En ibooks, en formato epub, marcas y añades notas que luego envías o compartes en TW o FB o por email. Para aprender vocabulario es estupendo, y el diccionario en linea http://dlc.iec.cat/ o la app en el ipod o ipad permite lo inimaginable.
Por cierto qué riqueza de lenguaje, si alguien quiere el epub se lo presto sin problemas.
A continuación un ejemplo de las primeras notas que he marcado en las primeras páginas del libro, que por cierto se pueden resaltar en diferentes colores para distinguir por categorías o lo que se te ocurra. También es posible añadir la fecha de la anotación o marca y la página dónde se encuentra.

A l’hora de les postres, a dinar, apareixen a taula una gran plata de crema cremada i un pa de pessic deliciós, flonjo, daurat, amb un polsim de sucre ingràvid.

A l’hora de les postres, a dinar, apareixen a taula una gran plata de crema cremada i un pa de pessic deliciós, flonjo, daurat, amb un polsim de sucre ingràvid.

La meva mare no sembla pas estar tan nerviosa com sol habitualment. Com que en aquest país només se celebren els sants, la presència del pa de pessic i de la crema em fan malfiar.

Aquest retoc —penso— és tan natural!

No fa gens d’aire. El cel és gris i baix.

Fa una fressa sorda i llunyana —com la del mar a l’hivern.

Sobre aquesta sonsònia, hi veig flotar la meva obsessió del dia: vint-i-un anys!

No sé què fer. Hauria, és evident, d’estudiar, de repassar els llibres de text, per treure’m de sobre aquesta pesada carrera d’advocat.

Si sovint no puc resistir la temptació de llegir els papers que trobo pels carrers, davant d’aquesta classe de llibres la curiositat se’m tanca amb pany i clau.

La meva mare és una senyora molt neta dominada per l’obsessió de mantenir la casa en un ordre gebrat.

Pla és el nom del mas Pla de Llofriu, llogarret insignificant del terme de Palafrugell amb parròquia pròpia. És un poblet silenciós, de terres de secà, pobre, amb una gent conformada, tancada, de poques il·lusions.

Els meus avantpassats foren pagesos molt pobres, que visqueren, sobretot, del conreu de la vinya.

Un oncle-avi, el doctor Vilar, germà de la Marieta Vilar, la meva àvia paterna (Maria Vilar Colom), s’hi establí de metge, exactament a la Barceloneta. Políticament, el doctor Vilar fou un exaltat i professà un cientificisme de matís materialista i ateu.

La cavalleria del general Savalls era acampada sota dels pins. La qui després fou la meva àvia arribà a casa esglaiada, amb un color a la galta trencat, tremolant.

Quan li hagueren afluixat una mica la cotilla, i ja estesa al sofà, la retornaren matant una gallina i a còpia de tasses de brou.

El record d’aquest esglai, l’ha conservat l’àvia Marieta tota la vida, i encara, no fa gaire, vaig sentir que deia a un pagès que se li queixava de la inseguretat dels temps:

El fet no és pas excepcional en les famílies del país: les branques riques, o tan sols benestants, solen ésser catòliques i convencionals; les pobres, anarquistes i estripades.

L’àvia materna, Gràcia Llac i Serra, segons un daguerreotip que se’n conserva a casa, fou una persona de molta suavitat, amb una clenxa sobre el front perfecte i un punt de dolçor sobre les faccions obertes i ben dibuixades.

Ara, les criatures, les pesen molt sovint, i a les farmàcies hi ha, de fa poc, balances amb un bressol, per a pesar-les.

La meva mare em solia contar que quan ella o la mainadera em treien, amb el cotxet, a passejar, les parelles d’enamorats que trobaven s’embadalien davant les meves galtes.

És molt possible que l’afecció que he sentit sempre per les coses ordenades i ben endreçades —tot i que personalment hagi estat un desordenat— em pervingui del goig mental que em donava, de petit, la contemplació d’aquell paisatge de feixes tan ben dibuixades, tan ben regades, tan perfectament ben girades.

És molt possible que l’afecció que he sentit sempre per les coses ordenades i ben endreçades —tot i que personalment hagi estat un desordenat— em pervingui del goig mental que em donava, de petit, la contemplació d’aquell paisatge de feixes tan ben dibuixades, tan ben regades, tan perfectament ben girades.

Essent una criatura de bolquers, deguí viure dins una dolçor extasiada.

Els dos records següents són de l’olfacte: l’olor de suro cremat, una mica acre, que sempre flota a l’aire de Palafrugell i que dóna als forasters de nas fi la sensació d’un incendi tot just acabat d’apagar, i l’olor del vellut dels vestits de la gent —que sempre m’ha estat desagradable i agre.

Com que les maneres del convers foren típicament les del neòfit, algú insinuà que a Cuba havia estat liberal i potser francmaçó. No ho he pas pogut aclarir mai.

La tercera part d’aquesta fortuna fou heretada per la seva mitja germana, o sigui per la meva mare. L’avi Pere fou, de jove, esparterista i liberal. Quan el seu fill tornà de Cuba, inicià una evolució cap a les formes més òbvies de la moderació. A mesura que s’anà pansint, se subscriví al «Brusi» i tingué una vellesa —ja apagada la fornal— tranquil·la i plàcida.

A mesura que s’anà pansint, se subscriví al «Brusi» i tingué una vellesa —ja apagada la fornal— tranquil·la i plàcida. Els Llac vénen de la Gavarra, de les muntanyes de Fitor, i el meu besavi d’aquesta branca fou masover a la Cavorca, un mas remot i solitari, entre cel i bosc.