Month: abril 2010

Categories
General

Videos sobre competencias informacionales e informáticas (CI2)

Desde la comisión mixta de las dos sectoriales de la Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas (CRUE), REBIUN y TIC estamos trabajando en el desarrollo de material sobre “Competencias informacionales e informáticas ” (CI2) y como parte de ese material se han generado algunos vídeos que queremos publicar para toda la comunidad universitaria y la sociedad en general. Estamos preparando un portal en la Web de la CRUE para difundir el proyecto CI2. Pero mientras tanto, se puede acceder y descargar los vídeos desde el canal “CRUE” que hemos abierto en el portal ARCA:
http://arca.rediris.es/items.php?channel=CRUE

De momento hay dos vídeos:
1. Competencias informáticas e informacionales en un mundo digital: vídeo animado sobre las competencias informáticas e informacionales en un mundo digital.

2. Competencias informáticas e informacionales: ¿qué papel juegan las universidades?: vídeo de entrevistas dirigido a la comunidad universitaria que tiene como objetivo divulgar la necesidad de adquirir las competencias informáticas e informacionales para el aprendizaje a lo largo de la vida.

Estos vídeos son fruto del trabajo de la comisión mixta CRUE-TIC y REBIUN, concretamente de un grupo de trabajo formado por personal bibliotecario e informático de la Universidad Carlos III de Madrid, la Universidad de Sevilla, la Universitat de València y la Universitat Pompeu Fabra.

Categories
General

Aplicación en el mundo laboral de las competencias informacionales e informáticas (CI2)

VIII Jornadas CRAI

Mañana y pasado mañana, jueves 29 y viernes 30 de abril de 2010 tienen lugar en la Universidad de Alicante las VIII Jornadas CRAI, organizadas por la Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas (CRUE) y a través de dos de sus Comisiones Sectoriales: la Red de Bibliotecas Universitarias (REBIUN) y la de Tecnología de la Información y las Comunicaciones (CRUE-TIC). Esta edición de las jornadas tratará de la temática Aplicación en el mundo laboral de las competencias informacionales e informáticas (CI2). Desde la web os podéis acceder al programa, seguirlas en directo y posteriormente se irán colgando los materiales que resulten de las mismas (postjornadas: ponencias, videos, …).

Categories
Reflexiones personales

Quina llengua parla el teu ordinador?

Quina llengua parla el teu ordinador?
Robert Escolano
Tècnic lingüístic del Servei de Promoció del Valencià

Capicua
Número 16, abril/maig 2010

Ja no tens excuses. Si consideres l’ordinador com un element estrany en la teua vida deu ser perquè no hi has intimat tant com caldria. Creus que has assajat prou les estratègies per a aconseguir que et diga que sí a tot el que li proposes? Hi has compartit la lectura del teu diari preferit? És obvi que deu ser per alguna d’aquestes raons… Això sí, ja no pots considerar-lo un element estrany perquè no parla la teua llengua.

Des de l’any 1997, Softcatalà ofereix una gran quantitat de programes localitzats (traduïts) al català. Ara Softcatalà ha presentat una iniciativa per a promoure l’ús de programari en modalitat valenciana: el projecte Softvalencià. Per tant, ja pots disposar de la versió en català general o de la versió en “català (valencià)” de determinat programari, com es pot fer, per exemple, en programes de Mozilla en les versions en anglés (americà, britànic, canadenc i sud-africà) o espanyol (castellà, argentí, xilé i mexicà).

Softvalencià pretén augmentar l’ús de programari en la nostra llengua al País Valencià, actualment minoritari, amb les repercussions positives que això pot tindre per a la projecció social del valencià. Les localitzacions valencianes compleixen la norma ISO 639 (de codi d’idioma) i són responsabilitat de la mateixa associació que s’encarrega de les versions catalanes, i això és una mostra de garantia del producte, de respecte dels estàndards internacionals i de reconeixement de la unitat de la llengua catalana.

En el web de Softvalencià trobaràs distribucions de sistemes operatius complets (com ara l’Ubuntu 9.10 de GNU/Linux) o algunes aplicacions per a Windows i Mac OSX en la versió valenciana. Aquesta iniciativa se suma a la possibilitat d’usar el corrector ortogràfic de valencià per a qualsevol dels productes de Mozilla (com ara el navegador Firefox o el gestor de correu Thunderbird) o el corrector ortogràfic de valencià per a l’OpenOffice.org, que permet verificar l’ortografia també de les formes valencianes.

A més, hi ha disponible un corrector ortogràfic de valencià en línia i un traductor en línia de castellà ↔ valencià (i de francés, anglés i portugués, encara en proves). Aquest traductor utilitza la tecnologia d’Apertium, el traductor lliure desenvolupat pel Dept. de Llenguatges i Sistemes Informàtics de la UA. Les proves realitzades en Softvalencià serviran perquè en breu Softcatalà integre el traductor Apertium i abandone el traductor interNOSTRUM (que fa temps que deixà d’actualitzar-se). Per què? Perquè Apertium presenta millores significatives: treballa amb dades lingüístiques basades en formats estandarditzats i és codi obert, de manera que permet la incorporació de millores col·lectives.

