Anàlisi de la música del Misteri d’Elx des de la perspectiva dels documents existents.

Referència: VIVES RAMIRO, Jose María. La Festa o Misterio de Elche a la luz de las fuentes documentales : las libretas y cartones de los cantores de la Festa o Misterio de Elche en el contexto de la tradición y de los documentos. València: Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Educació i Ciencia, 1998. 569 pp. ISBN: 84-482-1781-0.

Aquest llibre és un anàlisi dels diferents aspectes musicals i d’altres tipus de les consuetes del s. XVIII, ho fa de forma crítica i exhaustiva, i intenta amb eixe anàlisi donar a coneixer certs aspectes que se revelen en elles sobre els seus origens, és a dir, els origens del drama.

Cal dir que l’anàlisi musical és de vital importància ja que el autor: Jose María Vives Ramiro és un expert musicòleg, i ha estudiat en diferents universitats guanyant molt prestigi, a més de que aquest no és el seu únic anàlisi sobre els consueta, ja que com podeu vore en altra entrada hi va publicar un altre estudi de la consueta de 1709: La Festta y el consueta de 1709, que es va publicar a 1980 la qual cosa mostra que en aquest segon anàlisi l’autor haurà ampliat els seus coneixements i ara farà un anàlisi molt més acurat i adient.

És important asenyalar que aquest recurs ho podem trobar a la Biblioteca del Congreso dels EE.UU.

Posted in Llibre | Tagged | Leave a comment

Anàlisi dels elements que conformen l’escenari horitzontal del Misteri d’Elx.

Referència: MASSIP, Jesús-Francesc. Els elements de l’escenari horitzontal (cadafal i andador) del Misteri d’Elx. La Rella. València: Editorial Tres i Quatre, 1985, nº5 [consulta: 27/01/2013]. ISSN: 0212-6443. Disponible en: http://www.raco.cat/index.php/Rella/article/view/72010/123849

En aquest cas tenim un article de revista en línia, la revista Rella que es distribueix en la comarca del Baix Vinalopo, el objectiu d’aquest article de l’estudiós Massip, en el present article ens analitza els dos elements que composen l’escenari horitzontals del misteri cadafal i andador, també anomenada zona “terrestre”, i ens parla de les diferents simbologies que poden adoptar ambdós elements, a més de descriure-los recolçant l’article en alguna fotografia en blanc i negre.

Així el andador és el camí inclinat que porta als cantor al cadafal que esta inserit en part en el presbiteri, i tant andador com cadafal rodejats d’unes baranes de escasa altura, pintades de blanc.

També ens parla de com els únics cantor i personatges del drama que no arriben al cadafal per l’adador són els que descendixen del cel, donant-li així major caràcter sagrat als personatges celestes i a la part aèria de la tramoia. I es que en definitiva tot l’escenari del Misteri d’Elx exercix un lloc de significacions religioses, jugant amb alló diví més centrat en el plá aeri, i alló terrenal en contacte amb les parts de la tramoia més horitzontals o terrestres.

 

Posted in Article de revista | Tagged , , , | Leave a comment

Consueta 1709, facsímil de Ma Carme Gómez i Muntané.

Referència: LOZANO Y ROIZ, Joseph. Consueta 1709. GÓMEZ I MUNTANÉ, Ma Carme (autor secundari). MASSIP, Jesus Francesc (autor secundari). València: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1986. Vol.1. ISBN: 84-7579-168-9.

LOZANO Y ROIZ, Joseph. Consueta 1709. GÓMEZ I MUNTANÉ, Ma Carme (autor secundari). MASSIP, Jesus Francesc (autor secundari). València: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1986. Vol.2. ISBN: 84-7579-167-0.

LOZANO Y ROIZ, Joseph. Consueta 1709. GÓMEZ I MUNTANÉ, Ma Carme (autor secundari). MASSIP, Jesus Francesc (autor secundari). València: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1986. Vol.3. ISBN: 84-7579-169-7.

Font: pagina oficial del Patronato del MIsteri d’Elx

En aquests volums s’arreplega una edició facsímil de la Consueta relaitzada pel beneficiat Joseph Lozano y Roiz, que més tard tornaria a realitzar en 1722 però amb variacions quasi inapreciables. Inclou a més un estudi preliminar sobre el Consueta fet pels autors secundaris: Ma Carme Gómez i Muntané i Jesus Francesc Massip.

