La Universitat d’Alacant rebrà demà un premi perquè “ha sigut i és avantguarda i exemple en la conquesta d’espais de llibertat i de participació”. Qui li ha trobat tan excelsos mèrits és la Comissió Cívica dels Màrtirs de la Llibertat. Els màrtirs en qüestió van ser uns militars liberals, comandats pel comandant i coronel Pantaleón Boné, que en 1844 es van rebel·lar contra el govern de González Bravo. La rebel·lió va acabar com Camot i els rebels, com era costum en l’època, sentenciats a mort. Un grup d’ells va ser afusellat el 14 de febrer als murs del panteó dels Guijarro, que és el lloc on el rector Raneda, o la persona en qui delegue, rebrà el premi en nom meu i de la Universitat tota. A Boné i uns quants més els van executar —agenollats en senyal d’indignitat— al que hui coneixem com l’Esplanada. L’emblemàtic passeig alacantí s’anomenà dels Màrtirs fins que els franquistes li canviaren el nom. I és que Alacant ha sigut sempre una ciutat molt liberal —mireu-la ara, si no, en braços d’estos liberals de pa sucat amb oli— i per això honorava tots els anys aquells màrtirs i torna a honorar-los ara. Si he escrit açò és perquè el capità Forcadell, abans de marxar al front de Vic, m’ho va demanar. Ací ho teniu, senyor. Però com que m’ha quedat molt curt en contaré una altra del meu avi, que, per cert, arribà al grau de tinent durant la guerra d’Espanya i l’altra Espanya li ho va fer pagar ben car. Bé, m’explicava l’home un origen possible de l’expressió castellana “Entre Pinto y Valdemoro”. Segons deia, després de recórrer molts pobles Isabel II i trobar-se magníficament obsequiada en tots, manifestà al general Espartero que si haguera d’escollir un lloc on quedar-se posaria un peu a Pinto i l’altre a Valdemoro de tan bé com l’havien tractada els veïns d’estes viles. El militar se la degué imaginar així eixancada i, quan la reina li preguntà on es quedaria ell, Espartero va respondre: “Yo, Majestad, entre Pinto y Valdemoro”.
Entrades recents
Comentaris recents
- Lluís Català Oltra en Toni Arques, llum de les Fogueres.
- Josep Rafael Pastor Gosàlbez en Toni Arques, llum de les Fogueres.
- Rafael Carrillo Paños en Toni Arques, llum de les Fogueres.
- Niam Benaicha Ziani en Toni Arques, llum de les Fogueres.
- Rafael Garcia Molina en Toni Arques, llum de les Fogueres.
Una història amb final feliç… 🙂 Què bonic!
Doncs mira, actualment on parava el monument als màrtirs de la llibertat, ara hi ha una gran estanquera, amb vídeo-vigilància inclosa, i el famós trio Los Pantxos, que a mon pare agradava tant. Alacant al capdavant de la modernitat, el disseny i l’arquitectura amb aquest conjunt patriòtic a l’alçada de qualsevol plaça alemanya, del III Reich naturalment.
M’ha agradat molt, i sobretot el final! hehe
encara que estiga a Vic no vol dir això que no et seguisca
Feixistes!
Vull vore TV3!