Recursos d’Informació

Els recursos que apareixen al blog són els següents:

  • Article de Joan Castaño sobre el primer traductor del drama: Claudiano Phelipe Perpinyan examinat en la Biblioteca Pere Ibarra al ser un exemplar no prestable.
  • Llibre Jose Maria Vives Ramiro sobre el consueta de 1709 atenent a aspectes musicals. Tamé tret de la B. Pere Ibarra.
  • Del dipòsit de la UA he tret dos llibres interesants: en primer lloc el que versa sobre el rescripte del Papa Urbá VIII autoritzant la representació del Misteri dins de Santa Maria, llibre que m’ha agradat incloure per que marca un hito molt significatiu en la vida del drama assumpcionista, i en segon lloc, impres en un format molt peculiar el àlbum fotogràfic de Pere Ibarra sobre el Misteri.
  • Consultats el la UA, ja que no eren prestables, he accedit als 3 volums sobre el Consueta de 1709 editat en 1986, on hi ha una edició facsímil de la mateixa.
  • He posat també un lloc web que és la pàgina del Patronato per les possibilitat d’informació que oferix.
  • També he posat una part de lloc web ja que ens oferix un recurs audiovisual molt important com és la grabació del Misteri de forma completa amb bona qualitat i també el soterrament de la Verge el día 15 pel matí.
  • Un article tret de RACO, publicat el la revista Rella de Massip que colabora en l’edició del consueta de 1709 en 1986 junt a Ma Carme Gómez i Muntané, sobre el escenari del Misteri.
  • La guia oficial de la representació on colaboren diversos autors i especialistes il·licitans com Joan Castaño, dita guia es editada del Patronato i he pogut posar-la ja que la tinc en posessió meua des de fa dos anys.
  • La Consueta original de 1709 no la he pogut ficar en les referències per que no he pogut tindre accés a ella per qüestions de temps, però està disponible al Arxiu Històric Municipal d’Elx.
  • I per últim i a mode de prova per identificar la gran difusió que té aquest patrimono de la Humanitat he cercat al catàleg de la Biblioteca del Congrés dels EE.UU on he trobat diverses obres, però la que més m’ha agradat ha sigut la de Jose Maria Vives Ramiro.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *