Referència:
VICENTE LÓPEZ, Orlando. D’Ilici a Elx. Una aventura de 2.500 anys d’historia. (Manuel GONZÁLEZ, David GÓMEZ, Carlos VALERO). 1ª Edició. Elx: Ajuntament d’Elx, 2006. ISBN.: 84-89479-81-1
Comentari:
A finals del segle XIX va començar a créixer a la ciutat d’Elx la indústria espardenyera, com a conseqüència de les innovacions tècniques i de materials.
Gran part de les empreses d’aquest sector eren menudes, i s’encarregaven de la preparació dels materials i de la realització de l’acabat final de les espardenyes, mentre que les fases de producció intermèdies les duïen a terme els treballadors en les seues cases.
Les jornades de treball eren llargues i els salaris baixos. Treballaben tota la setmana excepte el diumenge. La situació va millorar en part amb la introducció de la màquina de cosir “singer”.
Les dones treballaven sobretot en l’aparat i el cosit de les espardenyes i feien tantes hores com els homes encara que cobraven la meitat.
Pel que fa als xiquets començaven a treballar molt prompte, fins i tot abans de fer els deu anys, i se’ls pagava quatre vegades menys que als adults.