Referència: CÁMARA SEMPERE, Héctor. «Algun Misteri amagat vol Déu nos sia revelat»:l’estudi del Misteri d’Elx per intel·lectuals valencians i catalans de finals del segle XIX [en línea]. En: Floklore i romanticisme. Els estudis etnopoètics de la Renaixença / Joan Borja i Joan Armangué (eds.). Càller (Cagliari) : Arxiu de Tradicions de l’Alguer, 2008 [consulta: 27/01/2013]. pdf, 0.14826 (MB). 49-65 pp. ISBN 978-88-89978-69-6. Disponible en: http://rua.ua.es/dspace/handle/10045/8727
Aquest és un estudi disponible en el repositoti RUA per a la seua consulta online, està realitzat per Hector Cámar Sempere, pertanyent al Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant. L’autor fa un divisió en 5 parts: en la primera part ens parla de com va anar evolucionant el públic que asistia a vore la representació, així durant els segles XVII, XVIII i part del XIX els visitants tenien un interes festiu-religiós la qual cosa va anar evolucionant i ja a la segona meitat del s.XIX podem trobar un perfil d’alguns espectador més intl·lectual i amb interès academic.
La segona part ens parla de la situació del Misteri entre 1835 a 1924, on els int·lectuals que arribaren per visionar la representació es van trobar amb un Misteri en decadècnia en un estat poc cuidat, eixa situació va portar a que en 192 hi haguera el primer intent d’esmenar l’estat de la Festa amb el impuls de la Junta Protectora per a la restauració que va dirigir Oscar Esplà, i també altres posteriors.
En tercer lloc trobem un estudi de les relacions que tenien Aurelià Ibarra i Pere Ibarra, ambdós historiadors il·licitans, amb altres intel·lectuals del seu temps i com mitjançant eixes xarxes es va poder donar major rellevància exterior de la Festa, així com una major recuperació i difusió.
En quart llorg Héctor ens parla i enumera els diferents intel·lectuals valencians i catalans que van parlar i estudiar el Misteri d’Elx a finals del s.XIX, com per exemple: Gaietà Vidal i de Valenciano, Teodor Llorente i Olivares, Felip Pedrell i Sabaté, Josep Soler i Palet, etc.
I la última part recull la conclusió de l’autor: on per una part reconeix la important labor dels intel·lectuals per recuperar i difondre la Festa, però també com l’adquisició d’un caràcter més cultural de l’espectacle, que és ben merescut, per altra banda posa en perill les seues arrels identitàries i tradicionals.