Quan algun foguerer em diu que la festa és immobilista per tal de preservar-ne les tradicions, em venen a la memòria totes les tradicions perdudes i oblidades.

Un dels grans canvis es produí quan les Fogueres decidiren viure la nit fins a la matinada i abandonaren tota l’activitat festiva de dia. Amb això es van perdre les despertades, les desfilades matinals pel barri o districte, sempre amb la banda, la comissió i els càrrecs. Vam perdre la setmana de Sant Pere durant la qual, de vesprada, dolçaines, tabals, nanos i cabuts recorrien el barri, per tal que tota la xicalla participara en els jocs tradicionals, de tota la vida. De nit, les revetles amb orquestra animaven el veïnat a participar en els balls fins al dia 29.

Amb el progressiu abandonament de les comissions per la participació veïnal, les Fogueres van anar barraquitzant-se, en la majoria de casos al·ludint que era millor no cobrar cartilles, per no haver de donar explicacions a ningú. Al final, es negava als veïns el dret a participar amb quotes i passaven de ser col·laboradors a pràcticament enemics, perquè s’atrevien a opinar d’algun aspecte de la festa sense tindre dret.

Les Fogueres actuals ja no són la festa del poble. Ara són la festa dels socis que munten una barraca, amb la condició de plantar una foguera encara que siga amb el mínim pressupost. Tal com va dir l’alcalde Lassaletta “el dia que els alacantins s’adonen que, per a divertir-se, no necessiten una foguera, tindrem un problema”.

Alacant ja viu de per si en un conflicte permanent d’interessos enfrontats i la festa de Fogueres tampoc se’n lliura. Caldria buscar la pau en la relació festa-ciutat i tornar a involucrar els veïns en les comissions d’una manera assequible i fàcil. No puc entendre una foguera de barri sense comptar per a res amb el barri. Molta salut i a reflexionar sobre les Fogueres que volem per al futur.

Molta salut i moltes gràcies a tu, Toni. Rep un abraç alcoià.