Segons els lingüistes, els verbs performatius són aquells amb els quals dir és literalment fer. Jurar i prometre en són dos exemples ben clars. Quan algú jura o promet el que siga l’acció ja està feta. Que finalment, com en els judicis de les pel·lis americanes, diga la veritat, tota la veritat i res més que la veritat o complisca fidelment les obligacions del càrrec sense tirar mà a la caixa són figues del paner de l’ètica, no de la lingüística.
L’any 2003, juntament amb la Intersindical Valenciana, Comissions Obreres i la UGT signaven el Compromís pel Valencià. Amb els sindicats, es comprometien també associacions cíviques, institucions acadèmiques i partits polítics, entre els quals estaven tots els que suposeu i també el PSPV. El compromís prenia forma en la defensa de 50 mesures de suport al valencià. Citaré només la primera:
1. Promulgar normes legals que afavorisquen actuacions encaminades a la defensa, ús i promoció del valencià.
Està bastant clar, no? Doncs bé, el jurista, lingüista i sindicalista Francesc Esteve ens informa, en un article a El Temps (núm. 1313, 11 d’agost de 2009), que UGT i CCOO han pactat amb el PP i sindicats com CSI-CSIF i CEMSATSE una Llei d’ordenació i gestió de la funció pública valenciana que no recull l’anomenat requisit lingüístic. A diferència del que passa a les Balears, el País Basc, Catalunya i Galícia, als qui opositen a una plaça de funcionari al País Valencià no se’ls demanarà que en coneguen la llengua pròpia.
De tant en tant, continuarem trobant-nos, sota l’emblemàtic elm de Pere el Cerimoniós, el malcarat o malcarada de torn que t’amolla “A mí es que si no me habla en castellano no le voy a atender” o un “¿Cómo dice?” que ho diu tot. I serà així gràcies en part a CCOO i UGT, tan prests a onejar senyeres pel 9 d’Octubre i el 25 d’Abril, a agafar la pancarta per demanar serveis públics de qualitat, a reclamar millor atenció al ciutadà…
M’agradaria conéixer l’opinió dels amics i companys nacionalistes, independentistes alguns fins i tot, que continuen sindicats a la UGT i CCOO. M’agradaria, però tem que continuaran pietosament muts… i a la gàbia, és clar.
aquesta no em toca a mi !!! 😉
No serveix per a molt però us diré que a Balears tampoc és que siguen rés de l’altre mon. En la polèmica dels funcionaris de la sanitat no és que hagen defensat molt el requisit de nivell B per als doctors !
No s’han atrevit a posar-se en contra, però poc els ha faltat …
Ja m’explicareu si una persona que ha fet un carrera de 7 o 8 anys no pot fer un curset per a obtenir un títol que vindria a ser com el mitjà del País Valencià …
Quin País !
Jordi,
que la política fa allò que se’n diu estranys companys de viatge, ja ho sabem, veritat? Naturalment que sobta – bé, és un dir – la Santa Compaña que citaves dalt. I per descomptat que estic a favor del requisit lingüístic.
Però de veres penses que m’hauré d’espantar per una cosa així? I de veres tindràs la barra d’estripar-te la roba?
Som tots i totes experts en justificar el que no es pot justificar mai de la vida, en termes d’acords polítics i sopes de lletres. Afortunadament, el saber popular ens porta generacions d’avantatge, i sempre trobarem un refrany que ens vindrà al pél.
I quan l’ètica et diu prou i se’t regiren els budells per alguna actuació concreta d’una organització, hom acostuma a no ser-ne militant. I així acabem un bon grapat a casa.
Afortunadament, sempre hi ha qui té el fetge més dúctil i defensa la nostra veu, que d’aquesta capacitat per a sobreviure sobre contradiccions ètiques se’n diu fer carrera política. Dit això, benvolgut Jordi, no em sigues simplista, que no colarà.
De la Sénia cap al sud, qui estiga lliure de pacte que llance la primera pedra.
Salut,
Hèctor
El que ha vingut a dir Hèctor és que “mal de muchos, consuelo de tontos”. Com que tots tenim els nostres pecats, que més dóna que CCOO o UGT pacten deixar fora el valencià? Algun altre partit o sindicat demà farà algun pacte que ens exculparà de tots els nostres mals!
