Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana

Descobrim el nostre Estatut.

Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana - Descobrim el nostre Estatut.

Acadèmia Valenciana de la Llengua

Acadèmia Valenciana de la Llengua. Viquipèdia (en línia). Data de modificació de la pàgina: 16/05/2012 (consulta: 27/01/2013 a les 11:52) Disponible en: http://ca.wikipedia.org/wiki/Acad%C3%A8mia_Valenciana_de_la_Llengua

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua va estar creada     per la Llei valenciana 7/1998, de 16 de setembre.  Aquesta institució té com a objectiu determinar, elaborar i conservar una norma lingüística del valencià. És una institució pública, lligada a la Presidència de la Generalitat, que té personalitat jurídica pròpia, i intenta garantir la seua objectivitat i eficiència, duent a terme les seues funcions amb autonomia orgànica,   funcional i pressupostària.

La seu oficial de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua està a l’antic monestir de Sant Miquel dels Reis, a les afores de València, junt a la Biblioteca Valenciana.

Consell Valencià de Cultura

Presentació. Consell Valencià de Cultura (en línia). Data d’edició: 2003 (consulta: 26/01/2013 a les 13:49) Disponible en: http://cvc.gva.es/quees/quees.htm

Enllaç a la pàgina

El Consell Valencià de Cultura és una institució reflexada en l’Estatut, encarregada de la promoció, defensa i investigació dels trets culturals propis de la Comunitat Valenciana, així com poden ser festivitats, música i art valencià, educació, literatura, teatre, cinema, la llengua, etc.

Aquesta institució és una de les més importants, ja que s’encarrega de mantindre i promocionar la nostra cultura i la nostra identitat.

És l’encarregat de promocionar jornades i processos d’investigació, processament i divulgació de qualsevol aspecte rellevant per a la nostra cultura.

El President de la Generalitat

Título III, La Generalitat, capítulo III, El President de la Generalitat. Congreso (en línia). Data d’edició: 2003 (consulta: 26/01/2013 a les 13:29) Disponible en: http://www.congreso.es/consti/estatutos/estatutos.jsp?com=79&tipo=2&ini=27&fin=28&ini_sub=1&fin_sub=1

Enllaç al document

En aquest capítol tercer de l’Estatut d’Autonomia, es fa referència al procés d’elecció del President de la Generalitat, i els processos de realització d’una moció de censura, en els articles 27 i 28. El President serà elegit per les Corts i nomenat pel Rei. En cada renovació, les Corts presentaran després de votacions als candidats, que presentaran el seu programa polític i es procedirà a una votació, d’acord amb les normes dictades en aquest article.

El President és el màxim representant de la Comunitat Valenciana i davant l’Estat. En tot cas, les Corts poden presentar, previament amb el vistplau d’almenys una quinta part dels Diputats, una moció de censura, on presentaran un nou candidat a la presidència. Si es aprovada, el President i el Consell perdran les seues funcions, i serà nomenat el candidat presentat en la moció.

Títol I. La Comunitat Valenciana

Normes bàsiques de la Generalitat. Diari Oficial de la Comunitat Valenciana [http://www.docv.gva.es] Data i hora d’edició: 25/01/2013 17:51. [Data i hora de consulta 25/01/2013 18:06] Disponible a: http://www.docv.gva.es/index.php?id=26&L=1&sig=0108/1982&url_lista=%26CHK_TEXTO_LIBRE%3D1

%26tipo_search%3Dlegislacion%26num_tipo%3D6%26TD%3DLey%2520Org%25E1nica

Al Títol I de l’Estatut de la Comunitat Valenciana trobem les característiques que defineixen al poble valencià. S’explica quin és el territori de la Comunitat Valenciana; es parla de la capacitat de decisió dels valencians i dels objectius que planteja l’autogovern. A més, entre altres dades, s’especifica quins son els símbols oficials de la nostra terra: La Senyera. També es determina que la llengua oficial serà el valencià, i s’especifiquen tots els seus usos i drets que comporta l’ús d’aquesta llengua. Cal destacar que a l’article 7 del Títol I de l’estatut valencià es parla de la recuperació dels Furs històrics del Regne de València, als quals ja vam dedicar una entrada.

A la web del DOCV trobem un apartat de cerca de documents legislatius de la Comunitat Valenciana, que permet trobar qualsevol text legal relacionat amb la nostra comunitat i la seua legislació. En aquest cas, hem trobat l’estatut d’autonomia sencer, i a mes amb l’opció de llegir-ho en castellà o valencià.

