canvi i les accions que es deurien dur a terme per a consolidar la indústria, així com les aportacions tècniques i de innovació que han tingut lloc al sector.

Categories
Audiovisuals Recursos electrònics

El calzado en Elche

Referència:

Kiu Comunicación. El calzado en Elche [en línea]. Elche: KIU, 17/06/2005 [Consulta: 17/01/2012]. Format pdf, grandaria del fitxer 373 KB. Disponible en: http://economiaelche.com/file_download/8

Comentari:

Interessant monografia on es fa un exhaustiu anàlisi sobre la situació de canvi que està vivint el calçat il·licità degut a diversos factors que donen lloc al desenvolupament de noves estratègies de marketing que puguen permetre a les empreses continuar sent competitives.

Categories
Capítols de llibres Llibres

Producte i mercat

Referència:

YBARRA, Josep Antoni. El calzado en el Vinalopó, entre la continuidad y la ruptura. (Begoña SAN MIGUEL, Jorge HURTADO, Mª Jesús SANTA MARÍA). 1ª Edició. Universitat d’Alacant: Ayto de Elche; I.D.E.L.S.A; Ayto de Petrer, 2004.

Comentari:

Les produccions de la Vall del Vinalopó, segons el tipus de calçat, tenen un mercat o altre. Mentre que la ciutat de Villena està especialitzada en la fabricació de sabates per a xiquets i en menor grau, calçat ortopèdic per a un mercat nacional, les ciutats d’Elx i Elda es troben especialitzades en la fabricació de sabates de temps lliure i calçat per a dona d’alta qualitat, però amb un mercat molt més ampli, un mercat a nivell internacional.

 

Categories
Articles de revistes Audiovisuals Recursos electrònics

Un paseo por la historia del calzado en Elche

Referència:

Viajero Inteligente. Eventos [en línea]. 18/09/2011 [consulta: 17/01/2012]. Disponible en: http://www.viajerointeligente.com/exposicion-un-paseo-por-la-historia-del-calzado-en-elche/

Comentari:

Article testimoni de l’enriquidora exposició sobre la història del calçat a la ciutat d’Elx que va tindre lloc al centre comercial l’Aljub entre els mesos de setembre i octubre de 2011. Aquesta exposició tant de fotografies com  d’objectes de gran valor originals de la ciutat,  ens fa un viatge en el temps cap als origens del sector al segle XIX i a les primeres fàbriques del segle XX.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/bkD0ATNdRgA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Categories
Recursos electrònics

Antonio Ripoll Selva

Referència:

Memoria digital de Elche. Biografías [en línea]. Martes 28/12/2010 14:08 horas  [consulta: 17/01/2012]. Disponible en: http://www.elche.me/biografia/ripoll-selva-antonio-0

Comentari:

Atraient article biogràfic elaborat per Miguel Ors Montenegro, llicenciat en periodisme i professor a la Universitat Miguel Hernández d’Elx, que conta la història d’un dels primers empresaris il·licitans dedicats a la indústria del calçat i el procés de fundació de la empresa Ripoll Hermanos & cia.

Font: Arxiu Miguel Ors
Categories
Capítols de llibres Llibres

Elda, destí dels immigrants

Referència:

YBARRA, Josep Antoni. El calzado en el Vinalopó, entre la continuidad y la ruptura. (Begoña SAN MIGUEL, Jorge HURTADO, Mª Jesús SANTA MARÍA). 1ª Edició. Universitat d’Alacant: Ayto de Elche; I.D.E.L.S.A; Ayto de Petrer, 2004.

Comentari:

Els immigrants, sobretot llatinoamericans (colombians i equatorians en la seua majoria) experts en el sector, cerquen oportunitats de treball en el calçat. Un del destins favorits d’aquests és la ciutat d’Elda. En les fàbriques de la localitat, en algun moment ha treballat un o dos estrangers però sempre períodes de temps breus. Malgrat això, la gran majoria aquests estrangers desenvolupen el seu treball, malauradament sota contractes verbals, sota la economia submergida.

