Duque de Faes
La Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales ha complit vint anys. Vint anys ja i sembla que en tinga dos-cents o dos mil, per la modernitat del seu discurs. L’entitat ha pres volada i importància des que el PP deixà de governar Espanya, però no sembla un suport ferm a les aspiracions de Mariano Rajoy, sinó més bé un contrapoder al president i presidenciable popular. FAES es defineix com un “Think Tank con una estructura muy reducida” i mai com en este cas l’anglicisme demana una traducció literal: FAES és un “Pensar tanque”, FAES és el panzer de l’expresident Aznar. Posarem un exemple del rigor històric i l’anàlisi profunda de FAES. En el vídeo que titulen La revolución de la libertad, la veu narradora recorda a l’espectador que “Fascismo y comunismo han oprimido con voracidad totalitaria a los hombres”, mentre en pantalla apareixen imatges de dictadors: Stalin, Hitler, Pinochet, Mao, Castro, Jaruzelski… però n’obliden un. Sí, és el que suposeu. Més endavant, tot i que per a FAES “España es una gran nación, una nación plural con una Historia de siglos”, l’acurada revisió històrica sobre la lluita per la llibertat passa de puntetes per la qüestió pàtria i ho ventila dient “En los 70 tan sólo Portugal y España entraron en el minoritario club de los países libres”, com si l’assumpte haguera sigut qüestió de pagar quatre derrames.
El cas és que en el seu 20é aniversari, FAES ha lliurat el Premio FAES de la Libertad a Joan Carles de Borbó. El rei espanyol l’ha agraït amb entusiasme i paraules semblants als del missatge de Nadal. És normal, ell i Aznar no s’han dut mai bé. La seua era una relació obligada, protocol·lària. Es nota en els gestos, el monarca pot arribar a abraçar Felipe González, però no passarà d’encaixar la mà de José María Aznar. El recel és mutu, segons diuen. I doncs, per què ara este premi? Sosté Ramoneda en el seu dietari radiofònic que Aznar cobeja un títol nobiliari i per això ensabona l’epidermis reial. Vol ser duc, com Suárez. I ací va la pregunta. En cas que arribara, quin creieu que hauria de ser el ducat d’Aznar? Li aniria perfecte Duque de España, però per aclamació femenina popular eixe és Miguel Ángel Silvestre. Jo propose que Sa Majestat el faça Duque de Valencia, tal com va ser Narváez, president d’amarga memòria per als liberals de veritat. Pel serveis contra el “nacionalismo excluyente”, també podria nomenar-lo Duque de Berwick. Per estar amb el costat fosc no li aniria malament ser comte, el Conde Dooku, i per les maneres que té de Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel podria ser Duque de Alba, però eixe ducat encara té ama. Què proposeu vosaltres?
Comentaris recents