La pràctica 10 es l’última de les activitats preparades per a l’assignatura Psicologia de l’educació. L’objectiu d’aquesta activitat es que pugau aplicar gran part dels coneiximent teòrics i pràctics treballats al llarg del quadrimestre.

A classe es visionara la pel·lícula i recolzant-nos amb la fitxa de l’activitat, comentaren els detalls més importants que podem observar al llargmetratge.

Què podem observar a la pel·lícula?

• Conseqüències d’una motivació extrínseca i intrínseca en l’alumnat.

• Mètodes d’ensenyança motivants, mostrant als alumnes la importància i el sentit dels continguts treballats.

• Relacions interpersonals afectives entre docent-discent i discent-discent.

• El paper de la família com a part fonamental de la comunitat educativa.

• El sistema educatiu com a estructura, en massa ocasions, rígida i poc flexible per adaptar-se a les necessitats especial de cada grup d’alumnes.

A més, hem de relacionar aquestos continguts treballats amb la realitat del nostre context a partir de raonar si els problemes conductuals, estructurals i pedagògics es donen d’alguna manera al nostre sistema educatiu i quines solucions podem plantejar.

Podeu trobar la pel·lícula a la pàgina corresponent de materials audiovisuals.

L’aprenentatge cooperatiu és un concepte diferent del procés d’ensenyança i aprenentatge. Es basa en la interacció entre alumnes diversos, que en grups de 4 a 6, cooperen en l’aprenentatge de distintes qüestions d’índole molt variada. Este aprenentatge compta amb l’ajuda del professor, que dirigix este procés supervisant-ho. Es tracta, docs, d’un concepte de l’aprenentatge no competitiu ni individualista com ho és el mètode tradicional, sinó un mecanisme col·laborador que pretén desenrotllar hàbits de treball en equip, la solidaritat entre companys, i que els alumnes intervinguen autònomament en el seu procés d’aprenentatge.

Per entendre millor en que consistix l’aprenentatge cooperatiu, a classe durem a terme una activitat basada en la col·laboració i interdependència positiva dels alumnes per aprendre. Amb l’objecte d’aconseguir aquest fi, hem preparat una activitat centrada en la tècnica del trencaclosques.

A més, per a la segona part de la pràctica 9, els alumnes haureu de dissenyar la vostra activitat centrada en l’aprenentatge cooperatiu i l’objectiu es que arreplegue una part important de les següents característiques, marcant les diferencies entre un treball en grup tradicional i un treball en grup d’aprenentatge cooperatiu.

L’empatia és de vital importància per a la comunicació. Moltes persones confonen empatia amb simpatia, però l’empatia és molt més que això. L’empatia consitix en ficar-se a la pell del altre. L’empatia és la capacitat d’entendre els pensaments i emocions alienes i compartir els seus sentiments. La capacitat per a l’empatia comença a desenrotllar-se a  la infància i es desenrotllarà més fàcilment en aquelles persones que han viscut en un ambient en què han sigut acceptades i compreses, han rebut consol quan ploraven i tenien por, han vist com es vivia la preocupació pels altres, etc.

Per a la realització d’aquesta activitat pràctica, jugarem en  classe a un parell de jocs pedagògics amb els que treballarem les emocions pròpies i l’empatia cap a les emocions dels altres. A més vorem el documental “Pensant en els altres” emès a la TV3 ja fa uns anys.

Com a resultat del nostre treball, elaborarem un diari d’aprenentatge al que descriurem el treball elaborat al llarg de la sessió.

Crisi educativa?
Per a la realització de l’activitat pràctica 6, primerament visionarem el material audiovisual “¿ciris educativa?”, documental de REDES para la Ciencia emes al any 2007. Desprès d’extreure les idees principals del seu contingut començarem un debat de grup en el que reflexionarem a prop de com ha de ser l’educació del alumnes del S.XXI per a que aquestos presenten la millor motivació pels continguts acadèmics, que desenvolupen les habilitats necessàries com per a que sàpiguen aprendre més enllà dels llibres i del horari escolar i que Internet i les TIC siguen un aliat del docent. Seguint la fitxa de la pràctica respondrem a les qüestions que en ella es plantegen i tancarem l’activitat amb una opinió personal/reflexió a prop dels canvis que suposa en la educació tradicional el nou perfil de ciutadà i el nou perfil professional per a una societat que es troba en constant devenir.

