Un company de faena em sorprén amb una afició que li desconeixia. “Estoy recopilando información para un blog sobre arquitectura valenciana contemporánea”. Té una carpeta plena de retalls, l’òbric i tot el que trobe són notícies sobre els barracots on estudien milers d’escolars valencians. “Claro, tío, esto de los barracones es genuinamente valenciano, una gran aportación. Oye, que tengo hasta declaraciones del González Pons”. Juanfran és un ciutadà compromés i vigilant i, sobretot, un cabronàs irònic i intel·ligent. Estic segur que ben prompte les seues reflexions ens delectaran i ens posaran en guàrdia.
El mateix dia la premsa informa que “Camps casi duplica los altos cargos y el personal de confianza que tenía Zaplana”. Entre els uns i els altres —alts càrrecs i personal de confiança— en són 319, la qual cosa representa una despesa de 12’6 milions d’euros. Com que la denúncia l’han feta els socialistes, el PP ha replicat amb el clàssic i-tu-més i, embrutits pel mateix pecat, llancen la primera pedra, la segona, la tercera… però, al final, pacten el nombre d’assessors i alliberats en les institucions perquè, com diuen en castellà, “perro no come carne de perro” o, si ho preferiu, “entre perros y gatos lamen todos los platos”.
El cas és que, en el camí a la presidència, Camps prometia austeritat. Ell volia, però les circumstàncies no el degueren deixar. Potser un dels motius que entrebanquen la moderació pressupostària és la lluita amb els fidelíssims partidaris de Zaplana. En qualsevol guerra, cal donar prebendes als teus i comprar voluntats als altres. Això costa diners; no sé si tants com construir escoles, però en costa. Ara bé, no patiu perquè el conflicte intern del PP valencià està quasi liquidat. El panzer presidencial avança implacable cap a l’atrinxerament zaplanista. En forma de SMS, l’estat major campsista ha ordenat a la infanteria que faça com a mínim tres militants nous. El tímid armistici actual té pinta d’acabar en rendició, pau i clemència.
Si això comporta un estalvi a l’erari públic valencià, oferisc nom i cognoms a la causa del Molt Honorable, però ni seria una militància convençuda ni el mètode em sembla correcte. Falta molta democràcia interna en els partits polítics, en tots. I en això PP i PSOE també s’assemblen molt. Militants que ho són sense saber-ho, d’altres que sense saber-ho han deixat de militar, altes i baixes que no es gestionen, delegacions de vots multitudinàries, tries de compromissaris que acaben a galtades… Què són 28.000 alumnes en barracots, quan tens tant d’entreteniment a casa?
Mmmm! Sembla interessant l’estudi que ha fet el teu company… 😮 (oooh!) T’imagines que a l’escola del futur , a l’institut o als estudis de la nova llei d’educació -perquè segur que tindrem llei rere llei- s’haja d’impartir com a continguts del “curriculum” les noves tendències arquitectòniques civils funcionals: barracots a l’escola?? =:)