LOTRAVA

Documento BOE-A-1982-20823. Boletín Oficial del Estado. [www.boe.es] Edición: 25/01/2013 [Consulta: 25/01/2013 16:12]. Disponible en: http://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1982-20823

La Llei Orgànica de Transferència a la Comunitat Valenciana de competències en matèria de titularitat estatal, més coneguda com a LOTRAVA, va ser la llei que va permetre que la Comunitat Valenciana fora acceptada com a Comunitat Històrica en el període de la Transició Democràtica. Aquesta Llei Orgànica permetia l’accés a les competències i a l’autogovern a la Comunitat Valenciana per l’anomenada Via Ràpida (Article 151 de la Constitució Espanyola) que exigia més requisits per a aconseguir l’autonomia, però a canvi, el procés de transferències competencials era més ràpid.

Per a cercar la llei, he utilitzat el buscador disponible a la web del BOE que permet fer una busqueda prou detallada, segons els documents que tractes de trobar.

La peculiar via valenciana a la autonomia

MAINAR CABANES, Eladi. La peculiar vía valenciana a la autonomía. Historia Actual [http://www.historia-actual.org] Editor: Universidad de Cádiz. 15/02/2010. nº21. [Consulta: 25/01/2013 15:36] ISSN 1696-2060. Disponible a: dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/3193676.pdf

En aquest article d’Eladi Mainar Cabanes publicat a la revista Historia Actual On Line (HAOL) es fa una síntesi del procés autonòmic de la nostra comunitat, des del fracàs d’aprovar el primer estatut valencià a la Segona República a l’any 1936 fins a la reforma de l’any 2006 (Ja explicada en el blog) passant per L’Estatut de Morella, també comentat al blog, o la LOTRAVA, que va permetre l’accés competencial per la anomenada via ràpida a la nostra Comunitat.

L’article va ser publicat al nº21 de la revista Historia Actual On Line en l’hivern de 2010, i es troba disponible a Dialnet.

30 Aniversari del nostre Estatut

30 Aniversari de l'Estatut

“Miralles inaugura la jornada ‘Estatut d’Autonomia, Presente y Perspectivas de futuro'”. Conselleria de Governació-30 anys d’Estatut (en línia). Data d’edició de la pàgina: 10/10/2012 (consulta:25/01/2013) Disponible en: http://www.gov.gva.es/lrportal/web/orgconselleria-de-gobernacion/estatuto/-/asset_publisher/Gau1/content/id/83337

Enllaç a la notícia

En motiu del 30 aniversari de l’estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, van tenir lloc una sèrie de jornades en commemoració a aquest fet, en el que es parlava de la importància de l’Estatut. Esta jornada en concret va estar dedicada a fer una valoració de l’Estatut en el present, i quines són les possibilitats de futur per als valencians, possibles modificacions i adaptacions als nous temps, etc. Aquesta jornada va ser organitzada per la Universitat d’Alacant a València. En ella, el director general de Desenvolupament Estatuari, es va referir a la importància de la Constitució espanyola en la continuitat de l’Estatut en el temps  així com una crida a la celebració d’esdeveniments d’aquest tipus que són comuns a tots els ciutadans valencians.

Notícia sobre modificació en el nombre de diputats

“Ni se retira la reforma del Estatut ni se renuncia a nada”. Levante-emv (en línia) Data d’edició de la pàgina: 10/11/2012 (consulta: 25/01/2013) Disponible en: http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2012/10/11/retira-reforma-estatut-renuncia/943313.html

Article de la notícia

En aquest article de Levante-emv, tenim una notícia que fa referència a la modificació d’un dels punts de l’Estatut, pel que fa al nombre de diputats en les Corts Valencianes. Es proposa una reducció significativa del número de diputats, concretament d’un 20% (de 99 a 79). Amb aquesta mesura el que es vol és reduir el gasto públic, per l’excesiu número de funcionaris que hi ha a les Corts.

En l’article es desmenteix per part del portaveu del Consell, José Císcar, el rumor de l’abandonament d’aquest projecte. Amb aqeusta notícia podem veure les complicacions que suposa la modificació d’alguna part d’un Estatut, i la complexitat de fer referéndums i consultes.