Font: INE - La Població d'Elda al 2006.
Categories
Recursos electrònics

Aranzels al calçat asiàtic

Referència:

Economía Elche. Noticias [en linia] 28-03-2008 [consulta: 13-01-2012]. Disponible en: http://economiaelche.com/noticias/604/nuevos-aranceles-contra-el-calzado-asiatico

Comentari:

Davant dels baixos costos de producció de països com la Xina i Vietnam, les empreses il·licitanes demanen la imposició d’aranzels per a aquests productes. Per tant la Confederació Europea del Calçat va estar preparant un procediment antidumping contra aquest mercat, ja que la indústria local i nacional està sent danyada.

 
Categories
Recursos electrònics

Museu del calçat d’Elda

Referència:

Museo del Calzado. Ayuntamiento de Elda, 2002[consulta: 13-01-2012]. Disponible en: http://www.museocalzado.com/index.php

Comentari:

El museu del calçat d’Elda és de gran importància, ja que arreplega tota la història del sector. Aquest museu conta amb sales d’exposició, tan permanents com temporals, on s’exposen gran varietat de coleccions de calçat i maquinària.

Interessant exposició de calçat al Museu
Categories
Capítols de llibres Llibres

Les modalitats del treball submergit

Referència:

YBARRA, Josep Antoni. El calzado en el Vinalopó, entre la continuidad y la ruptura. (Begoña SAN MIGUEL, Jorge HURTADO, Mª Jesús SANTA MARÍA). 1ª Edició. Universitat d’Alacant: Ayto de Elche; I.D.E.L.S.A; Ayto de Petrer, 2004.

Comentari:

El treball submergit al sector del calçat respon a tres modalitats. La primera d’aquestes és el treball que es desenvolupa a les fàbriques sabateres, on els treballadors i treballadores s’incorporen sense contracte escrit, simplement amb un acord verbal entre aquests i l’empresa. Aquest acord es caracteritza per la seua debilitat, ja que pot donarse per acabat en qualsevol moment i en ocasions sense cap motiu.

La segona modalitat és aquella que es desenvolupa als tallers de calçat, que solen estar especialitzat en una fase del procés productiu i quasi sempre són clandestins.

Pel que fa a la última modalitat, és la que es desenvolupa als propis domicilis de les treballadores, les quals acabat el treball donen el producte semielaborat a un intermediari per al seu posterior acabat. Aquesta modalitat és la més freqüent.

Categories
Llibres

Sorgiment de la indústria espardenyera a Elx

Referència:

VICENTE LÓPEZ, Orlando. D’Ilici a Elx. Una aventura de 2.500 anys d’historia. (Manuel GONZÁLEZ, David GÓMEZ, Carlos VALERO). 1ª Edició. Elx: Ajuntament d’Elx, 2006. ISBN.: 84-89479-81-1

Comentari:

A finals del segle XIX va començar a créixer a la ciutat d’Elx la indústria espardenyera, com a conseqüència de les innovacions tècniques i de materials.

Gran part de les empreses d’aquest sector eren menudes, i s’encarregaven de la preparació dels materials i de la realització de l’acabat final de les espardenyes, mentre que les fases de producció intermèdies les duïen a terme els treballadors en les seues cases.

Les jornades de treball eren llargues i els salaris baixos. Treballaben tota la setmana excepte el diumenge. La situació va millorar en part amb la introducció de la màquina de cosir “singer”.

Les dones treballaven sobretot en l’aparat i el cosit de les espardenyes i feien tantes hores com els homes encara que cobraven la meitat.

Pel que fa als xiquets començaven a treballar molt prompte, fins i tot abans de fer els deu anys, i se’ls pagava quatre vegades menys que als adults.

 

Categories
Capítols de llibres Llibres

Procés de producció

Referència:

YBARRA, Josep Antoni. El calzado en el Vinalopó, entre la continuidad y la ruptura. (Begoña SAN MIGUEL, Jorge HURTADO, Mª Jesús SANTA MARÍA). 1ª Edició. Universitat d’Alacant: Ayto de Elche; I.D.E.L.S.A; Ayto de Petrer, 2004.

Comentari:

Una de les mesures de les empreses, tant il·licitanes com a nivell nacional, contra la competencia asiàtica, és la fragmentació de la cadena productiva en petites empreses especialitzades en una o més fases de muntatge de les peces de la sabata, posant èmfasi en la valoració de la qualitat i la exclusivitat d’aquest calçat, i en la reducció dels costos de producció amb unes roïnes condicions de treball i amb el treball en negre o no declarat.

