Ahir van acabar les festes i jo vaig fer anys. Cansat i vell, com hui em trobe, necessite els versos d’un poeta vigorós, nascut al nou món per a un món nou:

M’enaltisc i em cante,

I del que em faré meu te’n faràs teu,

Puix cada àtom que, a mi, em pertany per igual, a tu, et pertany.

M’hi ajec i invite l’ànima,

Relaxadament jec i m’entretinc contemplant una fulla d’herba.

La meua llengua, cada àtom de la meua sang, trets d’aquesta terra, aquest aire,

Nascut ací, de pares nascuts ací, com els pares dels seus pares,

Jo, ara, a l’edat de trenta-set anys amb perfecta salut comence,

Esperant no aturar-me fins a la mort.

[…]