 

Referència a les persones depenents i necessitades

Les Corts Valencianes. Articles XIII-XVII. En: Estatuto de Autonomia de la Comunidad Valenciana. 1ª Edició, València: Les Corts, 2006, 82 pp.

ISBN: 84-89684-21-9

En aquest seguit d’articles, es fa referència a les persones que pateixen alguna discapacitat, dependència, o necessitat, totes regulades per la Llei. En aquestos articles, basantse en la Carta dels Drets Socials, la Generalitat es compromet a facilitar ajudes i prestacions públiques per a la integració en la vida social, laboral, política, i per a la total autonomia de les persones discapacitades i depenents. Per exemple, s’ha de garantir l’accés i adequar les instalacions, edificis i serveis públics a les necessitats d’aquestes. També les famílies que tinguen al seu càrrec persones depenents, tindran el dret de rebre ajudes de la generalitat, i s’hauran de respectar els llenguatges per a sords i cecs.

Tot seguit es fa al·lusió a persones necessitades, per exemple, degut a catàstrofes naturals i sobrevingudes. També garantitza el dret a la solidaritat i a ajudes de la Generalitat a persones en situació de pobresa. Es defensa el dret a una vivenda digna de tots els ciutadans, donant preferència a joves, depenents, persones maltractades, etc.

Per últim, es fa referència a la necessitat de l’abastiment d’aigua suficient i de qualitat, així com el dret de gaudir d’un medi ambient saludable.

Hui dia hi ha molta polèmica degut a la supressió d’ajudes a depenents i necessitats, que viola molts drets recollits en la Carta dels Drets Socials.

L’Estatut de Morella.

La España de las Autonomías. El Mundo [www.elmundo.es] Data d’edició: 25/01/2013. [Data de consulta: 25/01/2013 13:36] Disponible a: http://www.elmundo.es/especiales/2005/06/espana/estatutos_autonomia/estatutos/c

valenciana_estatuto.html

A l’any 1978 es va iniciar al municipi castellonenc de Morella, el procés de formació del nostre Estatut, on els principals partits polítics de l’època es van reunir per a posar les bases de l’autonomia. L’Estatut de Morella va ser un document fet per professors universitaris de València i Alacant que es va presentar a aquesta reunió a Morella i que d’alguna manera va ser el document sobre el qual es van assentar les bases per a fer l’estatut d’autonomia definitiu.

Article 39: La Sindicatura de Comptes

Titol III. La Generalitat. Congreso de los Diputados [www.congreso.es] Data i hora d’edició: gener 2008. [Data de consulta: 25/01/2013 12:42] Disponible a: http://www.congreso.es/consti/estatutos/estatutos.jsp?com=79&tipo=2&ini=38&fin=43&ini_sub=1&fin_sub=1

 

La Sindicatura de Comptes és l’òrgan de govern encarregat  del control extern econòmic, pressupostari i de les activitats financeres a les localitats i el sector públic de la Comunitat Valenciana. També s’encarreguen del control econòmic i financer d’altres comptes si es dona el cas i fos necessari.

El nombrament dels seus membres, les seues funcions i facultats es decideix segons exigissen les lleis i Les Corts Valencianes. L’actual Síndic Major de Comptes, és a dir, el màxim encarregat d’aquesta Institució de la Comunitat Valenciana, és des de desembre de 2003, el senyor Rafael Vicente Queralt.

Imatge Rafael Vicente Queralt: Autor desconegut. Data: 16/03/2004. Disponible en: http://www.valenciaplaza.com/ver/59345/el-papel-de-la-generalitat–la-reactivacion-de-la-economia-y-el-futuro-de-las-cc-aa–a-debate-.html

Els Furs de València.

Furs de València. Viquipèdia. Data i hora d’edició de la pàgina 24/11/2012 07:57. [Consulta: 24/01/2013] Disponible a: http://ca.wikipedia.org/wiki/Furs_de_Val%C3%A8ncia

Els Furs de València van ser l’única llei d’autogovern prèvia a l’actual Estatut d’Autonomia a la nostra Comunitat. Van ser instaurats a l’any 1261 de la mà de Jaume I, i van estar vigents fins a l’any 1707 quan les tropes de Felip V van derrotar a les de l’arxiduc Carles d’Àustria en la Batalla d’Almansa en el context de la Guerra de Successió. Açò va suposar la ocupació del Regne de València per part de Castella, i la derogació dels Furs Valencians mitjançant els Decrets de Nova Planta.

