Pas als maseros, sort als maseros en l’alferesia cristiana de 2012. Espere de tot cor que no conegueu la conjuntura infortunada que fa cinc dies vam patir els cids en general i particularment els companys de l’esquadra especial. Volem una investigació, exigim que es depuren responsabilitats, mereixem una reparació moral i festera.

Havia de dir-ho. I ara, com que ja estic més tranquil, torne als maseros. Sempre ixen davant de nosaltres, coincidim a la plaça, escolte els seus dolçainers, toquen El cant dels maulets i l’entrada cristiana sembla una manifestació valenciana. Bé, d’alguna manera sí que ho és, no?

Una altra tradició masera és llançar al vent i al públic versos vius i veraços. No és que els vagen declamant —són maseros, no rapsodes—, te’ls donen en al·leluies, fulls volants, flyers en diuen els que van molt de moderns.

En vaig arreplegar dos que no eren nous del tot. Són d’Armando Santacreu (1926-2009), prolífic faedor de sainets, més preocupat per la sorna que per la norma. Deuen tindre prop de vint anys, però els vaig trobar actualíssims. Ací van, del Partidor a on tu estigues:

EL PARO I EL CAMP

Dos millons hi han de parats

entre la industria i servicis,

lo que imposa sacrificis

i restriccions a grapats.

Tots viuen assacanats

cobràn del Paro en cadena,

lo que em dona molta pena

perque yo en el mas llaurant,

fent marges i entrecavant

no m’acabe la faena.

MASERO ESTADÍSTIC

La collita de melons

enguany la tenim pobreta,

perque no plou ni miqueta

ni fluixet ni en chaparrons.

En canvit tenim nocions

estadistiques i “datos”

que han aplegat a nosatros,

que en tot el camp valencià

tant en l’horta com secà,

abunden els moniatos.