José Antonio Guilabert és un company de treball. He volgut començar amb el seu nom la primera entrada del meu bloc, perquè sense la seua total col·laboració esta espècie de quadern de bitàcola particular no hauria sigut possible. Gràcies, Jant!
I, ja veus, tantes ganes de tindre un bloc i ara no sé què dir. És 26 de juliol –felicitats a les Annes i els Ximos–, fa calor, el conseller Font de Mora visita la Universitat, el Tour de França sembla un after hours a les deu del matí, l’actualitat política pivota –que vol dir “voltar a l’entorn d’un piu”– sobre la portada d’una revista satírica i el primer Mata-Hari a l’espanyola, qui, per aixó mateix, no és cap ballarina holandesa d’aires exòtics, quin poc glamour, xe!
.jpg){kind=link}
En fi, crec que està bé per al primer dia. Gràcies per la vostra atenció i, com he dit en començar, salut, camarades!
Xe, quin honor deixar el primer comentari en el teu bloc! Espere que siga per molt de temps i que et puga servir de finestra de sortida si alguna vegada ho necessites.
Ah, i em done per felicitada 😉
Una besaeta!
Espero que Ortega y Pacheco se sientan orgullosos de esta nueva aventura “webil” que has decidido afrontar.
Ánimo compañero.
Ara ja ets un pixorro amb blog. molt be!!
i el pardal que tens al damunt del blog????
Eixa es el nostre destí, cada vegada més carregats de feina, Bloc, reunions, pàgines web, assemblees, etc. Però diuen que carrega agust no pesa, així que endavant i a continuar així.
Salut i sort