Patètic Hèctor, patètic.
[…] llegir més a El Gran Duc. Comparteix-ho (sense valoració […]
Benvolgut – i entranyable – socarrat,
gràcies per agafar el rave per les fulles, però jo no he dit això que dius tu.
Posats a dir, diré que socarrat defensa que Cocentaina passe a ser un barri d’Alcoi. Tinc el mateix dret – i rigor – que tu a posar paraules en la teua boca, no?
Torna-ho a llegir, amic, torna-ho a llegir. Dic I per descomptat que estic a favor del requisit lingüístic.
Amb el meu comentari, el que critique es que Jordi parle de si CCOO+UGT pacten o deixen de pactar amb el PP o amb qui siga. Que ens coneixem des de fa molts anys, Davó i jo. I sé que és capaç de fer una anàlisi millor de la situació que la de mira si són botiflerets, els de CCOO+UGT, encara que siga la més resultoneta.
I si li critique l’escrit és perquè quaranta vegades he discutit i discutiré amb Jordi sobre els pactes divertidíssims que la UPV, BNV, etc… ha fet al llarg de no fa tants anys, i que li he vist defensar amb passió.
Ara esquerra, ara dreta, ara el que siga. Que si clau valenciana, que si interessos de país, que si pel nostre poble, etc. Vinga va… que no som – sí, he dit som – els únics que poden tindre interessos vàlids i coherents.
Patètic? Tots i totes ho som en algun moment de la nostra vida. Suma’t un al teu compte, socarrat.
😉 de bon rotllo,
Hèctor
Hèctor, ets tu el primer que has començat agarrant el rave per les fulles. Crec que el lector d’aquesta entrada en general, i jo en particular, no hem entés que Jordi estiga en contra dels pactes d’UGT-CCOO amb el PP. No és tant el qui, com el què.
Ara, que si tu ho vols veure d’altra manera és el teu problema. Si així et sents més feliç endavant.
i qui ha dit que jo pense que ell estiga en contra d’eixos pactes? que critique l’actitud de CCOO i UGT, independentment de amb qui pacte.. 🙂 i no et preocupes, que estic encantat dels meus problemes. I segur que tu amb els teus, així que tots tan feliços.
P.D. Tant de bo tingues i mantingues sempre eixa capacitat de copsar el pensament dels lectors en general. Jo em conforme amb equivocar-me en el meu nom. De vegades fins i tot l’encerte 😉 ara que no sempre..
De vegades crec que tard o d´hora ho pedrem tot. Tinc l´esperanÇa de que els meus dies hauran arrivat a la seva fi quan passi. Ho sent-ho, estic una mica depre.Visca Els Països Catalans!!!
Jo és que entenc que una persona de Salamanca que se la bufa si troba plaça a Catalunya o a La Rioja no li apetixca fer, a més de les hores d’estudis per opositar, cursos de llengua per a fer una oposició. Oposició, o siga, un examen, no per la plaça.
Suporte 100% un compromís, això si, de tot aquell que obtinga plaça a la zona lingüísticament minoritzada, per treure’s el titol que faça falta dintre d’un termini de temps. Això sí ha de ser acceptat i si no, aire d’ací. Curs que implique coneixement de la llengua però també intentar crear un sentit de respecte per la llengua.
I ja de pas, per afegir un punt més al debat, preocupem-nos per les barrabasades per a obtindre plaça. Si a mi en fa vergonya este País de merda (amb perdó) és per estes coses:
http://www.diarioinformacion.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009072300_12_912874__Alicante-centenar-docentes-recurre-amiguismo-oposiciones&pCom=1#EnlaceComentarios
Tot el món tranquil, que el PP tornarà a eixir.
Els sindicats no se salven de el que fa Conselleria. Són una panda de trifàsics. Segur que tothom coneix a no se qui que entra per la “quota” sindical. N’hi ha de nepotisme polític, però tambié sindical.
En les oposicions del link, van suspendre tots menys els 4 que van obtindre digitalment plaça. Aprovats amb 10.
La meua germana va passar del 9 o el 8 en les anteriors convocatories al 3!