[kml_flashembed movie="http://mediaservices.myspace.com/services/media/embed.aspx/m=21277632,t=1,mt=video"/><embed src="http://mediaservices.myspace.com/services/media/embed.aspx/m=21277632,t=1,mt=video" width="425" height="360" allowFullScreen="true" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent"" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

Per fer la pràctica 5 de Psicologia de l’Educació començarem per la lectura comprensiva del article “El estudio de la inteligencia humana: Recapitulación ante el cambio de milenio”dels autors Colom i Adrés-Pueyo (1999).

Una vegada hem seleccionat els conceptes determinats del contingut del text, passem a desenvolupar un mapa conceptual que presente de forma resumida  la informació fonamental extreta del article. Per a fer el mapa conceptual podem utilitzar el suport que considerem més adequat, en tot cas, recomanem utilitzar un programari específic per a dissenyar mapes conceptual com podria ser CmapTools.

Durant la segona sessió destinada a fer l’activitat pràctica s’obrira un debat a classe, on tots els equips de treball participaran defensant les idees del material d’estudi amb les que coincidisquen o criticant de forma argumentada aquelles que consideren menys útils per a la seua futura praxis professional. Després del acalorat debat passarem a la redacció d’un comentari de text fruit del debat a classe i del previ debat de equip. En esta redacció destacarem les idees que compartim amb els autors i les conseqüències que poden tindre per a la pràctica educativa les perspectives reflectides al article.

Projectes educatius de innovació didàctica i pedagògica.

L’activitat suposarà dos sessions pràctiques:

Primerament, es comença l’activitat pràctica definint i clarificant els principis generals a nivell educatiu que podrem observar al documental “Todos iguales, todos diferentes”. Una volta visionat, s’obrira a classe un xicotet debat que permet la reflexió individual i

col·laborativa a prop de aspectes tan significatius al documental com son l’organització del centre escolar, les estratègies didàctiques, les pautes psicopedagògiques aplicades, etc.

Durant la segona sessió, els equips de treball han de respondre a les preguntes plantejades a la fitxa de l’activitat. Han de fer-ho a partir de plantejar un exemple figurat. A més, ha de tancar-se la redacció del treball, donant resposta a mode d’opinió personal, als tres  últims interrogants que  apareixen al que orienta l’activitat pràctica 4.

La pràctica 3 versa entorn als errors als que pot avocar-nos la nostra memòria, errors que en ocasions poden anar en contra de la qualitat i  exactitud al hora de recuperar els nostres records, però que son fonamentals per a assimilar la vasta quantitat de informació que rep el nostre cervell al llarg del dia a dia.

Per a analitzar els errors més característics, ens recolzarem en el capítol de REDES “Los 7 pecados de la memoria”, en el que Punset entrevista a Daniel Schacter, psicòleg de la Universitat de Harvard i expert en memòria humana.

Els erros de la memòria descrits per Daniel Schacter a la sua obra son (per omissió i per comissió):

1. Transitorietat o de transcurs.
2. Absència de consciencia o distractibilitat.
3. Boqueix.
   1. Provocatiu: El bloqueig ho provoca el individu per a oblidar una situació desagradable.
   2. Retroactiu: Es involuntari i succeïx a prop de coneiximents previs, tindre informació “a la punta de la llengua” i no aconseguir fer-la conscient.
4. Atribució errònia: Consistix en records correctament assimilats però que s’atribuïxen a llocs o moments distints, conceptes diferents, etc. Al documental tots recordem  la paraula dolç, quan no ha sigut mencionada en cap moment.
5. Sugestionabilitat: Molt similar a l’atribució errònia però en este cas influïx significativament la suggestió induït per un altre o per les nostres pròpies creences.
6. Propensió, sesgo retrospectiu o parcialitat: Definix el com utilitza la nostra memòria els records per adaptar-los a la situació present. Per exemple, si estem passant una època de la nostra vida que percebem com molt negativa i recordem altres etapes que no van ser-ne igual, al fer-ho recordem eixe període també com molt negatiu. Penseu en una parella que durant una baralla, recorden la seua relació sempre sumida en discussions.
7. Persistència: Consistix en pensaments recurrents que encara que intentem bloquejar tornen a la nostra memòria conscient. Exemple d’açò seria el no poder llevar-nos una cançó del cap i com poc a poc el record de la mateixa va alterant-se; o en un cas més extrem, un pensament que ens angoixa i ens pertorba i cada volta que torna a la nostra memòria conscient es presenta com més angoixant i pertorbador, base este record de processos depressius o altres alteracions cognitives.

Al material audiovisual es descriuen tots ells, menys “percistència”. Per tant, a l’activitat només desenvoluparem el sis primers. Encara i això, incloem al bloc la definició dels errors per comissió i incloem aquest últim concepte com a complement del vostre coneiximet a prop del tema.