En el dia de hui, captiu i desarmat l’Exèrcit Apostador Contrari, han aconseguit les tropes del Gran Duc els seus penúltims objectius gastronòmics: un arròs al forn, un altre amb polp i faves i el menú degustació del restaurant Juliet. LA GUERRA… CONTINUA!

País Valencià, 20é de ventós de 2008, a quinze dies de l’Encarnació, any 301 de la derrota i aguantant.

El Bord

Què puc dir ara que no s’haja dit ja? Que em sap greu, de veritat, per Llamazares, un xicot honest que volia ser ministre i guanyar espai a l’esquerra del PSOE. Ha quedat a l’esquerra, sí, però fent el paper del zero. Sembla increïble que la mateixa coalició arribara als 21 diputats l’any 1996. Segons em conten els meus corresponsals, en una assemblea recent d’Esquerra Unida a Alacant una de les assistents recordà als reunits que “es mejor estar fuera del Ayuntamiento, porque así podremos dedicarnos a lo que realmente importa: la República, Cuba, Venezuela…”. Qui no es consola és perquè no vol.

Des d’anit, els assessors de John McCain estudien el PP valencià, no han vist una màquina de guanyar eleccions com eixa. Té igual que no hi haja transvasament, té igual el deute, té igual tot, els tios fan bac i limpia, s’emporten el deu de la darrera, en sumen deu més i li’n furten quaranta al primer que passa. Impressionant. Quant al PSPV, també fa igual l’efecte Zapatero o el desafecte a Pla, el seu sostre no els deixa alçar el cap. Estel·lar l’aparició de Joan Lerma per a explicar els resultats.

I el valencianisme? Doncs, com diuen a Xàtiva, no res i avant! A més, com París per a Ilsa i Rick en Casablanca, a nosaltres sempre ens quedarà Convergència.