Com s’esdevé amb l’ou i la gallina, és difícil discernir si el nom fa la cosa o la cosa fa el nom. Vés a saber. Quan els noms són propis, la cosa es complica encara més.

Un dels primers records televisius que tinc és el de l’esclau africà fuetejat pel seu amo mentre li preguntava “¿Cómo te llamas?” —aleshores només hi havia la Primera i la que anomenàvem UHF, que eren, per descomptat, en castellà. El torturat responia repetidament “Kunta Kinte”, que era el nom amb què havia arribat des d’Àfrica carregat de cadenes, però al qual, malgrat les cadenes, no volia renunciar. Tant li feien els colps i les vegades que li repetiren el seu nom d’esclau (Toby), ell era Kunta Kinte i la sèrie de què parle es deia “Raíces”.

Doncs bé, un sector del PSPV, després d’anys flagel•lant el fet diferencial valencià on nasqué, es planteja extirpar el País Valencià de les seues sigles.

No és estrany, des que en 1979 s’integraren en el PSOE han anat sucursalitzant-se, amb una fe de convers que ni sant Pau en el camí de Damasc. Ens encolomaren allò tan anodí de Comunitat Valenciana en l’estatut d’autonomia i, des d’aleshores ençà, han reduït, descafeïnat i menystingut les sigles i el perfil propi.

L’administració de Lerma estava tan identificada amb la del govern central que el descrèdit de González (els GAL, Roldán, Filesa, Malesa…) l’havia d’arrossegar forçosament a la derrota. Una imatge diferenciada potser els havia pogut salvar, però no en tenien. Ara diuen que és això el que volen, diferenciar-se de Madrid, perquè l’efecte ZP no ha els ha tret de l’oposició. I el canvi, la diferència, la renovació ha de passar, veges tu, per l’anatema al nom País Valencià. Quines coses! Tal com jo ho veig el que aconseguiran amb això és semblar-se més i més al Partit Popular de la Comunitat Valenciana. Tal faràs, tal trobaràs.