Origen dels Furs

Referència: Furs de València: Sentit i vigència de Mariano Peset, Universitat de València

Amb l’entrada de Jaume I a terres Valencianes el 9 d’Octubre de 1238 i l’expulsió del poder als moriscos, Jaume I va descobrir que es trobava davant unes normes islàmiques que estaven vigents en aquelles terres. Açò era inviable i amb l’ajuda dels seus juristes, Jaume I va decidir crear unes noves normes per a les terres conquerides. Aquestos nous furs eren totalment independents dels furs de Catalunya ho Aragó, tenien la seua pròpia moneda, milícia i altres característiques alienes al regne al que pertanyia les noves terres conquistades (Regne d’Aragó).  El 7 d’abril de 1261, Jaume I va jurar els furs de València davant les corts valencianes, a més, el 11 d’abril promulga un privilegi al nou Regne, pel qual tots els successors del monarca també hauran de signar-los a València, en un mes del començament del seu regnat.

 

 

Sentit dels Furs

Referència: Furs de València: Sentit i vigència: Mariano Peset, Universitat de València

El sentit primordial dels furs, és el de donar unes normes noves a les noves terres, i eliminar així les normes islàmiques anteriors. Tres son els motius d’aquesta aculturació jurídica sobre València:

1-      Els conqueridors (aragonesos i catalans) no posseïxen un mateix dret durant els anys de conquesta. En el cas del dret aragonès presenta singularitats varies en les seues diferents ciutats, ja que aquestes tenen les seues pròpies normes. Fins a 1247, no es comença a redactar un text de caràcter general que constituïxen els furs  d’Aragó. En Catalunya cada comarca té les seues cartes de població i privilegis (Els Costums de Lleida i els Usatges de Barcelona).

2-      El rei no està subjecte a una ordenació determinada, i amb el regne de valència el que fa és crear un nou regne amb corts, moneda, milícia…

3-      Les noves lleis tenien que sorgir per a regular (Encara que era necessari un canvi)

 

“Els Costums” antecessors dels furs

Referència: orígenes de los furs de València y las cortes del s XIII de Pedro López Elum

Els costums, eren una espècie de normes comuna i de l’ordenació de la ciutat de València, que és van crear, d’una forma independent, de les normes aragoneses (furs d’Aragó) i les normes de Catalunya (Els Costums de Lleida i els Usatges de Barcelona). Aquestes lleis, son les antecessores dels furs de València, ja que és són una modificació i adaptació del nom a furs per l’influencia dels furs d’Aragó. Els furs també incloïen un tribunal d’origen morisc, que era el tribunal de les aigües. El primer costum, va ser promulgat per Jaume I el 21 de Març de 1238 a Xàtiva, conferint jutges civils i criminals (i la cambra dels jurats de València) a la recent conquerida València. Aquestes costums, van ser criticades per la noblesa aragonesa, ja que aquestos volien que els furs aragonesos s’instauraren al Regne de València. Al 1251, es va començar a referir als costums com a furs

La creació de les Corts Valencianes

Referència: Los orígenes de los furs de València y las cortes del s XIII de Pedro López Elum

Després de la conquesta de València i durant el regnat de Jaume I, les necessitats econòmiques i militars van fer que el rei organitzara algunes reunions amb els tres estaments de la societat (noblesa, clero i burgesia) per a tindre beneficis econòmics i militars d’aquestos estaments. La reunió de Cort que cal destacar en aquest punt, és la que va tindre lloc l’any 1261 a València, on Jaume I va jurar i promulgar els furs. Aquest era l’objectiu de les Corts durant tot el segle XIII, que eren de caràcter legislatiu, amb l’objectiu de desenvolupar els furs. En aquestes Corts, Jaume I va instaurar per als seus successors l’obligació de celebrar Corts generals en València per a jurar el furs i prometre’s a complir-los.  Aquestes Corts van tindre una vigència en el regne de valència fins a la guerra de successió on van ser abolits els furs i les Corts van desaparèixer, poc després, tornarien a ser abolides per la dictadura franquista i posades novament amb l’entrada de la democràcia l’any 1982.

Els furs dels conqueridors

Referència: Revista Levante/ Revista Villaweb, diari de l’escola

Tots els territoris de la corona catalano-aragonesa tenien els seus furs. A Catalunya eren coneguts amb el nom de Constitucions. Les primeres Constitucions catalanes es van promulgar a Barcelona el 1283 i les darreres ho van ser el 1705. A l’Aragó el 1247 es van unir tots els documents legislatius existents en uns Furs que van ser proclamats a Osca el 1247. També van ser abolits amb el Decret de Nova Planta. També hi havia una intenció pràctica al promulgar i estendre els Furs valencians per a arraconar els furs aragonesos en un procés de lluita aferrissada. Jurídicament, sosté el professor Narbona, «els furs d’Aragó consolidaven la independència de la noblesa al tindre un representant propi, el justícia´, que pautava el lideratge polític del regne i limitava les actuacions polítiques de la monarquia». Apresa la lliçó, el Conqueridor no va voler que es reproduïra la situació en el seu nou regne. D’ací que, enfrontant-se agrament amb els nobles valencians, promoguera els Furs de València. Amb ells, alhora que assentava la diferenciació política del Regne de València dins de l’estructura de la Corona d’Aragó, «la noblesa quedava vinculada vasallásticament i jurídicament a la monarquia, encara que participara en els òrgans de govern reals», destaca Rafael Narbona.”

