Va ser l’avi Paco qui em va ensenyar a jugar a cotos i als escacs. Sovint es deixava perdre, ho vaig descobrir un dia que, en comptes de vint roïnes, se’n va comptar trenta. Ho feia perquè tinguera interés en el joc, guanyar motiva. També jugàvem a la loteria. Jugar al bingo entre dos té poca emoció, el més divertit era que cantava els números tal com es feia als locals de la societat El Trabajo. Cada número tenia un nom, a Alacant encara hi ha qui ven iguales cridant-ne el nom. Però, com deveu suposar, els noms dels números alcoians eren diferents. No sé en quin meandre, a la riba de la meua memòria, ha quedat la majoria d’aquells noms. Recorde el 21, els Músics; el 22, 
Ja baixen!; el 23, Jordiet, i el 24, els Trons. El Moliner era el 14 o el 15, no estic segur, i crec que el 73 era el Petrólio. Això sí, l’11 era Charlot i Llapissera. No vaig demanar mai per l’origen de les designacions, me l’imaginava. Trobava lògic que les dos xifres esprimatxades de l’11 havien de ser això: Charlot i una llapissera.
Doncs no, estava equivocat. Charlot i Llapissera eren uns artistes del toreig còmic i, segons sembla, d’anomenada internacional. Ho vaig saber a l’exposició “Record d’una esperança. La Segona República a Alacant (1931-1936)”, que fins al 30 d’este mes podeu visitar al Museu de la Universitat d’Alacant. Hi ha un munt d’objectes de l’època: una baralla on els reis han sigut substituïts pels quatre presidents de la Primera República, un marbre commemoratiu de l’ajuntament republicà de la Vila Joiosa —reciclat pels colpistes per a gravar al revers l’último parte de guerra—, exemplars de la Constitució, bandes de dames d’honor i belleses amb els tres colors de la República… I, entre tots els records de l’activitat política i la vida quotidiana, la publicitat d’un espectacle taurí a càrrec de Charlot i Llapissera. És el que tenen els records i les repúbliques: com menys t’ho esperes, tornen a fer-se actuals.
Jordi,
Bon final per a un article entranyable i amable
Salut… i república!
Quanta nostàlgia i esperança en un article! Tots dos ben compatibles.
No sé per què associava Llapissera a Alfons XIII, algú d’Alacant ho pot confirmar? Cordialment
Jordiiii, jo anava amb el meu “abuelito” al trabajo i em passava els matins del diumenge jugant a la loteria amb tots els jubilats. Per cert, el 88 eren “les mamelles de quica”
Hola bona tarda:
Sé que Rafael Dutrús, Llapisera va escriure unes memòries i m’agradaria trobar-les. A hores d’ara no ho he aconseguit: Aventuras y desventuras de llapissera.
Vosaltres sabeu si en alguna llibreria de vell d’Alacant o a qualsevol altre lloc les podria trobar?
Moltes gràcies
Jordiet,
llegint-te, m’has fet vindre a la memòria les vesprades de diumenge de finals dels 70 i principis dels 80. A casa dels meus avis, a l’aleshores carrer de Solís, ara carrer d’Agres. Després d’un bon dinarot familiar, i sempre a la mateixa hora, sonava el timbre i començaven a desfilar un seguit de tiets i tietes. Ma mare feia el café mentre la iaia treia els dolços i… la loteria. Au! a jugar al bingo!
Tots, en família, jugaven 4 o 5 partides i passaven la vesprada. Bé, no tots… mon tio Desiderio, el germà gran del meu avi, mai no jugava. Ell, preferia quedar-se una mica apartat, amb els xiquets. Però hi participava posant nom a cadascun dels números que es cantaven. Han pasat 35 o 40 anys i encara puc escoltar la seua veu associada a determinats números.
A més dels que tu has indicat, en recorde alguns:
el 28 –> ALACANT,
el 37 –> PEBRELLA (i després afegia: “cagat en ella”),
el 55 —> FRANCO I EL BURRO
el 57 –> SAFANÒRIA,
el 60 —>”L’AGÜELA”,
el 66 —> LES MONGES,
el 77 —> LES BANDERES DE FRANÇA,
de segur que si escarbe en la memòria n’ixiran molts més… Però, de moment, em quede amb el record de mon tio Desiderio, de la casa dels iaios, del taller del iaio Jordi, conegut pel taller de Mallol el soldador.
Els iaios i els tiets ja han marxat, fa molts anys. La casa i el taller, també. Van ser enderrocats, en plena voràgine de la construcció, per construir un edifici de luxe en la cantonada de la font de les Mosques . Un edifici que mai s’ha construït i que sembla que encara tardarà a construir-se.
Però hui m’he adonat que encara no han marxat del tot…, ni els avis, ni els tiets, ni l’edifici… perquè d’alguna manera hi són, en els meus records.
Salut i república!
Tot comença per…1
13, la coixa
50, que fel foraet no s’ancanta
69, campanes al vol
90, l’auelo