Les Competències de la Comunitat Valenciana

Referència: Título IV. Las Competencias. Congreso de los Diputados [www.congreso.es]. Data i hora d’edició: gener 2008  [Consulta: 14/01/2013 14:13] Disponible a: http://www.congreso.es/consti/estatutos/estatutos.jsp?com=79&tipo=2&ini=49&fin=58&ini_sub=1&fin_sub=1

A la pàgina web del Congres dels Diputats, trobem un recull d’aquells aspectes més importants de l’estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana. En aquest cas, quan una comunitat autònoma signa el seu estatut d’autonomia, en ell venen arreplegats una sèrie de competències de les quals l’autonomia es farà càrrec; altres competències de les quals es farà carrec l’Estat i les competències compartides, en les que treballen tant l’Estat com la comunitat autònoma. En l’apartat de la web del Congres que cite, s’arrepleguen els articles que van del 49 al 58 del nostre estatut en el que es detallen quines son les competències assumides per la Generalitat Valenciana.

El Palau de la Generalitat Valenciana

FELIVET. Façana del Palau de la Generalitat des de la plaça de Manises. Any 2008 [Consulta: 10/01/2013 10:49] Disponible en: http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Palau_generalitat9.jpg

El Palau de la Generalitat Valenciana és un edifici d’estil gòtic tardíu. Va es va començar a construir a l’any 1421 i va ser disenyat pels arquitectes Joan Corbera, Pere Compte, Gaspar Gregori i Genís Llinares. Aquest palau es la seu de la Generalitat Valenciana, segons apareix a l’article 5.1 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana. Es troba a la plaça de Manises en la Ciutat de València.

Què és el Síndic de Greuges?

Referència web: Què es el Síndic de Greuges? El Síndic [www.elsindic.com] [Consulta: 03/01/2013, 13:37] Disponible en http://www.elsindic.com/va/que-es-el-sindic-de-greuges.html 

La informació sobre el Síndic de Greuges l’he extret de la pròpia pàgina web del Síndic, on apareix de manera senzilla i detallada. La pàgina es troba dividida en diversos apartats on s’expliquen les funcions  i la actualitatdel Síndic, les persones que el composen, les seues activitats, a més d’una publicació anual on es fa un resum de les principals queixes rebudes i els acords i aparicions en premsa del Síndic.

La nostra Comunitat consta d’una sèrie de institucions d’autogovern que apareixen a l’Article 20 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana. Aquestes institucions (Com son les Corts Valencianes, el Consell, el President…) conformen la Generalitat, i una d’aquestes institucions es el Síndic de Greuges, la figura que adopta el defensor del poble a la nostra terra. Com apareix escrit a l’enllaç, la seua funció es defendre els drets i les llibertats dels valencians que apareixen tant a la Constitució com a L’Estatut. La seua elecció es fa cada quatre anys, i cal al menys que dos terços del Ple de les Corts Valenciana el trien. La persona que actualment es El Síndic a la nostra comunitat es José Cholbí Diego.

Imatge de José Cholbí Diego: Autor desconegut. Any 2009. Disponible en: http://www.elsindic.com/galerias/000128/G_P1010468.JPG

Garantia i suspensió de drets i llibertats

Referència bibliogràfica: MARTOS NAVARRO, Fernando i GUERRERO ARROYO Juan Antonio.  Derechos y deberes fundamentales. En: Administración Especial de la Generalitat Valenciana. Grupo B. Temario Volumen I. Primera edició. Alcalá de Guadaira (Sevilla). Editorial MAD, mayo de 2005. 320 pp. ISBN: 84-665-0175-4.

Al llibre de Martos Navarro i Juan Antonio Guerrero Arroyo trobem un repàs dels principals reglaments, institucions i figures polítiques que regeixen la nostra comunitat, i es troben a l’estatut d’autonomia valencià. El llibre esta disponible en Google Llibres. Aquesta eina de Google et permet d’un cop d’ull veure el llibre i cercar la informació necessària. No obstant, cal remarcar que aquest llibre, i altres que he consultat en Google Llibres, no es troben disponibles de manera completa, i falten pàgines per digitalitzar, fent que moltes vegades la informació que es troba siga incoherent.

