Voltant per l’Alacantí en plena campanya, vaig trobar este cartell electoral:

Està en un solar de Mutxamel, localitat d’on és natural i regidor Guillermo Bernabeu, el de la foto. Bernabeu ha sigut també secretari general i vicerector de la Universitat d’Alacant. Si voleu saber-ne un poc més, cliqueu ací per a llegir l’article que li va fer José Carlos Rovira. El publicà Información el passat 14 de febrer, dia dels enamorats; el tenor va bé amb la data.

Somriu el mutxameler al costat d’un mantra de ZP: “Vivim junts, decidim junts”. Si fem un poc de memòria, recordarem que això va ser el que Rodríguez Zapatero va engaltar a Ibarretxe, quan el lehendakari presentà la Proposta d’Estatut Polític de la Comunitat d’Euskadi. Dir-ne Pla Ibarretxe simplifica la referència, però no ha de fer-nos oblidar que no parlem d’una dèria personal del de Laudio, sinó d’un projecte de la majoria absoluta dels diputats del parlament de Vitòria.

El resultat al parlament espanyol van ser 313 vots en contra, 29 a favor i 2 abstencions. En aquella ocasió l’Oscar a la Coherència va anar a parar als de Llamazares: com a partit integrant del govern basc, Ezker Batua-Berdeak donava suport a la proposta; a Madrid, tres diputats del grup IU-ICV —Isaura Navarro inclosa— votaren en contra i els dos d’Iniciativa per Catalunya se n’abstingueren. Ni sí, ni no, ni què-en-sé-jo, sinó tot el contrari.

Durant el debat de la proposta —un dels més interessants que he seguit en el parlamentarisme espanyol—, a l’aparentment angelical sentència de Zapatero (“Si vivimos juntos, juntos tenemos que decidir”), respongué el lehendakari que “Tenemos que poder decidir vivir juntos, la convivencia no se puede imponer. No hay cosa peor que alguien tenga que vivir contigo porque no le queda más remedio”. Que Perogrullo comparega a la Carrera de San Jerónimo! Potser ell revelarà l’obvietat palmària a ses senyories.

La setmana passada un amic i destacat sindicalista m’escrivia “Jordi, vota útil. Las lamentaciones sobre la injusticia de la Ley d’Hondt o del límite del 5% no evitan que gobierne la derecha de Rouco, Aznar, Camps o Rajoy. Vota a un partido de izquierdas que pueda conseguir representación en tu circunscripción electoral”. Mentre a les paperetes no hi haja un espai reservat a les observacions de l’usuari, el vot d’un militant acrític té el mateix valor que el de qui, a contracor, fa això que diuen vot útil. Útil per a què? Per a vore com he contribuït a perpetuar una visió de l’estat en què, al cap i a la fi, PP i PSOE actuen prietas las filas? Diu Rovira en el seu article que votarà segurament la llista socialista. Jo tampoc.