El 13 de febrer, el PSPV-PSOE de Xàbia publicava una entrada en el seu bloc titulada “El PP de València, contra el català”. No diu l’agrupació local molt més que això. Afigen al títol un mapa polític de l’Europa occidental del XV, una imatge de Jaume I i l’enllaç a un vídeo del programa de TV3 “Polònia”, en què es parodia Rita Barberà i Francesc Camps. Té gràcia, el vídeo. Els socialistes xabians han sabut ataüllar, per damunt del Montgó, l’atac a la unitat de la llengua catalana. Aprofite l’ocasió per a recordar-los que, en una entrevista a El Temps, Joan Ignasi Pla sentencià que “No estic ací per dir que el valencià és català”. Però això va ser, evidentment, abans del marbre glacial i la consegüent defenestració del secretari general. En efecte, alabaríem l’agudesa visual del PSPV de Xàbia si no fóra perquè la trobem un tant esbiaixada.

En paràfrasi del rei fundador, els demanarem que descavalquen del cavall i s’endrecen vers el sud, perquè potser cauran a terra i ploraran dels seus ulls quan vegen que, a Calp, són els seus companys de partit els qui estan en contra del valencià. El passat 4 de desembre, el ple de l’Ajuntament aprovà que Calp siga l’única denominació oficial de la ciutat i els regidors socialistes votaren en contra. “Vergonya, cavallers, vergonya!” va dir també Jaume I. A favor del topònim valencià com a únic oficial, hi ha hagut recollida de signatures i adducció de raons històriques. En contra, el PSPV i un grup de residents europeus. La mar de fons que hi ha en tot este assumpte és la moció de censura que ha donat al Bloc l’alcaldia de Calp. No faré justificacions d’això perquè també serien esbiaixades, al 2011 vorem com ha anat la cosa.

En tot cas, no es pot negar que el nou alcalde, Ximo Tur, té un bon full de serveis que l’avala. Ahí estan els anys com a regidor a Pego i la fèrria oposició a les maneres antidemocràtiques de l’exalcalde Carlos Pascual. Estic segur que la tensió actual a Calp minvarà i que Ximo farà progressar el municipi. Com si fóra del llinatge dels Borja, respecte de la moció de censura digué “O cèsar o res”. Un cert paregut amb Constantí el Gran, emperador de Roma, sí que té:

VITA BREVIS, ARS LONGA, OCCASIO PRAECEPS, EXPERIMENTUM PERICULOSUM, IUDICIUM DIFFICILE