Hem també de explicar que un consueta és el nom que se dóna a un llibret d’apunts, normalment de caràcter religiós, on es detalla el rite a seguir en qualsevol celebració o cerimònia.

Cal dir  que el consueta original de 1709 es lo calitza unicament a l’Arxiu Històric del Municipi d’Elx, és el document més antic que es conserva sobre la Festa, cal dir que aquesta producció de Joseph Lozano surt per la necessitat de restaurar el consueta original, que en 1706 va patir uns incidents considerables, per a que els posteriors Mestres de Capella pogueren continuar utilitzant-la.

Hi ha altra producció facsímil, a banda de la de Muntané i Massip, que va sufragar el Institut d’Espanya en 1941 i que compta amb un pròleg d’Eugeni d’Ors.

Posted in Facsímil, Llibre | Tagged , , , | Leave a comment

Video de la representació del Misteri completa.

Referència: PATRONATO DEL MISTERI D’ELX. Misteri d’Elx. Videos del Misteri. Representació completa [en línea]. [consulta: 27/01/2013]. Disponible en: http://www.misteridelx.com/es/representacion/#formbsc

Abans de comentar el contingut d’aquesta entrada m’agradaria aclarar que no he pogut posar una data i hora concreta de ll’edició o actualització ja que no figurava.

Aquest enllaç és una part d’un lloc web, la pagina pertany al Patronato del Misteri d’Elx, en l’enllaç podem vore directament la representació completa del Misteri dl’Elx amb la Vespra del día 14 d’agost, després la procesó del día 15 pel matí, i la representació de la Festa el día 15 per la vesprada.

A més de vore la representació completa hi ha una selecció on podem vore les tres grans parts abans citades que composen la representació del Misteri, però també hi ha una selecció més pormenoritzada on se’ns oferix la possibilitat de visionar les totes les parts que integren tant la Vespra, com la Festa, així podem vore directament parts tan valorades i reconegudes pels il·licitans com per la gent de fora com el Ternari, l’arribada dels jueus o la Coronació.

Posted in Vídeo | Tagged , , | Leave a comment

Investigació dels intel·lectuals de finals del s.XIX valencians i catalans sobre el Misteri.

Referència: CÁMARA SEMPERE, Héctor. «Algun Misteri amagat vol Déu nos sia revelat»:l’estudi del Misteri d’Elx per intel·lectuals valencians i catalans de finals del segle XIX [en línea]. En: Floklore i romanticisme. Els estudis etnopoètics de la Renaixença / Joan Borja i Joan Armangué (eds.).  Càller (Cagliari) : Arxiu de Tradicions de l’Alguer, 2008 [consulta: 27/01/2013]. pdf, 0.14826 (MB).  49-65 pp.  ISBN 978-88-89978-69-6. Disponible en: http://rua.ua.es/dspace/handle/10045/8727

Aquest és un estudi disponible en el repositoti RUA per a la seua consulta online, està realitzat per Hector Cámar Sempere, pertanyent al Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant. L’autor fa un divisió en  5 parts: en la primera part ens parla de com va anar evolucionant el públic que asistia a vore la representació, així durant els segles XVII, XVIII i part del XIX els visitants tenien un interes festiu-religiós la qual cosa va anar evolucionant i ja a la segona meitat del s.XIX podem trobar un perfil d’alguns espectador més intl·lectual i amb interès academic.

La segona part ens parla de la situació del Misteri entre 1835 a 1924, on els int·lectuals que arribaren per visionar la representació es van trobar amb un Misteri en decadècnia en un estat poc cuidat, eixa situació va portar a que en 192 hi haguera el primer intent d’esmenar l’estat de la Festa amb el impuls de la Junta Protectora per a la restauració que va dirigir Oscar Esplà, i també altres posteriors.

En tercer lloc trobem un estudi de les relacions que tenien Aurelià Ibarra i Pere Ibarra, ambdós historiadors il·licitans, amb altres intel·lectuals del seu temps i com mitjançant eixes xarxes es va poder donar major rellevància exterior de la Festa, així com una major recuperació i difusió.

En quart llorg Héctor ens parla i enumera els diferents intel·lectuals valencians i catalans que van parlar i estudiar el Misteri d’Elx a finals del s.XIX, com per exemple: Gaietà Vidal i de Valenciano, Teodor Llorente i Olivares, Felip Pedrell i Sabaté, Josep Soler i Palet, etc.

I la última part recull la conclusió de l’autor: on per una part reconeix la important labor dels intel·lectuals per recuperar i difondre la Festa, però també com l’adquisició d’un caràcter més cultural de l’espectacle, que és ben merescut, per altra banda posa en perill les seues arrels identitàries i tradicionals.