 

L’actual estatut d’autonomia de la nostra comunitat regula una sèrie de drets i  llibertats que també apareixen i estan acceptats a la Constitució Espanyola. No obstant, aquestos drets poden ser suprimits individual o col·lectivament. De manera individual poden desaparèixer per diverses causes, especialment en les relacionades amb el terrorisme o pertinença a bandes armades, però col·lectivament només poden limitar-se o prohibir-se drets en determinats estats i durant un temps limitat. Son els estats d’alarma, d’excepció i de siti. El primer estat, no suposa una supressió de drets, sinó una limitació dels mateixos, però els següents comporten desaparició de drets i la necessitat del consens parcial o total del Congres dels Diputats. Aquestos estats, per la seua peculiaritat tenen una duració limitada en el temps, o en el pitjor dels casos, determinada pel Congrés. Cal destacar que aquestos estats son de caràcter excepcional, i l’administració autonòmica no te competències assumides per a actuar unilateralment. A Espanya, només una volta es va posar en marxa l’estat d’alarma des-de que es va restablir la democràcia, va ser en desembre de 2010 amb motiu de la vaga de controladors aeris. A la imatge que adjunte, extreta del llibre abans esmentat, es veuen quins drets constitucionals es vulneren en aquestes situacions excepcionals, sense que les autonomies puguen fer res per evitar-ho, la qual cosa no em sembla correcta, ja que eixes situacions especials, no es donen mai de la mateixa manera i amb la mateixa intensitat en tot el territori, i pense que els estatuts i les autonomies deurien de tindre més capacitat legislativa en aquestos assumptes.

Reforma a l’any 2006 de l’Estatut

Nuevo Estatuto de Autonomia de la Comunidad Valenciana. Youtube (en línia). Data edició de la pàgina:11/03/2008 (consulta:3/1/2013 a les 12:10) Disponible a: http://www.youtube.com/watch?v=7Lyciu5AMEk

Visualitzar vídeo promocional de la reforma

Com la majoria dels Estatuts d’Autonomia del país, l’Estatut de la Comunitat Valenciana ha tingut diverses reformes per poder actualitzar-se a temps més actuals, i corregir algunes qüestions en alguns dels articles.

Primer parlarem del vídeo. En ell es fa palès en donar una imatge renovada, de modernitat, d’inversió i desenvolupament de la Comunitat Valenciana. Es fa una promoció a la política de grans esdeveniments, com és la Fórmula 1 o l’America’s Cup, que tindrien lloc en la ciutat de València. Aquest és un tema molt polèmic, ja que si amb la crisi, l’economia de la comunitat s’ha vist greument afectada, s’ha donat més importància a aquest tipus d’esdeveniments, que requereixen una inversió grandíssima, i en el cas de la Fórmula 1, és un gasto encara més elevat, pel costós manteniment i el preu del muntatge. El que deia és que s’ha donat molta importància a aquestos casos, i s’ha descuidat altres aspectes vitals per a la població valenciana, com és la sanitat o l’educació.

En el vídeo també es fa referència a la inversió en energies renovables, com és l’energia eòlica. Bé, aquesta qüestió també ha sigut molt polèmica, per les queixes d’alguns grups ecologistes que s’oposaven a la instal·lació de molins, que podien afectar al paisatge i a les aus en èpoques de migració.

És important la qüestió de que el vídeo promocional ha estat publicat en les dos llengües oficials de la Comunitat Valenciana.

Es fa referència a les noves tecnologies, i es presenta la nostra comunitat com una capdavantera en aquest camp, ja siga en sanitat, educació, però la realitat de hui dia no ens diu el mateix, amb la crisi i les retallades.

Per últim comentar que la reforma de l’Estatut de 2006, en la qual s’inclou una disposició adicional que vincula les inversions en els Pressupostos Generals de l’Estat al pes de la població valenciana, va ser aprovada sense un referèndum, per l’anomenada “via ràpida”, fet que també va ser motiu de polèmiques i protestes.

Comentari personal de la situació de la llengua a la Comunitat Valenciana

Com s’ha mostrat ja en l’entrada que fa referència a la llengua en l’Estatut, es pot veure clarament que reconeix el valencià com la llengua oficial de la comunitat, a l’igual que el castellà. S’ha de garantir l’ensenyament, el coneixement i la formació en ambdós llengües, per igual, sense discriminació de ninguna de les dos. Bé, aquesta és la qüestió que m’agradaria comentar, la del respecte entre llengües i la no-discriminació per raons lingüístiques.

