Ahir Kosovo, demà València
La nit mateix de les eleccions, Camps advertia el president electe del govern espanyol que trencaria tota relació amb ell si no reconeixia l’augment de població de la Comunitat Valenciana i les atencions, pressupostàries principalment, que això comportava. No obviarem l’adhesió reafirmada a Espanya que el president valencià adjuntava al seu discurs, però tampoc hem de perdre el detall: només des de la lliure determinació, des de l’autoreconeixement com a subjecte de decisió política es poden fer unes tals declaracions.
Camps li ho ha dit clar a Zapatero: “Fes-me cas i te’n faré. Si no, me’n vaig”. Si l’amenaça es consuma, deixarà en no res el Tancament de Caixes que feren els botiguers catalans en 1899, açò serà un segon Motí del Te! Tanta oposició al govern central per socialista pot dur un efecte secundari: pensar que ens anirà millor si prenem ací les decisions que ens afecten. Vés per on, l’espanyolisme de Camps és un bumerang que impactarà sobre el centralisme al País Valencià. Queridos Reyes Magos…
Sense voler, este tros de terra serà un Kosovo més. Ens reconeixeran com a estat sobirà Madrid, que estarà en procés de federació amb si mateix; les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia, que conegueren Eduardo Zaplana i alguna cosa els deu sonar, i els saharians, a vore si així se’n recorda d’ells el PSOE. L’himne canviarà. Ja no val el que va compondre Josep Serrano per a l’Exposició Regional de 1909. Potser versionaran un tema que apareix en Cabaret, va per tu, Joan Lluís: “La lluna fresca es banya al Postiguet, el rat vola lliure pels Ports i tots dos saluden feliços el vent de Llevant. L’empelt del taronger és fort i fructífer, el Túria vessa el seu llim a l’Albufera. En algun lloc aguaita una glòria de categoria, el demà em pertany a mi. La xiqueta obri els ulls al bressol i el borinot sacseja el gesmil. Prompte tot serà un clam: el demà em pertany a mi!”
Au, ja està bé de broma. Ara, feu clic en la imatge següent per a llegir coses de trellat:
Victòria!
En el dia de hui, captiu i desarmat l’Exèrcit Apostador Contrari, han aconseguit les tropes del Gran Duc els seus penúltims objectius gastronòmics: un arròs al forn, un altre amb polp i faves i el menú degustació del restaurant Juliet. LA GUERRA… CONTINUA!
País Valencià, 20é de ventós de 2008, a quinze dies de l’Encarnació, any 301 de la derrota i aguantant.
El Bord
Què puc dir ara que no s’haja dit ja? Que em sap greu, de veritat, per Llamazares, un xicot honest que volia ser ministre i guanyar espai a l’esquerra del PSOE. Ha quedat a l’esquerra, sí, però fent el paper del zero. Sembla increïble que la mateixa coalició arribara als 21 diputats l’any 1996. Segons em conten els meus corresponsals, en una assemblea recent d’Esquerra Unida a Alacant una de les assistents recordà als reunits que “es mejor estar fuera del Ayuntamiento, porque así podremos dedicarnos a lo que realmente importa: la República, Cuba, Venezuela…”. Qui no es consola és perquè no vol.
Des d’anit, els assessors de John McCain estudien el PP valencià, no han vist una màquina de guanyar eleccions com eixa. Té igual que no hi haja transvasament, té igual el deute, té igual tot, els tios fan bac i limpia, s’emporten el deu de la darrera, en sumen deu més i li’n furten quaranta al primer que passa. Impressionant. Quant al PSPV, també fa igual l’efecte Zapatero o el desafecte a Pla, el seu sostre no els deixa alçar el cap. Estel·lar l’aparició de Joan Lerma per a explicar els resultats.
I el valencianisme? Doncs, com diuen a Xàtiva, no res i avant! A més, com París per a Ilsa i Rick en Casablanca, a nosaltres sempre ens quedarà Convergència.
El Cuento del Dumenge… que ve
Voltant per l’Alacantí en plena campanya, vaig trobar este cartell electoral:
Està en un solar de Mutxamel, localitat d’on és natural i regidor Guillermo Bernabeu, el de la foto. Bernabeu ha sigut també secretari general i vicerector de la Universitat d’Alacant. Si voleu saber-ne un poc més, cliqueu ací per a llegir l’article que li va fer José Carlos Rovira. El publicà Información el passat 14 de febrer, dia dels enamorats; el tenor va bé amb la data.
Somriu el mutxameler al costat d’un mantra de ZP: “Vivim junts, decidim junts”. Si fem un poc de memòria, recordarem que això va ser el que Rodríguez Zapatero va engaltar a Ibarretxe, quan el lehendakari presentà la Proposta d’Estatut Polític de la Comunitat d’Euskadi. Dir-ne Pla Ibarretxe simplifica la referència, però no ha de fer-nos oblidar que no parlem d’una dèria personal del de Laudio, sinó d’un projecte de la majoria absoluta dels diputats del parlament de Vitòria.
El resultat al parlament espanyol van ser 313 vots en contra, 29 a favor i 2 abstencions. En aquella ocasió l’Oscar a la Coherència va anar a parar als de Llamazares: com a partit integrant del govern basc, Ezker Batua-Berdeak donava suport a la proposta; a Madrid, tres diputats del grup IU-ICV —Isaura Navarro inclosa— votaren en contra i els dos d’Iniciativa per Catalunya se n’abstingueren. Ni sí, ni no, ni què-en-sé-jo, sinó tot el contrari.
Durant el debat de la proposta —un dels més interessants que he seguit en el parlamentarisme espanyol—, a l’aparentment angelical sentència de Zapatero (“Si vivimos juntos, juntos tenemos que decidir”), respongué el lehendakari que “Tenemos que poder decidir vivir juntos, la convivencia no se puede imponer. No hay cosa peor que alguien tenga que vivir contigo porque no le queda más remedio”. Que Perogrullo comparega a la Carrera de San Jerónimo! Potser ell revelarà l’obvietat palmària a ses senyories.
La setmana passada un amic i destacat sindicalista m’escrivia “Jordi, vota útil. Las lamentaciones sobre la injusticia de la Ley d’Hondt o del límite del 5% no evitan que gobierne la derecha de Rouco, Aznar, Camps o Rajoy. Vota a un partido de izquierdas que pueda conseguir representación en tu circunscripción electoral”. Mentre a les paperetes no hi haja un espai reservat a les observacions de l’usuari, el vot d’un militant acrític té el mateix valor que el de qui, a contracor, fa això que diuen vot útil. Útil per a què? Per a vore com he contribuït a perpetuar una visió de l’estat en què, al cap i a la fi, PP i PSOE actuen prietas las filas? Diu Rovira en el seu article que votarà segurament la llista socialista. Jo tampoc.
Comentaris recents