Russafa a principis del segle XIX.

Era un entramat de sèquies i camins, un caserio disseminat de barraques i alqueries amb alguns nuclis de població. Els matrimonis eren entre persones de les diferents partides.

Els inicis del segle XX marquen l’epoca de major esplendor de l’Horta. Amb el pas dels anys la situació canvia,  l’expansió urbana dels anys 30 va modificar sensiblement l’entorn. L’equilibri de segles entre la ciutat i l’horta és va decantar en una direcció on l’horta anava perdent.

Avui dia, els camps i els seus conreus, la xarxa de sèquies, les barraques, les alqueries, el forns de pá antics, els canyars, les fonts com la d’Encorts i la Font d’Aparici, tot va quedant sepultat per l’asfalt i les infraestructures de la vida moderna. Alló que anomenen progrés i modernitat,  l’especulació urbana, el creiximent de la ciutat, l’increment demogràfic, tot plegat amb un dels motors del món, guanyar diners, tots junts acaben amb l’espessa e grand que deia el Poema del Cid.

Com a mostra de aquesta història familiar els meus iaios i les seues barraques. A soles queden els records com a testimoni dels meus i un altra manera de viure, una mostra al blog Una fotografia de barraques cada dia.