 

Posted in Article de revista | Tagged , | Leave a comment

Pagina oficial del Patronato del Misteri d’Elx.

Referència: Misteri d’Elx. Patronato del Misteri d’Elx, 2013 [consulta: 27/01/2013] Disponible en: http://www.misteridelx.com/es/

Aquesta pagina és molt important quant a recursos d’informació als que podem acudir per trobar informació sobre la Festa o Misteri d’Elx. Esta creada per el Patronato Nacional del Misteri d’Elx i promocionada pel Ministeri de Cultura. En ella podem trobar tota la informació rellevant dobre el Misteri: història, descripcions de l’espai on es representa, sobre la ciutat, com s’organitza internamen el Misteri i el Patronato, qui són els membres de les diferents àrees relacionades amb la Festa com el Patronato rector. També podem trobar excel·lents recursos fotogràfics, videogràfics, A més es pot vore l’actualitat i les novetat relacionades amb la Festa. Tenim també un bona blioteca amb importants recursos bibliogràfics: 7628 recursos.

Per tant aquest lloc web és important per qué proporciona la difusió digital d’una tradició d’origen Medieval fent-la més pròxima a les noves generacions i adaptant-se als nous recurs tecnològics, aixó com solucionant el abans difícil estudi del drama.

 

Posted in Lloc Web | Tagged , , | Leave a comment

Llibre de la Festa o Misteri d’Elx editat pel Patronato del Misteri d’Elx.

Referència: LLORENS, Alfons et al. La Festa o Misteri d’Elx. 7ª ed. Patronato del Misteri d’Elx, 2006. 71 pp.

Imagen de la guia del Misteri d'Elx.

Tret de la pagina del Patronato del Misteri d’Elx

El veritablement important d’aquesta producció és que està encarregada pel mateix Patronato i en ella figuren diversos apartats i diferents informacions sobre el Misteri elavorades per veritables autors especialistes i reconeguts molt relacionats amb la Festa.

Tenim per tant en aquesta reproducció, de una grandària no extensa però de molta qualitat, una divisió en quatre grans parts:

  1. La Festa d’Elx:  feta per Alfons Llorens on parla de que representa en l’actualitat la Festa per als il·licitans i en general.
  2. Història de la Festa d’Elx:  feta per Rafael Navarro Mallebrera on es parla de molts diversos aspectes de la representació i la història d’aquesta, parlant de l’evolució de la Festa i de els diferents elements i aparells.
  3. Guia de la representacio: realitzada per Joan Castaño García, expert representatiu en el drama assumpcionista, que permitix vore la representació, realitzada en valencià antic, fent-la més comprensible.
  4. Guia de la festividad: també feta per Joan Castaño García i que ens parla dels diferents actes que integren la festivitat que s’extenen a lo llarg de tot el any des d’agost fins al 29 de decembre, dia de la Vinguda de la Verge.

Però també podem vore les fotografies d’Andreu Castillejos i els dibuixos d’Antonio Serrano Peral. A més anomenar a Gaspar Jaén i Urbán que és qui fa la versió castellana dels cants.

Per últim dir que aquesta guia es pot adquirir a la pagina de Patronato o asistint els dies de representació a la Basílica de Santa Maria on també estan a la venta.

Posted in Llibre | Leave a comment

Anàlisi del consueta de 1709 de la “Festa” o Misteri d’Elx.

Referència: VIVES RAMIRO, Jose Maria. La “Festa” y el consueta de 1709. Elche: Ayuntamiento de Elche, 1980. 387 pp. ISBN: 84-500-3906-1.

Aquest llibre del expert musicòleg Jose Maria Vives Ramiro es divideix en dos parts, del que cal dir, com es diu en la mateixa obra la part de més pes l’ocupa la segona part.

La primera part és una intriducció de l’autor sobre la Festa d’Elx on posa al lector en situació per poder comprendre el drama líric-sacre, així ens para de la pròpia tradició de culte a la l’Assumpció en el poble d’Elx, també fa una petita situació respecte a altres drames Assumpcionistes. També analitza la revisió de 1924 encarregada a Oscar Esplá per actualitzar o adaptar el drama, així per exemple Esplá afegix la ara tan apreciada escena de la Judiada. I també altres  moments historics importants per a la representació i les diferents consuetes, l’origen del drama, l’escenari, la música etc.