Softvalencià difon també la campanya «Navega en valencià». Hem de ser conscients de com és d’important configurar la llengua de navegació (que no té per què coincidir amb la de la interfície) del nostre navegador d’Internet. Per exemple, en el cas dels llocs webs multilingües, depenent de la llengua de configuració del nostre navegador, hi entrem de manera predeterminada en una llengua o en una altra. A més, molts webs, a partir de les estadístiques de visites, ofereixen el seu contingut en les llengües dels usuaris que les visiten.

Per això, el canvi en el lloc web de la Universitat d’Alacant (ara mostra la pàgina principal en la llengua en què està configurat el navegador) ha propiciat que el Servei de Promoció del Valencià llance una campanya semblant d’informació a tota la comunitat universitària.

Els serveis lingüístics de les universitats públiques valencianes, coordinats pel Servei de Promoció del Valencià de la UA, es fan ressò de les iniciatives de Softcatalà i Softvalencià amb la incorporació dels fitxers d’instal·lació del programari més habitual dins del DVD Universitat en valencià: recursos per a l’alumnat de 2n de batxillerat, un material que es fa arribar a tots els instituts del País Valencià i del qual es distribueixen 30.000 unitats.

Per a acabar, l’Escola Politècnica Superior, en col·laboració amb el Vicerectorat de Tecnologia i Innovació Educativa, et convida a la I Jornada de Difusió de Programari Informàtic en Valencià, que tindrà lloc a la sala d’actes de l’Escola Politècnica Superior el divendres 21 de maig de 2010. A més de les xarrades sobre informàtica en valencià, hi haurà un taller d’instal·lació de programari, al qual podran accedir les persones inscrites i portar-hi el seu propi ordinador portàtil. També hi haurà un concurs, en què se sortejarà material informàtic entre els participants que emplenen un breu formulari sobre el contingut de la jornada. Hi estàs convidat.

Categories
Reflexiones personales

Identitat digital

Identitat digital
Faraón Llorens
Vicerector de Tecnologia i Innovació Educativa
capicua
Número 16, abril/maig 2010

De xicotet el meu pare em va inculcar que havia de forjar-me una reputació. I una vegada aconseguida, cuidar-la. Tot el que fem afecta la nostra forma de ser i condiciona com ens veuen i perceben els altres. Tot va formant la nostra identitat. Tant els trets innats com els que anem adquirint amb el temps determinen la nostra identitat. Podríem dir que la identitat és aquell conjunt de trets propis d’un individu o d’una col·lectivitat que el caracteritza enfront dels altres. Actualment, ens movem tant en el món físic com en el virtual i, per tant, el concepte d’identitat s’estén i s’amplia als dos àmbits i apareix el concepte d’identitat digital. És a dir, per identitat digital hem d’entendre els trets que ens caracteritzen en un mitjà de transmissió digital.
Des del punt de vista tècnic, en parlar d’identitat digital ens centrem en els processos que ens serveixen per a verificar les dades que identifiquen a un individu, açò és, l’autenticació i les eines i tecnologies associades (contrasenyes, certificats digitals, targetes intel·ligents, paràmetres biomètrics, etc.). En Internet, com a mitjà obert al qual accedeixen milions de persones, el concepte d’identificació digital adquireix més complexitat. Al principi, en Internet, com a xarxa d’ordinadors que és, la identificació corresponia a les màquines interconnectades. I amb el nom d’usuari i la contrasenya bastava per a identificar-nos les persones, ja que pràcticament l’ús que en fèiem es limitava al compte de correu electrònic. Però la quantitat de serveis que ara s’ofereixen a través de la xarxa obliguen a mantenir múltiples usuaris/contrasenyes, amb la dificultat de gestió que això comporta i el consegüent risc per a la seguretat. Però la tecnologia, al mateix temps que ens planteja el problema, ens proporciona les solucions (DNI electrònic i autoritats de certificació).
Com a tecnòleg tinc clar que el repte de la tecnologia és permetre’ns fer coses cada vegada més complexes d’una manera senzilla. I, encara que queda molt per millorar, els enginyers farem el nostre treball. El veritable repte no és tecnològic, és social i té a veure amb la naturalesa humana. Els veritables problemes no estan relacionats amb la tecnologia, sinó amb l’ús que se’n fa (seguretat davant atacs premeditats, redefinició de la propietat intel·lectual, control de la qualitat de la informació, etc.).
Però més enllà del concepte tècnic d’identitat digital, del que m’interessa parlar és del concepte social d’identitat, ja que no únicament hem d’identificar-nos quan fem transaccions. Els éssers humans, en les nostres relacions habituals, necessitem identificar-nos. La web 2.0 i les tecnologies que hi estan associades, amb les eines que ens proporcionen i ens permeten una major participació en la creació de continguts de la xarxa (blogs, xarxes socials, YouTube, Flicker, etc.) ens fan anar un pas més enllà del concepte d’identitat digital i de la gestió del “jo digital”. Tot el que anem fent i penjant en la xarxa va deixant rastre. I qualsevol hi pot accedir, ara i en un futur.
Però, a més a més, no únicament ens identifica el que diem nosaltres explícitament. També ho fa el que diuen i pengen uns altres sobre nosaltres. I també el que no diem. Per exemple, si mirem el nom del compte de correu de la majoria d’adolescents podrem saber la seua edat. Com? Doncs el número que hi figura és quasi sempre el seu any de naixement (comproveu-ho). Però també tenim el que es pot deduir del que fem. Per exemple, Amazon em recomana sempre llibres que m’interessen. Com ho fa? Doncs té un perfil dels meus gustos a través dels llibres que he comprat o que he consultat amb anterioritat, i em recomana els llibres que han adquirit persones que tenen un gust similar al meu. I què no es podrà extraure d’analitzar les despeses de la nostra targeta de crèdit? Por em fa pensar-ho…
Evidentment, la nostra identitat lingüística també forma part de la nostra identitat digital. Com a creadors de continguts podem optar per crear-los en català. Però, a més, quan naveguem per Internet també podem identificar-nos com a catalanoparlants. Quan ens movem en el món digital l’ordinador és el que parla per nosaltres i en nom nostre. Per això, és tan important que configurem adequadament la nostra màquina. És la nostra targeta de presentació. Ja hi ha una bona quantitat de programes i sistemes operatius amb versions en català. Els sistemes de codi obert són més proclius a disposar de versions en català de qualitat; els productes propietaris depenen de les seues polítiques comercials i, en aquest sentit, es mouen per paràmetres econòmics i de quotes de mercat. És important que el nostre ordinador conega la llengua en la qual ens relacionem. Especialment la llengua de preferència del navegador. Quan naveguem hem de donar el missatge que naveguem en català. Si fem la petició de servei de les pàgines web en català, encara que no hi haja aquesta versió, hi quedarà constància de la nostra preferència lingüística.Si no sabeu com configurar la llengua predeterminada de navegació, en la pàgina web Navega en valencià (http://spv.ua.es/va/navega-en-valencia.html) trobareu explicat com fer-ho.

