Voltant per l’Alacantí en plena campanya, vaig trobar este cartell electoral:
Està en un solar de Mutxamel, localitat d’on és natural i regidor Guillermo Bernabeu, el de la foto. Bernabeu ha sigut també secretari general i vicerector de la Universitat d’Alacant. Si voleu saber-ne un poc més, cliqueu ací per a llegir l’article que li va fer José Carlos Rovira. El publicà Información el passat 14 de febrer, dia dels enamorats; el tenor va bé amb la data.
Somriu el mutxameler al costat d’un mantra de ZP: “Vivim junts, decidim junts”. Si fem un poc de memòria, recordarem que això va ser el que Rodríguez Zapatero va engaltar a Ibarretxe, quan el lehendakari presentà la Proposta d’Estatut Polític de la Comunitat d’Euskadi. Dir-ne Pla Ibarretxe simplifica la referència, però no ha de fer-nos oblidar que no parlem d’una dèria personal del de Laudio, sinó d’un projecte de la majoria absoluta dels diputats del parlament de Vitòria.
El resultat al parlament espanyol van ser 313 vots en contra, 29 a favor i 2 abstencions. En aquella ocasió l’Oscar a la Coherència va anar a parar als de Llamazares: com a partit integrant del govern basc, Ezker Batua-Berdeak donava suport a la proposta; a Madrid, tres diputats del grup IU-ICV —Isaura Navarro inclosa— votaren en contra i els dos d’Iniciativa per Catalunya se n’abstingueren. Ni sí, ni no, ni què-en-sé-jo, sinó tot el contrari.
Durant el debat de la proposta —un dels més interessants que he seguit en el parlamentarisme espanyol—, a l’aparentment angelical sentència de Zapatero (“Si vivimos juntos, juntos tenemos que decidir”), respongué el lehendakari que “Tenemos que poder decidir vivir juntos, la convivencia no se puede imponer. No hay cosa peor que alguien tenga que vivir contigo porque no le queda más remedio”. Que Perogrullo comparega a la Carrera de San Jerónimo! Potser ell revelarà l’obvietat palmària a ses senyories.
La setmana passada un amic i destacat sindicalista m’escrivia “Jordi, vota útil. Las lamentaciones sobre la injusticia de la Ley d’Hondt o del límite del 5% no evitan que gobierne la derecha de Rouco, Aznar, Camps o Rajoy. Vota a un partido de izquierdas que pueda conseguir representación en tu circunscripción electoral”. Mentre a les paperetes no hi haja un espai reservat a les observacions de l’usuari, el vot d’un militant acrític té el mateix valor que el de qui, a contracor, fa això que diuen vot útil. Útil per a què? Per a vore com he contribuït a perpetuar una visió de l’estat en què, al cap i a la fi, PP i PSOE actuen prietas las filas? Diu Rovira en el seu article que votarà segurament la llista socialista. Jo tampoc.
N’estic fart, de l’un i de l’altre!! Més de l’un que de l’altre, clar. El meu vot no el tindran mai, estic cansat de que un ens arree amb tot el que té, i que l’altre, fent-se el minso, al final, també. Hem d’acordar-se de l’Estatut de vergonya que ambdos pactaren; la resta és teatre per mantenir-se amb les urpes estacades a l’escó. Però i allò d’Isaura?…com es menja?…No ho sabia…
Ací tothom diu el que li sembla i creu que tancat el diari, o apagada l’emisora, les paraules desapareixen. Les votacions despareixen. Les declaracions desapareixen.
Afortunadament alguns teniu (tenim) memòria. Tindre memòria és perillós en este país, et titllen de crític i agorer.
Jo tampoc, jo tampoc… Però el que si faré és tornar-me a llegir el blog, molt bo, si senyor.
Què és allò més paregut a un espanyol de dretes?
Doncs, un espanyol d’esquerres.
Conclusió, canviem el “vot útil” del PSOE, per “utilitza el vot” per tal de fer-los fora (PSOE-PP) del PV.
Jo ja li he votat a Isaura i ho he fet a contracor. Com a mínim s’ha arrepentit dient allò de que “encara hem fa mal el dit de votar en contra del Pla Ibarretxe”. Però vas votar en contra, mala puta, que ningú et posava una pistola al bescoll! I ara va, i com que IU ja no té massa possibilitats de tornar a tindre representació per València, va i es presenta la tipa esta pel Bloc, que tampoc tenia massa candidats per a presentar. Trobe que el Bloc haguera fet bé de presentar a qualsevol regidor nacionalista de poble que a la tipa esta que per l’única cosa que se la coneix és per haver demanat tornar-li la copa al llevant.
De totes maneres, no es pot dir que el Bloc siga massa coherent en les seues decisions amb els candidats, només cal recordar al Joan Mansanet en la llista del PSOE de la capital del País. Menos mal que ja m’he empadronat en altre país i ja no vos tindré que tornar a votar.
Besos
P.S. Això de posar algú de la FElGTB en la llista, per a mi que lleva vots.
Em sembla que aquest d’Esquerra Undida (Dosnostiarra) està un poc cremat, més o manco com tots els d’EU que acaben de patir la desena escissió, fins aplegar a la unitat molecular. Però no patisques, després d’aquestes eleccions desapareixereu de moltes tribunes parlamentàries i ús podreu afegir als del PCPE, què és allò que realment ús agrada. Ànim, que falta poc!
No, Miquel Àngel, no he estat mai militant d’Esquerra Unida, ni he sigut mai comunista. En tot cas, anarquista, que jo vaig ser dels que li vam xiular al Santiago Carrillo a la Universitat de València. Cremat no, home. Si estic cremat és de riure, en veure la carrera que ha emprès el Bloc, una carrera cap al no-res.
Besos
Any 2004
ERC-PV: 13294 vots – 0,50%
Any 2008
erc-pv: 6.546 vots – 0,24%
T’HA ESHO DANYO?
Txomin, mal no m’ha fet, però encara estic descollonant-me de mala manera. Que burrot que eres!
;-p
A tot això, l’article de Jordi és molt bo. Però jo crec que ja no ens fan cas ni els que van en les llistes…
Au!