I la segona part amb un major interés musicològic on analitza el Conueta de 1709, analitzan la música i el text, a més un dels recursos més ineteresants és que l’autor ens aporta el facsímil del consueta dividit a mesura que el va analitzant, analitzant tota la Vespra i la Festa.

Per últim l’auto conclou que el tema d’estudi de la “Festa” és difícil de tractar, en part per que en el temps de la publicació del llibre la documentació era esca i en segon lloc per la falta de estudis científics previs. I també aporta una visió del drama com un “element viu” així intenta evitar que es critiquen les adaptacions que ha anat experimentant la representació, però per altra banda si parla de un “reestructuració” front a una “reforma” que es base en la recuperació del estat més pur possible de la representació basant-se en els documents existents.

Posted in Facsímil, Llibre | Leave a comment

La importància del rescripte d’Urbá VIII en la pervivència del Misteri d’Elx.

Referència: CASTAÑO, Joan. MONTAGUT ESTRAGUÉS, Tomás. SITJAR, Miquel. El rescripto del Papa Urbano VIII sobre la Festa o Misteri d’Elx. PEREZ JUAN, José Antonio (Coord.). Valencia: Tirant Lo Blanch, 2008. 160 pp. ISBN: 978-84-9876-331-7.

Aquest llibre ens parla del conflicte que tingué el municipi d’Elx amb les autoritats eclesiàstiques del obispat d’Oriola. El conflicte es basava en que després de Concili de Treto no es permetien les representacions teatrals dins de les esglesies, i a Elx es continuava realitzan la representació consagrada a la seua Patrona la Verge de l’Assumpció, finalment el Papa Urbá VIII en l’any 1632 va emetre un rescripte en el que donava un favor eclesiàstic al poble d’Elx per a que la representació es poguera continuar fen en el interio de l’esglesia de Santa Maria.

El llibre consta de dues parts: en la primera el especialista i arxiver del Misteri d’Elx fa un anàlisi històric del que serien els documents notarials que configuren el procés judicial entre el municipi d’Elx i el bisbat orilà, on a més fa figurar la labor d’anàlisi en els diferents arxius i també els esforços fets per arribar a la localització del document original del rescripte. I la segona part, els altres dos autors fan una traducció i anàlisi d’aquesta, així en el llibre figuren les reproduccions facsímils dels textos en llatí i la seua traducció a castellà i valencià, la reproducció facsímil s’inclou per permetre certs estudis lingüistics i caligràfics dels especialistes.

Cal citar la colaboració de la Cátedra Misteri d’Elx de la Universitat Miguel Hernández, del Institut Municipal de Cultura d’Elx i del propi Patronat de Misteri D’Elx en la publicació d’aquest llibre de clara importància per als investigadors.

Posted in Llibre | Tagged , , , | Leave a comment

Album de fotografies i descripcions realitzades per Pere Ibarra Ruiz cronista oficial d’Elx.

Referència: IBARRA Y RUIZ, Pedro. El Misterio de Elche. Algunas escenas y componentes del célebre drama lírico-litúrgico, vulgarmente llamado La Festa d’Elx. Sempere Hernandes, Maria José (traductor). Segarra Sánchez S.L: Patronat Nacional del Misteri d’Elx, 2004. ISBN: 84-609-1007-5

La present obra és una reedició facsímil d’una sèrie de fotografies preses pel  historiador, arqueòleg, pintor i cronista oficial d’Elx, entre altres coses: Pere Ibarra y Ruiz, fotos que va prendre durant el procés de muntatge de l’escenografia i també durant les representacions, a més a aquestes fotografies els va afegir un comentari amb allò que representaben, o describint el moment de l’obra que habia fotografiat. En aquesta publicació figuren 10 fotografies . A més hem de dir que és un projecte impulsat pel Patronat del Misteri amb motiu de l’XIé col·loqui de la  Societé Internationale pour l’étude du Theâtre Medieval, celebrat a Elx, del 9 al 14 d’Agost de l’any 2004, és a dir 80 anys després de la publicació de les fotos (1924) i compta amb la introducció de Gabriel Sansano i Belso que és profesor titular de la Universitat d’Alacant especialista en Literatura catalana moderna i ciontemporànea, Historia i crítica del teatre, on es fa un anàlisi de la trajectoria d’aquest fotos prese per Ibarra fins a las seua publicació en 1924 i després, tenint en compte que les fotos estan fetes en 1901.

Posted in Llibre | Tagged , , | Leave a comment