Fase de la cadena de producció
Categories
Capítols de llibres Llibres

La dona i el calçat

Referència:

YBARRA, Josep Antoni. El calzado en el Vinalopó, entre la continuidad y la ruptura. (Begoña SAN MIGUEL, Jorge HURTADO, Mª Jesús SANTA MARÍA). 1ª Edició. Universitat d’Alacant: Ayto de Elche; I.D.E.L.S.A; Ayto de Petrer, 2004.

Comentari:

La indústria del calçat s’estructura per una divisió del treball, en la qual els homes i les dones ocupen diferents fases del procés de producció.

Les dones que treballen al sector solen ser majors de trenta anys ja que les dones joves es troben menys integrades en el sector. Aquestes dones joves tracten de cercar millors ocupacions amb millors condicions de treball. El nivell acadèmic per a la majoria de treballadores és baix, malgrat això, degut a les limitacions del mercat de treball, hi ha moltes treballadores amb estudis universitaris.

Taller d'aparadores
Categories
Capítols de llibres Llibres

El treball ocult

Referència:

YBARRA, Josep Antoni. El calzado en el Vinalopó, entre la continuidad y la ruptura. (Begoña SAN MIGUEL, Jorge HURTADO, Mª Jesús SANTA MARÍA). 1ª Edició. Universitat d’Alacant: Ayto de Elche; I.D.E.L.S.A; Ayto de Petrer, 2004.

Comentari:

La economia submergida és un dels pilars més important sobre el qual descansa la industria del calçat. Aquesta economia informal, que produeix productes legals, eludeix a les institucions competents i el seu reglament. A la ciutat d’Elx, la forma més generalitzada d’ ocultament són els treballs realitzats a casa o en tallers però també ho és la no declaració de les hores extra treballades. Molt lluny de poder sorprendre aquesta situació, la realitat és que aquesta economia oculta és molt comú a la ciutat d’Elx.

A la ciutat d’Elda hi ha un ocultament enorme principalment amb l’ ocultament de part de les nòmines per a reduir costos. Altres formes d’ ocultament són els treballs a casa o a tallers, la no declaració de les hores extres i els contractes rotatoris.

Categories
Audiovisuals Recursos electrònics

Sumergidos

[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/_yzoONDj-0c” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]

Comentari:

Curtmetratge documental dirigit i realitzat per Ruth Adsuar i subvencionat per l’Ajuntament d’Elx en l’any 2004 que ens exposa la difícil situació en què es troba la indústria sabatera en la ciutat d’Elx.”

Categories
Capítols de llibres Llibres

La deslocalització de les empreses

Referència:

YBARRA, Josep Antoni. El calzado en el Vinalopó, entre la continuidad y la ruptura. (Begoña SAN MIGUEL, Jorge HURTADO, Mª Jesús SANTA MARÍA). 1ª Edició. Universitat d’Alacant: Ayto de Elche; I.D.E.L.S.A; Ayto de Petrer, 2004.

Comentari:

Moltes empreses especialitzades en el sector del calçat, amb l’objectiu de ser competitives en el mercat, han “deslocalitzat” o traslladat la seua producció a països de l’est asiàtic, on podriem destacar Xina o Taiwan. En aquests lloc la mà d’obra és més barata, cosa que ha suposat una reducció dels costos de producció, un augment dels beneficis empresarials, però també una important reducció del treball de la sabata als països occidentals.

Categories
Capítols de llibres Llibres

La globalització del sector del calçat

Referència:

YBARRA, Josep Antoni. El calzado en el Vinalopó, entre la continuidad y la ruptura. (Begoña SAN MIGUEL, Jorge HURTADO, Mª Jesús SANTA MARÍA). 1ª Edició. Universitat d’Alacant: Ayto de Elche; I.D.E.L.S.A; Ayto de Petrer, 2004.

Comentari:

El sector del calçat ha experimentat una sèrie de canvis en la producció i el comerç deguts a la Globalització.                                                                                                                            Les produccions de sabates als països asiàtics són molt rentables ja que les despeses per fabricació són baixes degut sobretot a la barata mà d’obra d’aquests països.                  Aquest fet a donat lloc a una greu crisi en el sector del calçat als països occidentals.