No només els Reis d’Orient i Nicolau, bisbe de Mira, tenen afició a obsequiar els xiquets. Sant Jordi, primer patró del Regne de València i advocat meu davant l’Altíssim, també fa regals. Per a trametre els presents, el megalomàrtir no necessita trineus o camells, ni esperona el blanc corser que l’acompanya. Jordi és un sant enrotllat i ecologista, et fa arribar el detall dins d’un sobre reutilitzable de correu intern. Així fou, en tornar de les festes en honor seu, vaig trobar damunt la taula el sobre esmentat. Per a l’enviament, el valerós cavaller de Capadòcia s’havia valgut d’un valerós cavaller de la Marina Baixa: Enric Balaguer. Un fet sorprenent perquè Balaguer és poc o gens cristià, però, en fi, els camins del Senyor són inescrutables. Com correspon a la diada, dins del sobre hi havia un llibre: La vulgaritat i altres tribulacions dels nostres dies (6 aproximacions al present). Canal i autor coincidixen, és Balaguer qui s’aproxima. Acostume a llegir amb una llapissera a la mà per fer subratllats i anotacions al marge, dibuixe estreles de cinc puntes on trobe referències que hauré d’ampliar més tard. Amb este llibre no he parat. En quasi dos-centes pàgines, Balaguer ens oferix una visió particular del món frenètic que vivim, però ho fa després d’haver llegit moltíssim, hi ha citacions de més d’un centenar d’obres. No és gens vulgar La vulgaritat de Balaguer, és un llibre de llibres, una opinió amb el fonament sòlid del lector crític i reflexiu. Entre la feliç primavera de 2007 i l’hivern de 2009 i amb la calma calguda, este paisà nostre del Castell de Guadalest ha pensat els canvis, els costums, els neguits, els paranys, les il·lusions, les certeses, les mentides i les veritats que dia a dia ens assetgen. Podria, per a animar-vos a fer-la, reproduir alguns fragments d’esta lectura que acabe d’acabar, però en serien molts. Us deixe el remat del llibre, quasi un mantra, potser un manament, en tot cas un consell encertat: “Els nostres esforços podran contrarestar els efectes opressius de la globalització. Prenent consciència del territori, ho fem de la Terra; defensant la nostra cultura, defensem la cultura, contribuïm a fer un món més just, més plaent, més ric.”
Jo, que he gaudit grans obres de la literatura universal com l’Eneida de Virgili, el Decameró de Boccaccio, El príncep de Maquiavel, La metamorfosi de Kafka o Les formigues de Martínez Amorós, us recomane ara La vulgaritat, de Balaguer.
Article redó, Jordi. Molt bo. Igual que sóc crític quan (crec que) ho he de ser, ara et felicite sense matisos.
I me’l compraré i me’l llegiré, el llibre d’Enric, i tant que sí!
Un salut!