Hui dia, i accentuat per les retallades, s’ha posat de manifest una certa discriminació del valencià, i de aquells que fan ús del seu dret a usar-lo de manera lliure. S’han suprimit en molts llocs les línies d’ensenyament en valencià, privant així a innombrables alumnes del seu dret a rebre educació en el seu idioma i fent cas omís a l’obligació de les institucions a respectar, protegir i recuperar la llengua pròpia. També hi ha molta discriminació del valencià entre els parlants, fins i tot arribar a insults, però no sols per part de castellanoparlants, sinó també de valencianoparltants. Pense que aquestos problemes no existirien si la gent se n’adonara que una persona, un país o una regió no es pot jutjar per la llengua que parla, sinó per com és en realitat. S’ha de respectar totes les llengües, perquè tot el món té el dret de poder parlar, escriure, llegir, en la seua llengua o en la llengua que vulga, sense ser objectiu de discriminació, burla o censura, que per desgràcia en la nostra societat hui dia hi ha. Tota llengua, per minoritària que siga, és important, rica i aporta identitat a les persones, i dic tota llengua, fins les llengües mortes mereixen el nostre respecte i la nostra protecció, perquè si ens parem a pensar, la majoria de les llengües provenen d’aquestes. Però pareix ser que la societat no vol adonar-se’n, en el cas del castellà i el valencià, que les dos llengües provenen d’una sola, del llatí. El castellà i el valencià són la mateixa llengua, parlada en diferents llocs.

Venim de la mateixa llengua, tenim les mateixes arrels, els mateixos drets. No més lluites.

La llengua a l’Estatut

VICENTE ROJO, José. Artículo 6. En: Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana. 1ª Edició. Madrid : Tébar Flores, (2006), 276 pp.

ISBN: 84-7360-199-8

La qüestió de la llengua sempre ha sigut motiu de conflicte en qualsevol país o regió, inclús dins de les mateixes comunitats ha conduït a moltes disputes. Per tal d’aclarir aquestes diferències i intentar evitar conflictes, el tema de la llengua esta estipulat en el nostre Estatut d’Autonomia.

En l’article nº6 està reflexat que la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià, i és l’oficial, a l’igual que el castellà, que és l’oficial de l’Estat espanyol. Un aport molt important és que tots tenen dret de conéixer-los i usar-los i de rebre educació en ambdues llengües. És més, les institucions tenen l’obligació de posar els mitjans necessaris perquè això siga així, cosa que actualment està posant-se en qüestió, per les retallades en educació i en l’ensenyament en valencià. La Generalitat ha d’assegurar-se que tots tenen el coneixement de les dos llengües. NINGÚ pot ser discriminat per parlar una llengua o un altra.

El valencià s’ha de cuidar i respectar, així com que s’ha de garantir la seua recuperació, i no la seua desaparició, i s’ha d’incloure en l’Administració i en l’ensenyament.

També es diferenciaran les zones en què l’us del valencià és minoritari, i en alguns casos no serà necessari la seua aplicació en l’ensenyament.

Finalment, totes les lleis hauran de ser promulgades pel rei i pel President de la CV en els dos idiomes oficials de la comunitat.

Com tota llengua, el valencià està regit per una institució, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

¿Què és l’Estatut d’Autonomia? Introducció

Estatuto de Autonomía. Wikipedia (en línia). Data edició de la pàgina: 20/12/2012 a les 8:25 (consulta: 20/12/2012 a les 10:20) Disponible en: http://es.wikipedia.org/wiki/Estatuto_de_Autonom%C3%ADa

Un Estatut d’Autonomia és un decret de la Llei Orgànica, en el qual figuren una sèrie de lleis i trets que configuren l’autonomia d’una Comunitat Autònoma (o una ciutat autònoma) a l’Estat Espanyol. L’Estatut és reconegut per la Constitució Espanyola de 1978, la darrera en vigor, en l’article 147. Entre altres coses incloses en un estatut, està el nom de la comunitat o ciutat en qüestió, el territori que ocupa, les institucions que la componen, quines competències li corresponen, així com les llengües oficials que hi es parlen.

Per a la seua aprovació, cal una majoria absoluta al congrés, o fins i tot ha de ser aprovat per referèndum pels habitants de dita comunitat.

Una vegada aprovats, es preveuen les seues actualitzacions i modificacions. Aquest procés és més senzill per a les comunitats anomenades no-històriques, però per a les comunitats “històriques” els tràmits són més complexos i lents, per això, aquestes comunitats pateixen poques adaptacions, mentre que les no-històriques ho fan més a sovint.