És molt probable que l’ou amb què Camps confessà el seu amor al Bigotes —“Te quiero un huevo”, li va dir— fóra el famós Humpty Dumpty. El seguit de situacions pròpies d’una imaginació com la de Lewis Carroll i reiterades declaracions de Camps, segons les quals els valencians vivim en un país meravellós, m’han dut a intuir el mític ovoide antropoide en la trama Gürtel. All the king’s horses and all the king’s men tracten de localitzar-lo, però Humpty és un ou fonedís i amb recursos. És possible que subornara algun forner per a amagar-se en una mona de Pasqua amb destinació a Sud-amèrica o potser s’ha acollit a sagrat i té l’aixopluc de l’Església, a canvi de fer l’ou com balla quan arribe Corpus. Seguint una segona línia d’investigació, la policia busca l’origen del cas i a hores d’ara interroga la mare dels ous. Però ni açò és una terra de meravelles, ni els personatges que tenim resulten tan graciosos. En lloc de reines roges, barreters bojos i conills apressats, ací tenim alcaldesses piconadores, delegats de porra solta i, com va dir l’amic Emili Piera, fins i tot un “mono pajillero”, entre altres espècies autòctones i al·lòctones. Potser tot canviarà el pròxim 12 de maig. Eixe dia sabrem si el president de la Generalitat canvia el títol de Molt Honorable pel de Tot Imputable. Potser això sacsejarà moltes consciències i serà l’inici d’alguna cosa millor per a la política valenciana. Potser sí, potser no. Si finalment és que no, acabaré creient que, en realitat, este país és com aquell on Italo Calvino ubicava El baró rampant. Allà es donaven totes les causes, però cap conseqüència.