El Misteri d’elx és un drama sacre religiós de tipus líric, que té un origen medielval. Cal dir que el seu origen està marcat per dues teories més arrelades en la tradició popular i una científica més encertada. Les teories populars són: en primer lloc es parlava d’un origen situat en la conquesta de les tropes del Rei Jaume I del municipi front a la ocupació musulmana en torn al 1256. I la segona creença popular que dona origen a bona part de la tradició que envolta a la Patrona del munucipi, la verge de l’Assumpció popularment coneguda com la Mare de Déu, que seria la relacionada amb la Vinguda de la Verge o descobriment de la imatge de la verge en la costa de Santa Pola el 29 de decembre de 1370. Però la resposta al seu origen més encertada degut el seu caràcter científic relacionat amb estudis musicològics i històrics relacionen l’rigen d’aquest drama assumpcionista en la segona meitat del segle XV.
El tema principal d’aquesta representació lirico-religiosa és la mort o “dormició” de la Verge Maria i la seua assumpció en cos i anima als cels on serà coronada com regna dels Cels i la Terra. Aques argument general es divideix en dos parts, que es representen els dies 14 i 15 d’agost que són els dies de representació oficial.
El día 14 d’agost també denominat el dia de la Vespra la Verge acompanyada del seu seguici composat per Maria Salomé i Iacobé a més d’un grup d’angels, al recorrer el passadis principal, anomenat andador, arriba al cadafal que és l’escenari que està ubicat en el centre de creuer de la Basílica. En eixe moment és quan s’obri per primera vegada el Cel de la basílica composat per una lona que simula el cel per les seus pinntures i que cobrix el mecanisme emprat per activar el sistema de polees, cordes, etc que condueix el descens dels aparells aeris i que es realitza encara a má. Del Cel baixa un angelen la Mangrana o núvol que avisa a la Verge de la seua mort i li dóna una palma daurada (composta amb palma blanca i oripell). Aixi comencen a arribar els apostols per acompanyar a la Verge en els seus últims moments, el xiquet que fa de Maria es substituït per una imatge de la Verge després de la mort. I ara baixa el segon aparell aeri l’Araceli amb cin angels, tres adults i dos xiquets que baixen i arrepleguen l’ànima de Maria i la pugen als cels. Termiant la representació de la Vespra.
Comença el día 15 la representació de la Festa es prepara l’enterrament de la Verge i es produeix un enfrontament entre un grup de jueus i els apostols ja que els primers volien que el soterrament no es celebrara, i un dells queda paralitzat davant de la Mare de Déu la qual cosa impacta als seus companys jueus que preguen pel jueu inmovilitzat tonrnant-li la movilitat, després seran batejats i acompanyaran als apostols en el sepeli de Maria, l’enterrament es simula depositant la imatge de la Verge en un forat fet en la part central del Cadafal, però en eixe moment torna a baixar l’Araceli i comença a pujar el cos de Maria als Cels, la pujada es veu interrompuda per l’arribada de l’únic apostol que estava absent, Sant Tomas, i en vore a la Verge excusa la seua absència degut a que estava predicant en la índia. Quan termina le intervenció de l’apostos el Cel es torna a obrir i baixa el tercer aparell amb la santíssima Trinitat, on Déu (interpretat per un pàrroc) corona a Maria. Després es produeix en l’Esglèsia un gran esclat de mostres d’afecte per part del poble i·licità acompanyats amb cohets, l’organ i aplausos.
Els personatges són tots baron, i hi ha xiquets (veus blanques) per a les maries i angels petits, i la resta homens.
A banda de les representacions oficials hi ha que dir que els dies 11, 12 i 13 es fan els anomenats assajos generals on algunes parts es suprimixen.