Llig en La Vanguardia que, despús-ahir, una quinzena de naturistes anaren a banyar-se a una platja de Mataró. Ho feren per reivindicar la llibertat de practicar nudisme a qualsevol platja i per protestar per l’agressió que un d’ells va patir, el passat 15 de juliol, en un acte semblant. Jo, quan puc triar, preferisc anar a platges nudistes. No sempre es pot elegir esta classe de platges. Primerament perquè no n’hi ha moltes i, en segon lloc, perquè els companys de bany no sempre estan disposats a acompanyar-te. Tinc un amic que s’hi nega en redó, perquè diu que no respon de la seua testosterona en vore una estesa de xiques nues sobre la càlida pedra del Racó del Conill. Li expliques que no patisca, que nus tots i totes perdem i que això de la libido està de vegades més en el que s’insinua que en el que s’ensenya, però no, no hi ha manera de fer-lo canviar d’opinió. No és l’únic. Al diputat Morera, tampoc li agrada això del nudisme. Diu que s’hi troba incòmode, una recialla, potser, de la militància juvenil en el PNPV, on hi havia un bon sector democristià. La imatge dels dos fent nudisme resulta còmica: l’un sense saber com amagar la trempera i l’altre amb la tita acurrufà per la vergonya.

Com tot, açò també és política. De fet, a l’estat espanyol els primers naturistes foren els anarquistes. Ací teniu una foto d’un grup de llibertaris practicant nudisme en la presó Model de Barcelona:

El cas és que açò del naturisme exemplifica bastant bé el que passa a la nostra societat amb alguns drets, que són de tots però només afecten una minoria. Teòricament pots fer nudisme en totes les platges, però no se’n fa perquè acabaries com Jordi Casellas (el banyista agredit a Mataró), et convertiries en centre de totes les mirades i possiblement una parella de guàrdies municipals et farien ombra. Supose que per a evitar això estan les platges nudistes. Molt sovint els ajuntaments mateix les senyalitzen. En entrar-hi, trobes la icona del biquini i el banyador dins d’un senyal de prohibit. És suficientment explícit, no? Doncs bé, cada vegada hi ha més gent amb banyador a les platges nudistes. Tret de l’enutjós escopòfil (així sona més lleig que el francés voyeur) amb ulleres de sol i fent el tímid, hi ha parelles, trios, famílies senceres amb nevera inclosa… Al final, la platja és mixta. Una espècie de common law ha fet que, per damunt de la llibertat de banyar-te on vulgues com et vinga de gust, el nudisme tinga uns pocs espais propis. Per més púdics que siguen els motius dels anomenats banyistes tèxtils, em sembla de mala educació no respectar els espais naturistes. Com en tantes altres coses, aniria molt bé aplicar aquell refrany tan encertat que diu ”Allà on vas, fes com voràs”.

José Antonio Guilabert és un company de treball. He volgut començar amb el seu nom la primera entrada del meu bloc, perquè sense la seua total col·laboració esta espècie de quadern de bitàcola particular no hauria sigut possible. Gràcies, Jant!

I, ja veus, tantes ganes de tindre un bloc i ara no sé què dir. És 26 de juliol –felicitats a les Annes i els Ximos–, fa calor, el conseller Font de Mora visita la Universitat, el Tour de França sembla un after hours a les deu del matí, l’actualitat política pivota –que vol dir “voltar a l’entorn d’un piu”– sobre la portada d’una revista satírica i el primer Mata-Hari a l’espanyola, qui, per aixó mateix, no és cap ballarina holandesa d’aires exòtics, quin poc glamour, xe!

En fi, crec que està bé per al primer dia. Gràcies per la vostra atenció i, com he dit en començar, salut, camarades!