feminisme

You are currently browsing articles tagged feminisme.

Imaginem l’escena. Ell i ella són parella, potser s’estimen, però hui no són feliços, no mengen anissos, discutixen, són coses que passen. En un moment de la discussió ell perd els nervis, o no, s’enfila irat cap a ella i… es tira un pet. Sí, prrrrrrrrrrrrrrrrrrrr!, un pet, un pet sonor, potser pudent, indecent. I, mentre la ventositat retruny i s’escampa, se’n va de casa. Hi queda la xica, amb el verb a la boca i el tuf al nas, però no acaba així la cosa, no ho cregueu pas. Ella reacciona al fètid fet i, contra el pet, posa un plet. L’orba justícia mai no s’arrufa, multa d’un mes al de la llufa; no és una trufa, és veritat.

És 25 de novembre, Dia contra la Violència de Gènere. Fins al dia de hui, 6 dones han sigut assassinades enguany, al nostre país, per les seues parelles o exparelles. No hi ha opció: totes i tots contra la violència masclista, totes i tots contra totes les violències. La qüestió és si s’està encertant en la praxi. Em referisc ara a la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere. Recomane al personal crític i feminista, esquerrà o dretà, la lectura de Las mujeres que no amaban a los hombres. Ací en teniu unes cites, ja em direu el que penseu:

“Resulta paradójico que sea el feminismo, que tanto luchó a favor de los derechos fundamentales, quien promueva ahora su vulneración.”

“Todo es delito de maltrato si el sujeto activo es varón. Todo o incluso nada porque invierte la carga de la prueba, y se presupone la culpabilidad masculina.”

“Las dos principales asociaciones de jueces, la progresista Jueces para la Democracia y la conservadora Asociación Profesional de la Magistratura, también coincidieron en dudar de que la Ley Integral contra la Violencia de Género respete la Constitución.”

“Las acusaciones por malos tratos planean sobre la mayoría de los procesos de separación y muchos profesionales de la abogacía se han especializado en introducirlos como elemento de presión.”

“Si en la sociedad patriarcal lo legítimo es la diferenciación entre los sexos, en las sociedades occidentales lo legítimo es, o debe ser, la igualdad.”

“Aunque en 2007 10.902 hombres denunciaran ser víctimas de violencia por parte de sus parejas o exparejas, la propia conformación de la Ley enmascara el verdadero maltrato sobre los varones. Porque basta una contradenuncia de su pareja, para que él tenga que responder por delitos y ella por simples faltas, lo que sin duda inhibe que muchos casos sean denunciados.”

“La presunción de veracidad otorgada ideológicamente al sexo femenino en su relación con el varón esconde tanto la sobreprotección machista al «sexo débil», como la nueva prepotencia de género que confiere a la mujer una superioridad «moral» y, derivada de ésta, una superioridad jurídica.”

Tags: , ,

25 de març. Fa cent anys era dissabte. Per a algunes dones de Nova York no va ser un dia de festa. Moltes d’elles eren jueves, però no hi ha descans del sàbat quan la necessitat de menjar s’imposa. La resta, catòliques la majoria, esperava un diumenge que no els arribaria. 146 dones van morir tal dia com hui, l’any 1911, a la fàbrica de camises Triangle. Quan s’incendià no pogueren eixir, els patrons havien tancat la porta amb clau. El judici posterior els va declarar innocents. La ciutat i el món van viure una commoció semblant a la de l’11 de setembre de 2001. Després hi hagué protestes, manifestacions, reformes legals. La lluita dels treballadors era també la de les treballadores. Sis anys més tard, en plena guerra mundial, les dones russes feien vaga per a exigir pau i pa, quatre dies després el tsar abdicava, el govern provisional va concedir a les dones el dret a votar. Això va passar un 8 de març. Des d’aleshores en eixa data commemorem el Dia de la Dona Treballadora; segons algunes i alguns ha de ser dit només Dia de la Dona o Dia de les Dones, perquè el singular amaga la diversitat. Qüestions de forma o de fons, no sé. Jo plantege que el 8 de Març siga el Dia de la Mare o, més concretament, el Dia de la Mare que t’ha Parit. Per què? Perquè el 8 de març de 1940 va nàixer ma mare i, si sumem el camp, la fàbrica de paper Bambú i el tèxtil, ha treballat més de cinquanta anys en sa vida, a treballadora no li guanya ningú. A més, tots tenim o hem tingut mare i hauríem de pensar en ella a l’hora de revisar possibles prejudicis de gènere. Deixem-ho ací. Un record per a Caterina Leone i Rosaria Maltese. Van ser les víctimes més joves del foc assassí, només tenien catorze anys.

Tags: ,

Newer entries »