La pràctica 10 es l’última de les activitats preparades per a l’assignatura Psicologia de l’educació. L’objectiu d’aquesta activitat es que pugau aplicar gran part dels coneiximent teòrics i pràctics treballats al llarg del quadrimestre.

A classe es visionara la pel·lícula i recolzant-nos amb la fitxa de l’activitat, comentaren els detalls més importants que podem observar al llargmetratge.

Què podem observar a la pel·lícula?

• Conseqüències d’una motivació extrínseca i intrínseca en l’alumnat.

• Mètodes d’ensenyança motivants, mostrant als alumnes la importància i el sentit dels continguts treballats.

• Relacions interpersonals afectives entre docent-discent i discent-discent.

• El paper de la família com a part fonamental de la comunitat educativa.

• El sistema educatiu com a estructura, en massa ocasions, rígida i poc flexible per adaptar-se a les necessitats especial de cada grup d’alumnes.

A més, hem de relacionar aquestos continguts treballats amb la realitat del nostre context a partir de raonar si els problemes conductuals, estructurals i pedagògics es donen d’alguna manera al nostre sistema educatiu i quines solucions podem plantejar.

Podeu trobar la pel·lícula a la pàgina corresponent de materials audiovisuals.

L’aprenentatge cooperatiu és un concepte diferent del procés d’ensenyança i aprenentatge. Es basa en la interacció entre alumnes diversos, que en grups de 4 a 6, cooperen en l’aprenentatge de distintes qüestions d’índole molt variada. Este aprenentatge compta amb l’ajuda del professor, que dirigix este procés supervisant-ho. Es tracta, docs, d’un concepte de l’aprenentatge no competitiu ni individualista com ho és el mètode tradicional, sinó un mecanisme col·laborador que pretén desenrotllar hàbits de treball en equip, la solidaritat entre companys, i que els alumnes intervinguen autònomament en el seu procés d’aprenentatge.

Per entendre millor en que consistix l’aprenentatge cooperatiu, a classe durem a terme una activitat basada en la col·laboració i interdependència positiva dels alumnes per aprendre. Amb l’objecte d’aconseguir aquest fi, hem preparat una activitat centrada en la tècnica del trencaclosques.

A més, per a la segona part de la pràctica 9, els alumnes haureu de dissenyar la vostra activitat centrada en l’aprenentatge cooperatiu i l’objectiu es que arreplegue una part important de les següents característiques, marcant les diferencies entre un treball en grup tradicional i un treball en grup d’aprenentatge cooperatiu.

L’empatia és de vital importància per a la comunicació. Moltes persones confonen empatia amb simpatia, però l’empatia és molt més que això. L’empatia consitix en ficar-se a la pell del altre. L’empatia és la capacitat d’entendre els pensaments i emocions alienes i compartir els seus sentiments. La capacitat per a l’empatia comença a desenrotllar-se a  la infància i es desenrotllarà més fàcilment en aquelles persones que han viscut en un ambient en què han sigut acceptades i compreses, han rebut consol quan ploraven i tenien por, han vist com es vivia la preocupació pels altres, etc.

Per a la realització d’aquesta activitat pràctica, jugarem en  classe a un parell de jocs pedagògics amb els que treballarem les emocions pròpies i l’empatia cap a les emocions dels altres. A més vorem el documental “Pensant en els altres” emès a la TV3 ja fa uns anys.

Com a resultat del nostre treball, elaborarem un diari d’aprenentatge al que descriurem el treball elaborat al llarg de la sessió.