Anit vaig assistir a una representació del Misteri d’Elx, un dels assajos previs a la Festa, per a ser exactes. La solitud del despatx, la falta de son i el dia plujós de hui conviden a la introspecció, a transitar l’ànima pròpia. Vaja, quin desordre m’hi he trobat! Recorde ara la pregària de la Maria: “Gran desig m’ha vengut al cor/ del meu car Fill ple d’amor/ tan gran que no ho podria dir/ on, per remei, desig morir”. El cel de la Basílica s’obri i, des de la Magrana, l’àngel anuncia: “Déu vos salve, Verge Imperial,/ Mare del Rei celestial,/ jo us port saluts e salvament/ del vostre fill omnipotent”.
Sant Joan rep la palma que l’àngel ha donat a Maria: “Ai, trista vida corporal!/ Oh, món cruel, tan desigual!/ Oh, trist de mi! Jo on iré?/ Oh, llas, mesquí! Jo què faré?”. Després de sant Pere i una part dels apòstols, n’arriben tres més: és el Ternari. Camí del cadafal, molt a prop d’on estic assegut, la seua polifonia m’aborrona: “Oh, poder de l’Alt Imperi,/ Senyor de tots los creats!/ Cert és aquest gran misteri/ ser ací tots ajustats”. Tal com volia, la Mare de Déu mor i els apòstols avisen les Maries per a soterrar-ne el cos. En llatí, entonen el salm 114.
Però la judiada reclama les despulles: “No és nostra voluntat/ que esta dona soterreu,/ ans de tota pietat/ vos manam que ens la deixeu”. Lluiten, els israelites queden paralitzats i supliquen “Som nós penedits/ de tot nostre cor/ Pregam-te, Senyor,/ nós vulles guarir”. Ja convertits i sanats, s’unixen al càntic: “Respectant la tal figura,/ ser de tant majestat,/ de la Verge santa i pura,/ adorem-lo de bon grat”. Davalla de l’altura un cor d’àngels, la Mare de Déu ressuscitada és assumida al cel, sant Tomàs es disculpa per arribar tard (“Vós m’hajau per excusat/ que les Índies m’han ocupat”) i la Verge és coronada per Déu mateix. Una pluja d’oripell torna a fer el miracle.
Disculpeu-me, tres hores i tanta bellesa no caben en pocs paràgrafs. Una barreja d’espiritualitat cristiana, de mestria musical i d’orgull valencià m’envaí en escoltar esta obra quasi tan antiga com el nostre poble. Feu propòsit d’anar al Misteri; prompte, si no podeu enguany. Potser ens trobarem allà i podrem dir, com els apòstols, “Amb gran goig, sens improperi,/ som ací en breu portats./ Cert és aquest gran misteri/ ser ací tots ajustats”.
Sembla ser impressionant!
Espere anar prompte a veure-ho, només amb uns pocs paràgrafs ja tinc ganes d’admirar-ho, i més sent poesia…
Jo vaig anar no se si fa dos, tres o quatre anys, va ser una representació, que no se ara perquè es va fer al mes de novembre i de nit, i ara en llegir els versos que ha escrit Jordi, els pèls se m’han tornat a posar de punta, no es pot explicar amb paraules les sensacions que eres capaç de sentir mentres ho estàs escoltant.
Benvingut siau, Jordi
Molt bonic!!! Iremos para recordar tan bello espectáculo. A ver si ahora se anima la gente que no lo ha visto, en especial la gent del poble d’elx .
Alberto.
malgrat no ser jo el millor especialista en el Misteri que podreu trobar a Elx, us recomane el web lafesta.com, del nostre amic Hèctor Càmara, on podreu guarir el cor durant la llarga tardor, l’hivern cruent i la cruel primavera, fins que pugueu gaudir una altra vegada del que tant us ha esborronat, amic Davonet…
i dir-te que no ho has vist tot, vull dir, que una de les caractarístiques anecdòtiques del Misteri és que es tracta de l’única representació teatral del món on es paga (o es convida) per veure els assajos (dies 11, 12 i 13), però no per contemplar la representació en si mateixa (La Vespra el 14 d’agost i La Festa el 15). La diferència que hi trobareu si aneu el 15 d’agost a la Basílica de Santa Maria (a banda d’una considerable tendència cap a la lipotímia) és que el moment de la coronació és acompanyat amb una intensa pluja d’oripell, el tronar de les campanes i el continu de l’orgue fent bullir la sang d’emoció…
així que, deixa’t de succedanis i l’any que ve t’espere a les portes de Santa Maria, per patir una lipotímia com Déu mana el 15 d’agost a Elx!!!
(comentari a un comentari: de manera excepcional, els anys parells, aquestes “representacions extraordinàries” que, de fet, són els assajos generals, es tornen a fer els darrers dies d’octubre i el primer de novembre, per la qual cosa es va decidir fer el Festival de Teatre Medieval en aquestes dates. Per si algú no vol patir els rigors de l’estiu il·licità)
“Aquesta gran novetat, mos procura gran honor” He canviat una paraula del primer vers del cant dels jueus. Honor sense dubtes als amics d’Elx que fan possible el gran miracle de la Festa. Aneu tots a saborejar i fruir de la Vespra i la Festa.
Potser aniré a novembre. Demà, 14 d’agost és la NIT DE L’OLLA a BENILLOBA.
Sí, amic Jordi, a eixa festa on tu mai has estat i te la recomane, jo i qualsevol que haja gojat d’aquesta nit. Una nit on les 3 filaes (2 mores i 1 cirstiana, no cal més) fan una crítica de tot l’any amb les seues disfresses.
Nosaltres, una colla de la filà el Castell també farem representació valenciana. No tan emblemàtica però sí molt divertida.
Benvinguts i -udes al poble de Benilloba. Com diu mon pare: el rovellet de l’ou.
Prec-vos no.m vullau deixar/puix tant me mostrau amar
llengua catalana de tots.
Amb l’orgull d’un valencià d’Elx -amb els quatre avis soterrats a Elx- que forma part d’una comunitat lingüística esplendorosa que és gairebé una epopeia que nos ens han ensenyant:
De les parts d’ací estranyes/som venguts molt prestament/ passant viles i montanyes/ en menys temps d’un moment.
Amic Jordi: saluts, honors e salvament!