Faraón Llorens
Març de dos mil deu

Categories
Reflexiones personales

Presencia en Internet de las Universidades

Las Universidades tienen muy clara la importancia de su presencia en Internet. Si a nuestros campus físicos puede acceder un número limitado de visitantes que debe desplazarse hasta nuestras instalaciones, el número de potenciales visitantes de nuestros espacios en Internet se amplía enormemente, ya que basta con tener un ordenador y una conexión a la red. Así, se ha ido pasando de una presencia que se limitaba a ofrecer información de la institución a unos lugares desde los que la institución ofrece servidos y abre unos canales de comunicación y participación.
Siguiendo con la reflexión sobre la presencia de las Universidades en Internet, distinguiría actualmente cinco grandes usos, que han ido apareciendo con la evolución de la propia tecnología Web y el mundo digital.
En un primer momento las Universidades abrieron su página Web institucional. Estos primeros folletos digitales fueron evolucionando hasta convertirse en los actuales sitios Web. Se trata de la parte pública de la Web, lo que podríamos llamar la extranet, que ofrece información sobre sus actividades (www.ua.es).
Al mismo tiempo aparecieron las intranets, es decir, la parte privada de la web, a la que para acceder había que identificarse. Estos campus virtuales se han convertido en herramientas de trabajo imprescindibles. Aquí podríamos incluir también las plataformas de formación. (acceso a campus virtual)
Con estos dos usos consolidados y al intentar diseñar estrategias para su potenciación, encontré inmediatamente una contradicción. La apuesta por la web institucional pasaba por conceptos como accesibilidad, usabilidad, visibilidad y posicionamiento en los buscadores. Los campus virtuales cada vez ofrecían más servicios y contenidos, pero quedaban ocultos. Por tanto la solución estaba por sacar a la luz todo lo que se pudiera y en abrir espacios de participación, en lo que podríamos llamar la intranet en abierto. Así las Universidades empezamos a desplegar distintos portales en abierto: OpenCourseWare (OCW-UA), repositorios (RUA), portales audiovisuales (portalaudiovisUAl), blogs (blogsUA), …
En estos momentos, las universidades españolas, espoleadas por la ley de acceso electrónico de los ciudadanos a los servicios públicos, están poniendo en marcha sus sedes electrónicas. Estos espacios tienen unas fuertes implicaciones jurídicas, por lo que deben ser diseñados y mantenidos de forma especial.
Estas cuatro zonas tiene en común que son espacios institucionales alojados en sus propios dominios de Internet. Pero en los últimos tiempos están apareciendo nuevos usos, en los que las Universidades, en lugar de crear espacios en su propia casa, tienen presencia en plataformas externas, muy visitadas y utilizadas por los estudiantes (YouTube EDU, iTunes, SlideShare, Facebook, …).
La apuesta por estar en Internet debe recoger todos estos usos y las universidades deberemos tener presencia en todas esta variedad de espacios. No son excluyentes, sino que son complementarios. Cada uno de ellos tiene sus propios objetivos y sus propias reglas de comportamiento.