Conflicte del 1333

Referència: Viquipèdia

Rei Alfons III el Benigne

El conflicte que va ocórrer al 1333 va ser un conflicte que va posar en perill elmanteniment dels furs. El 1333, el rei Alfons III el Benigne, influït per la seua segona dona, Leonor, va donar els senyorius de Xàtiva, Alzira, Morvedre, Alacant, Morella, Castelló i Borriana a l’infant Ferrant (fill de Leonor), cosa que infringia una promesa feta davant de les Corts els anys 1329 i 1330. Alguns nobles valencians, en particular els que defenien d’antuvi l’aplicació dels furs aragonesos, van donar suport a la mesura. En canvi, d’altres nobles, com ara Ot de Montcada i el poble pla van reaccionar en contra de la decisió i en defensa dels furs valencians. Francesc de Vinatea, el jurat en cap de València, va defendre amb vehemència els furs, davant del rei i de Leonor. Del parlament ferm de Francesc de Vinatea, el rei va reconsiderar la decisió, anul·lant la donació, irritant a la seua muller, però calmant el poble que havia pres el carrer.

La Guerra de Successió, Drets de Nova planta i abolició dels furs

Referència: La guerra de successió, de Animar Ballester,  Universitat Jaume I

Batalla d’Almansa

La Guerra de Successió Espanyola (1701-1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional, provocat la mort de Carles II, rei d’Espanya. El 1700, Carles II de Castella i d’Aragó va morir reconeixent com a hereu universal Felip de Borbó, duc d’Anjou, nét de Lluís XIV de França, qui, d’aquesta manera, esdevingué Felip V de Castella i IV d’Aragó. La guerra va començar perquè l’emperador Leopold I va reivindicar els drets de la seva nissaga a les corones hispàniques; Aquestos conflictes van arribar al sud de València. El regne de València donaven el suport a l’emperador Leopold I, ja que aquest va prometre mantindre els furts i els drets del poble valencià.  La batalla d’Almansa va ser la derrota decisiva per a la conquesta del regne de València, amb aquesta derrota el monarca va emprendre una profunda reforma administrativa de l’Estat de caràcter centralista, les línies més significatives de la qual van ser l’enfortiment del Consell de Castella i al 1716 el Decret de Nova Planta a la Corona d’Aragó, pel qual dissolia les seues principals institucions i reduïa al mínim (o més bé eliminava) la seva autonomia. La victòria felipista a Almansa significà un gran pas en la consolidació de la dominació d’Espanya pels Borbons.

València després de l’abolició dels furs

Referència: Viquipèdia

Després de l’abolició dels furs, la Monarquia d’Espanya, que s’havia forjat com una monarquia composta per l’agregació de diferents i diversos estats moderns per la via matrimonial, quedà reduïda a un únic, uniforme i centralitzat corpus jurisdiccional, legislatiu i polític, supeditada absolutament al monarca borbònic de qui emanava, en darrera instància, tota font de sobirania; només en quedaren al marge els territoris de Navarra, Vascongades i Aran, que per la seva fidelitat a la Casa de Borbó obtingueren el privilegi de preservar el seu estatus jurídic i polític anterior a la guerra (els drets històrics).  Als estats de la Corona d’Aragó la Nova Planta de les Reials Audiències posà aquestes institucions judicials sota l’autoritat dels Capitans Generals de l’Exèrcit. A València, s’instaurà el dret civil castellà. La Monarquia Absoluta Borbònica resultant fou organitzada territorialment en 21 províncies, totes aquestes controlades pel govern central i imposades a les normes de Castella, úniques i valides per a tot el nou estat espanyol.

Josep Serrano i els Furs

Josep Serrano Daura

Referència: Revista de Dret Històric Català, 2 (2002), p.303-308

Josep Serrano Daurà és professor a la Universitat Internacional de Catalunya.

En aquest article ens explica que, amb el procés de conquesta i creació del Regne de València, l’aparició de nous drets que derivaren en els Furs.

Amb els processos de formació i de conquesta, van haver problemes amb la noblesa aragonesa per tal de fixar i extendre els Furs al llarg del territori valencià.

Finalment, el nou codi va esdevenir l’element central de l’ordenament jurídic de València.

L’actualitat dels furs

Referència: Revista Villaweb, diari de l’escola

La recuperació dels Furs valencians no és sols una aspiració històrica. Per una banda l’estatut d’autonomia vigent reclama la recuperació del dret propi valencià, actualitzant-ne els aspectes que es considerin vàlids dels Furs. Per una altra banda, grups i estudiosos com ara Enric Solà i Vicent Franch proposen una revisió acurada dels Furs i convertir-los en la base del sistema polític valencià, per mirar de superar els problemes després de la batalla d’Almansa (1707) i la promulgació del Decret de Nova Planta.

Perquè el Regne de València va ser més discriminat que la resta de la corona d’Aragó?

Referència: “Valencia se quedó sin fueros porque era considerada rebelde” Revista Levante

Alejandro Valiño, catedràtic de Dret Romà a l’Universitat de València

El catedràtic de Dret Romà de la Universitat de València

 ha analitzat a fons la tradició jurídica valenciana des dels furs fins hui. Creu que els legisladors valencians tracten d’acabar amb el greuge que va suposar l’abolició dels furs. Per a Valiño, València en aquell moment es va considerar com una població molt rebel. Felip V es va comprometre de paraula a tornar els furs, però mai es va materialitzar. Els ministres de Felip V no van veure amb bons ulls la recuperació dels furs. Vam perdre el nostre dret patri i no va ser reposat. Els catalans, els aragonesos o els mallorquins els van recuperar i nosaltres vam ser exclosos.